Harold Adrian Russell o "Kim" Philby (OBE: 1946- 1965), (1 de gener de 1912 - 11 de maig de 1988) va ser un membre d'alt rang de la intel·ligència britànica, que no obstant això era un marxista convençut que servia com a agent de l'NKVD soviètic i del successor d'aquest, el KGB.

El 1963 Philby va ser finalment descobert com un membre de la xarxa d'espionatge coneguda com Els Cinc de Cambridge, al costat de Donald Maclean, Guy Burgess, Anthony Blunt i John Cairncross. Dels cinc, es creu que Philby va ser el més reeixit, tenint en compte la qualitat de la informació classificada que li va brindar a la Unió Soviètica (URSS).

Les seves reeixides activitats a favor de l'URSS només van ser moderades per la creixent paranoia de Ióssif Stalin pel qual ell hauria estat un triple agent (és a dir, un aparent doble agent que, en definitiva hauria seguit sent fidel als serveis d'intel·ligència britànics).Julian E. Barnes Kim Philby: The havoc he wreaked stretched far and wide , Us News and World Report, 19 de gener de 2003.

Joventut Nascut a la localitat d'Ambala, en l'actual estat de Panjab (l'índia), Kim era fill de Harry St. John Philby, un oficial de l'exèrcit britànic, diplomàtic, explorador, autor i orientalista que arribaria a convertir-se a l'islamRon Rosenbaum Kim Philby and the age of paranoia, al diari The New York Times, 10 de juliol de 1994. i a ser assessor del rei Ibn Sa'ud de l'Aràbia Saudita. S'ha arribat a suggerir que el seu pare, si bé mai no va ser un espia, s'oposava a l'ocupació britànica de l'Índia, i que per tant Kim hauria trobat en ell la seva font d'inspiració i al seu probable mentorAnthony Cane Brown Treason in the blood H. St. John Philby, Kim Philby and the spy case of the century, 1994.</ref> El pare de Kim va morir el 1960.

Va rebre el nom de Kim a partir del protagonista de la novel·la Kim, escrita per Rudyard Kipling, l'argument del qual era sobre un jove nen de l'Índia, d'origen irlandès, que actuava com a espia per als britànics durant el .

Va ser educat a l'escola preparatòria (secundària) de Westminster, fins a abandonar-la el 1928, a l'edat de 16 anys. Philby va estudiar història i economia al Trinity College (Cambridge), on coneixeria el comunisme i es va tornar admirador d'aquesta ideologia.

Philby li va preguntar a Maurice Dobb, un dels seus tutors, sobre com podia servir al moviment comunista. Dobb el va derivar a una "organització de front", que, al seu torn, el va posar en contacte amb la clandestina filial vienesa de la III Internacional, la Internacional Comunista amb seu a Moscou. L'organització "de front" era la "Federació Internacional per a l'Alleujament a les Víctimes del Feixisme Alemany", amb seu a París. Aquesta Federació era un dels innombrables fronts operats pel comunista alemany Willi Münzenberg, que era un actiu agent soviètic a Occident.

Activitats d'espionatge El servei de la intel·ligència soviètica (llavors l'OGPU) va reclutar Philby basant-se en els seus antecedents de treball en el Comintern. Els seus oficials "controladors" incloïen a Arnold Deutsch (nom en codi Otto), Theodore Maly (codi Man, "home") i Aleksandr Orlov (codi Swede, "suec"). Tots ells, malgrat haver estat esquerrans, sofririen durant la Gran Purga estalinista de 1936- 1938.

El 1933 Philby va ser a la capital austríaca de Viena per ajudar els refugiats que començaven a fugir del nazisme a Alemanya. Allà coneixeria a Litzi Friedman, una comunista d'origen jueu, amb qui es casaria per conveniència, portant-la a la Gran Bretanya per a així salvar-la de la persecució antisemita que ja començava a entreveure's a la mateixa Àustria. No obstant això, aquest matrimoni no sobreviuria més enllà de la Guerra Civil espanyola (1936- 1939).

El 1936, seguint ordres provinents de Moscou, Philby va començar a conrear una personalitat aparentment feixista, unint-se a la Lliga d'Amistat Anglo-alemanya, a més d'involucrar-se en l'edició d'una revista pro-Hitler.Phillip Knightley The truth about the Cambridge spies, The Independent, 11 de maig de 2003.

A Espanya El 3 de febrer de 1937, Philby va viatjar a Sevilla via Lisboa al costat de Litzi -qui no obstant això es quedaria a Portugal, com un vincle de comunicació en cas d'emergència, fins que ell arribés a la seva destinació final. Allà començaria a treballar com a periodista independent i com a agent soviètic, amb la missió d'informar sobre els arranjaments i disposicions de seguretat de la caserna general del general -i futur dictador espanyol- Francisco Franco.

Philby seria arrestat com a estranger sospitós, mentre era a una cursa de toros a la ciutat de Còrdova, però senzillament es tractava d'una advertència, encara que el forçaria a tornar a Sevilla. Afortunadament, s'havia deslliurat de la seva llibreta de codis abans que la policia o els serveis d'intel·ligència espanyols poguessin descobrir-la. Després va sol·licitar una nova llibreta, que li va ser proporcionada per Guy Burgess durant una reunió que ambdós van tenir poc després a l'enclavament britànic de Gibraltar. Philby va passar el seu informe sobre el quarter general de Franco a Burgess, que al seu torn l'enviaria a Londres. Poc temps després se li va ordenar a Philby tornar a Londres, per a allà trobar-se amb els agents Deutsch i Maly.

Se li hauria assignat a Philby la missió d'assassinar el futur dictador Franco, però Maly va informar al règim estalinista de Moscou que, si bé Philby era un agent lleial i compromès, li faltava el coratge o gosadia necessària per dur a terme una missió de tal magnitud, pel que va proposar que continués amb la seva carrera sota la façana de ser un corresponsal de notícies. Així, el 24 de maig de 1937 va ser assignat com a corresponsal especial de The Times davant de les forces nacionalistes de Franco, amb un per llavors generós viàtic de 50 lliures esterlines per mes.

Entre les activitats d'espionatge de Philby per als soviètics es trobava la de l'escriptura de falses cartes d'amor entremesclades amb paraules en codi, dirigides a una fictícia noia parisenca que suposadament vivia en el 78 de la rue Grenelle. Anys més tard, Philby s'assabentaria, per a la seva sorpresa i fúria, que aquesta era ni més ni menys que la direcció real de l'ambaixada soviètica a París, pel que havia existit una probabilitat relativament alta d'haver estat descobert o desemmascarat.

El desembre de 1937, en les proximitats de la ciutat espanyola de Teruel, una bomba va explotar davant l'automòbil en el qual estava viatjant Philby al costat dels corresponsals Edward J. (Eddie) Neil (d' Associated Press), Bradish Johnson (de la revista Newsweek), i Ernest Sheepshanks (de l'agencia Reuters). Johnson va morir en l'acte, en tant que Neil i Sheepshanks aviat moririen a causa de les seves respectives ferides. No obstant això, l'afortunat Philby només sofriria una ferida menor al cap.

Les cròniques de Philby aparentaven ser tan favorables a la causa nacionalista, que el 2 de març de 1938 va rebre personalment la "Creu Roja al Mèrit Militar", de mans del mateix General Franco.

Segona Guerra Mundial In 1940, Kim Philby, seguint el consell del seu amic Guy Burgess va demanar un lloc vacant a la secció D del SIS (antecessor del MI6, servei d'intel·ligència exterior britànic), que havia estat establert el 1938. Seguidament es va trobar amb Marjorie Maxse, que formava part del personal intermediari de l'Oficina de Guerra del Regne Unit. Ella el va avaluar com un candidat adequat. Uns quants dies després, Philby tornaria a trobar-se amb Maxse. Aquesta vegada Maxse estaria acompanyada per Burgess, que s'havia ofert per verificar la seva avaluació sobre les aptituds de Philby. Finalment, l'editor de The Times va rebre una trucada preguntant si Philby estava disponible per realitzar "treballs de guerra" i va ser emprat com a oficial de la intel·ligència britànica.

Quan la Secció D va ser absorbida per l'Executiu d'Operacions Especials (Special Operations Executive, SOE) a l'estiu boreal de 1940 (alhora que Burgess va ser acomiadat per "irreverència"),Jeffrey T. Richelson. A century of spies: Intelligence in the twentieth century, Oxford University Press (filial nord-americana), 1997, , pàgina 135. Philby va ser nomenat instructor en les arts de la "propaganda negra" a les instal·lacions d'entrenament del SOE a la localitat de Beaulieu, comtat anglès d'Hampshire.

El setembre de 1941 (poc després del començament de la Invasió nazi de l'URSS), Philby va començar a treballar per a la Secció V, la ibèrica, a càrrec de les operació del SIS a Espanya, Portugal, la mateixa colònia britànica de Gibraltar i el Nord de l'Àfrica. Aviat es va fer amic del cap dels arxivers d'aquesta divisió, per la qual cosa va guanyar un relativament fàcil accés als arxius sobre Espanya i Portugal, podent passar al seu agent soviètic controlador informació sobre les operacions del SIS contra l'URSS.

Entre 1942 i 1943, les responsabilitats de Philby van ser expandides per incloure l'Àfrica del Nord i Itàlia, i va ser nomenat subcap de la Secció V per part del director d'aquesta, Felix Cowgill, "en tot el concernent a assumptes d'intel·ligència". A començaments de 1944, el SIS va recrear la seva Secció IX, la seva secció antisoviètica de preguerra, millor dit, del període d'entreguerres. Cowgill, que havia estat a càrrec d'ella, va ser restablert al seu lloc. A finals de 1944 va sortir a la llum que "C", sir Stewart Menzies, volia engrandir el mandat de la secció. Amb relació a això, Philby va ser instruït pels seus superiors soviètics d'assegurar-se que arribés a ser el cap d'aquesta secció, i finalment va aconseguir afeblir la posició de Cowgill fins a aconseguir el seu lloc.Richelson, p. 136. Com a agent encobert al servei de la Unió Soviètica, Philby havia aconseguit dur a terme una mena de gran cop.

Durant els dos anys que va estar a càrrec de la Secció IX, Philby va tenir accés a les identitats dels oficials i agents britànics, i també a centenars de documents classificats del Foreign Office (Ministeri d'Afers Estrangers britànic), l'Oficina de Guerra i el Real Almirallat.

Tot va anar molt bé per a Philby, fins a l'agost de 1945, quan un llavors agent soviètic de l'NKVD (antecessor del KGB, Konstantin Volkov va decidir desertar a Gran Bretanya, amb la promesa que revelaria els noms dels agents del SIS i del Foreign Office que en realitat treballaven per a la Unió Soviètica. Quan aquest informe severament comprometedor va arribar a l'escriptori de Philby, amb una mica de sort i d'intel·ligent maquinació, va aconseguir que se li assignés aquesta missió. Va alertar Moscou sobre el document lliurat pel desertor. Després Philby va volar a Istanbul via la capital egípcia del Caire. A causa que el vol de l'avió es va demorar a causa d'una tempesta, i mentre l'ambaixador britànic estava embarcat en el seu iot a l'estret del Bòsfor, els soviètics van tenir el temps suficient per portar a Volkov de tornada a Moscou, sotmetre'l a un dur interrogatori i executar-lo sumàriament. Philby, per la seva part, va tornar a Londres. La intervenció de Phliby i la captura de Volkov podia comprometre la posició de Philby però com que la defecció de Volkov havia estat discutida amb l'ambaixada britànica a Ankara i es va saber que aquesta tenia les comunicacions interceptades pels soviètics i així Philby va quedar lliure de sospites.

A Istanbul