, fou un compositor txec, pioner en el desenvolupament d'un estil musical que va quedar íntimament lligat a les aspiracions independentistes del seu país. Per això, se'l reconeix com el pare de la música txeca. Internacionalment és conegut per la seva òpera La núvia venuda, pel cicle de poemes simfònics Má vlast ('La meva pàtria') –que representen la història, les llegendes i els paisatges de la pàtria natal del compositor– i pel Quartet de corda núm. 1 De la meva vida.
Smetana posseïa un talent natural per al piano i va fer el seu primer recital als sis anys. Després de rebre una educació convencional a l'escola, va estudiar música amb Josef Proksch a Praga. Va escriure la seva primera composició nacionalista durant l'aixecament de Praga de 1848, en què va participar per poc temps. Davant la impossibilitat d'iniciar la seva carrera a Praga, es va dirigir a Suècia, on es va establir com a professor i director de cor a Göteborg i on va començar a escriure obres orquestrals de gran escala. Durant aquest període de la seva vida, Smetana es va casar dues vegades i va tenir sis fills, dels quals tres van morir durant la infància.
Al començament de la dècada de 1860, un clima polític més liberal a Bohèmia va encoratjar Smetana a tornar permanentment a Praga. Es va lliurar a la vida musical de la ciutat, principalment com a defensor del nou gènere de l'òpera txeca. El 1866, les seves dues primeres òperes, Els brandenburguesos a Bohèmia i La núvia venuda, van ser estrenades al nou Teatre Provisional de Praga, i aquesta última hi va aconseguir una gran popularitat. Aquest mateix any, Smetana va arribar a ser el director principal del teatre, però els anys de la seva direcció van estar marcats per la polèmica. Les faccions encarregades de la creació musical de la ciutat consideraven que la seva identificació amb les idees progressistes de Franz Liszt i Richard Wagner eren hostils al desenvolupament d'un estil d'òpera txeca distintiu. Aquesta oposició va interferir amb el seu treball creatiu i va accelerar la degradació de la seva salut, cosa que va precipitar la seva dimissió del teatre el 1874.
Al final de 1874, als 50 anys, Smetana es va tornar completament sord, però, alliberat de les seves funcions del teatre i de la polèmica que causava, va començar un període de composició constant que es va perllongar durant gairebé tota la resta de la vida. Les seves contribucions a la música txeca anaven sent cada vegada més reconegudes i respectades, però un col·lapse mental a l'inici de 1884 va fer que fos internat en un asil, on va morir. La reputació de Smetana, com el pare fundador de la música txeca, s'ha enfortit al seu país natal, on els defensors l'han convertit en una icona per sobre dels seus contemporanis i successors. No obstant això, es troben relativament poques obres de Smetana al repertori internacional i la majoria dels experts estrangers tendeixen a considerar Antonín Dvořák com el compositor txec més important.
Biografia Origen familiar i infantesa miniatura|Barbora Lynková, la mare de Bedřich, el 1832 miniatura|František Smetana, el pare de Bedřich, el 1832 Bedřich Smetana va néixer el 2 de març de 1824 a Litomyšl, a l'est de Praga, prop de l'antiga frontera entre Bohèmia i Moràvia, en aquell temps províncies de l'Imperi Habsburg. Va ser el tercer fill i únic baró de František Smetana i la seva tercera esposa Barbora Lynková. František era pare de vuit fills de dos matrimonis anteriors, dels quals només cinc filles van sobreviure a la infància, i amb Barbora va tenir deu fills més, dels quals set van arribar a l'edat adulta.Clapham (1972), p. 9-11Large, p. 395 En aquest moment, sota el domini dels Habsburg, l'alemany era la llengua oficial de Bohèmia. František sabia parlar txec, però per als negocis i en esdeveniments socials l'emprava molt poques vegades, i els seus fills mai no el van aprendre fins que no van arribar a una edat més avançada.Large, p. 3 miniatura|esquerra|Castell del comte Waldstein, situat al lloc de naixement de Smetana, Litomyšl, a Bohèmia La família de Smetana provenia de la regió bohèmia de Hradec Králové. František inicialment havia après l'ofici de cerveser i havia adquirit una riquesa moderada durant les Guerres Napoleòniques mitjançant el subministrament de roba i provisions a l'exèrcit francès. Posteriorment, va regentar diverses cerveseries abans de traslladar-se a Litomyšl, el 1823, com a fabricant de cervesa del comte Waldstein, el castell renaixentista del qual domina la ciutat.Steen, p. 694
El pare de Smetana tenia un do natural per la música, tot i no haver-ne estudiat, i va arribar a ser un violinista competent que tocava en un quartet de corda. Bedřich es va introduir al món de la música gràcies al seu pare i, l'octubre de 1830, a l'edat de sis anys, va fer la primera actuació en públic. En un concert celebrat a l'Acadèmia de Filosofia de Litomyšl va interpretar un arranjament per a piano de l'obertura de La Muette de Portici d'Auber, que va ser acollit de forma entusiasta.Clapham (1972), p. 12Newmarch, p. 54 El 1831 la família es va traslladar a Jindřichův Hradec, al sud de Bohèmia, regió en la qual va créixer Gustav Mahler una generació més tard. Allà, Smetana va assistir a l'escola primària local i més tard al Gymnasium. També va estudiar violí i piano –en aquests cursos va descobrir les obres de Mozart i Beethoven– i va començar a compondre peces senzilles, de les quals una dansa, Kvapiček ('Petit galop'), sobreviu en forma d'esborrany.Large, p. 5Clapham (1972), p. 13-14
El 1835, František es va retirar a una granja a la regió sud-oriental de Bohèmia. En no haver-hi cap escola local adequada, van enviar Bedřich a l'escola de Jihlava, on se sentia enyorat i incapaç d'estudiar. Després es va traslladar a l'escola premonstratenca de Německý Brod, on va ser feliç i va fer grans progressos. Entre els amics que hi va fer, hi havia el futur poeta revolucionari txec Karel Havlíček.Large, p. 6–7. Havlíček també era conegut com Karel Havlíček Borovský. La partida de Havlíček cap a Praga el 1838 potser va influir en el desig del mateix Smetana d'experimentar la vida a la capital. A l'any següent, amb l'aprovació de František, es va matricular a l'Escola Acadèmica de Gramàtica de Praga, sota el mestratge de Josef Jungmann, un distingit poeta i lingüista que, a més, era una figura principal del moviment de renaixement nacional txec.Large, p. 7-10
Músic aprenent Primers passos miniatura|esquerra|Bedřich com a estudiant el 1840, en un daguerreotip Smetana va arribar a Praga la tardor de 1839. Aviat va començar a faltar a classes a causa de la seva poca adaptació a l'escola de Jungmann (els seus companys se'n burlaven pel seu comportament rústic). Assistia a concerts, visitava l'òpera, escoltava bandes militars i es va unir a un quartet de corda d'aficionats per al qual va compondre peces senzilles. Després que Liszt oferís diversos recitals de piano a la ciutat, es va convèncer que només trobaria satisfacció seguint una carrera musical. Segons li confiava al seu diari, «volia ser com Mozart en la composició i com Liszt en la tècnica».Newmarch, p. 56 Tanmateix, tot va acabar quan František va descobrir l'absentisme escolar del seu fill i el van treure de la ciutat. František, en aquell moment, considerava que la música era un passatemps amb el qual entretenir-se, no una elecció per fer carrera. Temporalment van deixar Smetana a cura del seu oncle a Nové Město, on va tenir una breu relació amorosa amb la seva cosina Louisa. El compositor va commemorar la seva passió a La polca de Louisa, la composició completa més antiga de Smetana que ha arribat fins als nostres dies.Large, p. 10-11
El seu cosí gran, Josef Smetana, professor de l'escola premonstratenca a Plzeň, es va oferir per supervisar l'ensenyament que li quedava per completar al noi, i l'estiu de 1840 Smetana va partir cap a aquesta ciutat. Hi va romandre fins que va completar els estudis, el 1843. Les seves habilitats com a pianista tenien molta requesta a les diverses vetllades musicals de la ciutat, on va gaudir d'una atrafegada vida social. Això va incloure una sèrie de relacions afectives, la més important de les quals amb Kateřina Kolářová, que havia conegut breument durant la seva infància primerenca. Smetana en va quedar completament captivat i va escriure al seu diari: «Quan no sóc amb ella és com si estigués assegut sobre brases i no em sento en pau».Large, p. 17 Va compondre diverses peces destinades a Kateřina, entre les quals dues Quadrilles, un duo per a veu i piano i un estudi incomplet per a la mà esquerra.Large, p. 19 També va compondre la primera peça orquestral, un minuet en si bemoll.Clapham (1972), p. 15-16
Estudiant i professor miniatura|Hector Berlioz (1803-1869), una influència musical en els inicis de Smetana Quan Smetana va completar la seva instrucció, la fortuna del seu pare havia disminuït. Malgrat que František volia que el fill seguís una carrera musical, no podia donar-li suport financer. L'agost de 1843, Smetana va partir cap a Praga amb vint florinsNewmarch, p. 57 i sense cap projecte de futur.Clapham (1972), p. 17 Li mancava formació musical i, per tant, necessitava un mestre, i la mare de Kateřina Kolářová el va presentar a Josef Proksch, director de l'Institut de Música de Praga, en el qual estudiava Kateřina. Proksch utilitzava els mètodes d'ensenyament més moderns i s'hi estudiaven les obres de Beethoven, Chopin, Berlioz i el cercle de Leipzig de Liszt. El gener de 1844, Proksch va acordar agafar Smetana com a alumne i, alhora, les dificultats financeres del jove músic es van alleujar quan es va assegurar un lloc com a professor de música a la família d'un noble, el comte Leopold Thun.
Durant els següents tres anys, a més de fer classes de piano als fills de Thun, Smetana va estudiar teoria i composició amb Proksch. Les obres que va compondre en aquests anys són cançons, danses, bagatel·les, improvisacions i la Sonata per a piano en sol menor.Large, p. 29-35 El 1846, Smetana va assistir a uns concerts que va oferir Berlioz a Praga i, amb tota probabilitat, es va reunir amb el mestre francès en una recepció organitzada per Proksch.Clapham (1972), p. 19 A casa del comte Thun va conèixer Clara i Robert Schumann i els va mostrar la seva darrera sonata, però no va aconseguir obtenir l'aprovació d'aquesta obra, ja que hi van detectar massa influència de Berlioz. Mentrestant, la seva amistat amb Kateřina havia florit. El juny de 1847, després de renunciar a la seva posició dins la llar dels Thun, Smetana la va recomanar perquè el substituís. Seguidament, va marxar de gira per Bohèmia amb l'esperança de forjar-se una reputació com a concertista de piano.Large, p. 39
Inicis de la carrera Revolucionari La gira de concerts de Smetana va rebre escàs suport econòmic, per la qual cosa va abandonar el projecte i va tornar a Praga, on es va guanyar la vida fent classes particulars a alumnes i amb aparicions ocasionals com a acompanyant en concerts de música de cambra. També va començar a treballar en la seva primera gran obra orquestral, lObertura en re major.Clapham (1972), p. 21