Els pomacs (búlgar Помаци, grec Πομάκοι, turc Pomaklar) són un grup nadiu de població eslava musulmana a algunes parts de Bulgària, Turquia, Grècia, Macedònia del Nord, Albània i Kosovo. Parlen búlgar com la seva llengua nativa. i alguns són fluids en turc, albanès i grec com a segona llengua.. El Pomaks, Informe - grec Monitor de Hèlsinki. The World Directory of Minorities and Indigenous Peoples L'origen dels pomacs és objecte de discussió.. Vemund Aarbakke, The Muslim Minority of Greek Thrace, Universitat de Bergen, Bergen, 2000, pp.5 i 12 (les pàg. 27 i 34 a l'arxiu PDF: . Olga Demetriou, "Prioritizing 'ethnicities': The uncertainty of Pomak-ness in the urban Greek Rhodoppe, in Ethnic and Racial Studies, Volum 27, Núm. 1, gener de 2004, pp.106-107 (pàg. 12-13 a l'arxiu PDF: però es consideren avui normalment descendents de búlgars natius que es convertiren a l'islam durant el govern de l'Imperi Otomà als Balcans.. The Balkans, Minorities and States in Conflict (1993), Minority Rights Publication, by Hugh Poulton, p. 111.. Richard V. Weekes;Muslim peoples: a world ethnographic survey, Volume 1; 1984; p.612. Raju G. C. Thomas; Iugoslàvia es desgastava: sobirania, autonomia, intervenció; 2003, p.105. R. J. Crampton, Bulgària, 2007, p.8. Janusz Bugajski, Ethnic politics in Eastern Europe: a guide to nationality policies, organizations, and parties; 1995, p.237 Membres del grup avui declaren una varietat d'identitats ètniques: búlgar,.,. http://www.nsi.bg/Census/StrReligion.htmMuslim identity and the Balkan State; Hugh Poulton, Suha Taji-Farouki; 1997, p. 102 pomac,.,. [Entrevista a amb Damjan Iskrenov i Shikir Bujukov del poble de Kochan, pomacs de Chech, Muntanyes Rodope occidentals (Pirin, part de Macedònia), R. de Bulgària]. Tracte dur per als Pomacs Помаците искат да бъдат признати като етнос de nacionalitat musulmana, turca, albanesa i altres.
L'etimologia del nom més habitual és que deriva de pomoći (ajudar) i voldria auxiliar (dels otomans) que en turc es deia pomogači, però no és prou satisfactòria. Una altra teoria diu que ve del búlgar mak (gir violènt) per haver estat islamitzats per la força, però és encara més inversemblant. Una altra possibilitat és que derivi del turc Poturnjak (turquitzat), que vulgui dir porra o garrot (turc Čamak), o "venedor ambulant" (que es diu pomac en uigur i s'utilitza a Rússia del sud).
Població Bulgària Els Pomaks a Bulgària s'esmenten com a musulmans búlgars (българи-мюсюлмани blgari-myusyulmani), i localment utilitzat noms com Ahryani (agrians), Torbeshi, etc. Principalment habiten les muntanyes Ròdope a la Província de Smolian, la Província de Kardzhali, la Província de Pàzardjik i la Província de Blagòevgrad. Hi ha Pomaks també en altres parts de Bulgària. Hi ha uns quants pobles pomac a la Província de Burgàs, la Província de Lovetx, la Província de Veliko Tarnovo i la Província de Ruse.. Segons el cens de 2001 hi ha 131.531 búlgars musulmans a Bulgària..
Durant el segle XX els pomacs de Bulgària (de fet tots els musulmans, incloent els turcs) foren subjectes a tres campanyes d'assimilació amb suport de l'estat: el 1912, 1942-1944 i els anys 1960 i 1970 (especialment violenta des de 1979 amb el seu zenit al febrer i març del 1985, però més aviat contra els turcs, ja que els pomacs havien patit el procés a la part inicial) que incloïen el canvi dels seus noms turcs àrabs a ètnics búlgars i en les primeres campanyes de conversions de l'Islam a l'Ortodòxia Oriental. Les primeres dues campanyes s'abandonaven després d'uns quants anys, mentre que la tercera es va aturar el 1989. Aquesta campanya va incloure no sols el canvi del nom de les persones, sinó dels parents morts amb el canvi als registres civils i a les làpides funeràries dels cementiris. Les campanyes es feien amb la justificació que els pomacs com ancestrals búlgars que havia estat convertit en Islam per força necessitaven ser retornats altra vegada al camp nacional búlgar. Aquests intents eren acollits amb resistència per molts pomacs.. Dimitrov, Vesselin: In Search of a Homogeneous Nation: The Assimilation of Bulgaria's Turkish Minority, 1984-1985, London School of Economics and Political Science, 23 de desembre, 2000 En revenja els pomacs es van decantar cap a considerar-se turcs i es proclamaven descendents dels petxenegs. A les muntanyes Ròdope se'ls anomena també akhrjani o agarjani; al sud-oest de Bulgària i sud-est de Macedònia del Nord se'ls anomena čitaks però aquesta denominació de fet correspondria a ètnics turcs.
Turquia Avui dia hi ha pomacs a Turquia, principalment a Tràcia oriental i alguns a Anatòlia, on se'ls anomena en turc Pomaklar i en la seva llengua s'anomenen Pomakça. Hi ha 324.000 pomacs a Turquia.
Grècia Els actuals pomacs de Grècia (Πομάκοι) habiten les prefectures de Xanthi, Ròodope i Hebros. S'estima que són uns 30 o 35.000 . Fins a la Guerra Grecoturca de 1919-1922 i l'Intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) el 1923, els pomacs habitaven una part de les regions de Moglena,. Capidan, Theodor. Meglenoromânii, istoria i graiul lor, volum. Jo, Bucureti, 1925, p.5, 19, 21-22 (Capidan, Theodor. Megleno-Romanians - their history and dialect, Bucurest 1925, volum 1, p.5, 19, 21-22) Almopia (Karadjova), KastoriaReport of the International Commission to Inquire into the Causes and Conduct of the Balkan Wars, published by the Endowment Washington, D.C. 1914, p. 199. i algunes altres parts de la Macedònia grega. El turista alemany Adolf Struck el 1898 descriu Konstantia (a Moglena) com un poble gran amb 300 cases i dos barris, habitats exclusivament per pomacs. Els pomacs de Tràcia van quedar exclosos de l'intercanvi juntament amb els turcs musulmans i els gitanos; el Tractat de Lausana (1923) no feia cap menció de la seva llengua sinó que declarava que les seves llengües d'educació haurien de ser la turca i la grega. Alguns Pomacs encara transmeten el seu dialecte natiu (anomenat pomatsko a Grècia) als seus fills però la majoria ho ha abandonat i les noves generacions ja no parlen més que turc i grec; han adoptat turc com a primera llengua i grec com a segona llengua.. Adamou E. & G. de Drettas 2008, Slave, Le patrimoine plurilingue de la Grèce - Le nom des langues II, E. Adamou (éd.), BCILL 121, Leuven, Peeters, p. 107-132.
Macedònia del Nord Els musulmans macedonis, o torbeš, també són ocasionalment considerats com a pomacs, especialment en el context històric.Report of the International Commission to Inquire into the Causes and Conduct of the Balkan Wars, published by the Endowment Washington, D.C. 1914, p.28, 155, 288, 317, Лабаури, Дмитрий Олегович. Болгарское национальное движение в Македонии и Фракии в 1894-1908 гг: Идеология, программа, практика политической борьбы, София 2008, с. 184-186, Поп Антов, Христо. Спомени, Скопje 2006, с. 22-23, 28-29, Дедиjeр, Jевто, Нова Србиjа, Београд 1913, с. 229, Петров Гьорче, Материали по изучаванието на Македония, София 1896, с. 475 (Petrov, Giorche. Materials on the Study of Macedonia, Sofia, 1896, p. 475)Center for Documentation and Information on Minorities in Europe - Southeast Europe (CEDIME-SE). Muslims of Macedonia. p. 2, 11Лабаури, Дмитрий Олегович. Болгарское национальное движение в Македонии и Фракии в 1894-1908 гг: Идеология, программа, практика политической борьбы, София 2008, с. 184, Кънчов, Васил. Македония. Етнография и статистика, с. 39-53 (Kanchov, Vasil. Macedonia — ethnography and statistics Sofia, 1900, p. 39-53),Leonhard Schultze Jena. «Makedonien, Landschafts- und Kulturbilder», Jena, G. Fischer, 1927Fikret Adanir, Die Makedonische Frage: ihre entestehung und etwicklung bis 1908., Wiessbaden 1979 (in Bulgarian: Аданър, Фикрет. Македонският въпрос, София2002, с. 20) Són un grup religiós minoritari a Macedònia del Nord, encara que no tots defensa una identitat nacional eslavo-macedònia i són lingüísticament diferents dels grups ètnics musulmans més grans a Macedònia del Nord, albanesos i turcs. Els torbeš (plural torbeši, alternatius poturi o kurki) de fet parlen serbi i no búlgar i si a vegades (fins als inicis del segle XX) se'ls anomena pomacs és per influència de l'escola i literatura búlgara.
Albània Uns musulmans que a vegades són esmentats com a "pomacs", viuen a la regió albanesa de Golo Brdo, i parlen eslau. Tanmateix també se'ls considera com a torbeš. Parlen el dialecte de Drimkol-Golo Brdo del llenguatge macedoni/búlgar. Partd'aquesta gent encara autoidentifica com búlgars.Urgent anthropology Vol. 3 Problems of Multiethnicity in the Western Balkans. Fieldwork Edited by Antonina Zhelyazkova,
Kosovo Ocasionalment també s'ha considerat pomacs als gorani, més aviat en el context històric.„Българите в Македония. Издирвания и документи за тяхното потекло, език и народност с етнографска карта и статистика“, Българска Академия на Науките С.,1917; стр. 21.Nova Evropa,Published by Tipografija, 1927, Item notes: v. 16, p. 449-450 Són gent que habita la regió de Gora, situada entre Albània, Kosovo i Macedònia del Nord. L'opinió més general és que s'haurien de tractar com a grup minoritari separat.Kosovo: the Bradt travel guide, Gail Warrander, Verena Knaus, Published by Bradt Travel Guides, 2007, , p. 211.Historical dictionary of Kosova, Robert Elsie, Scarecrow Press, 2004, , p. 70. Part d'aquesta gent ja estan albanitzats.Bulgarians in the region of Korcha and Mala Prespa (Albania) nowadays, Balkanistic Forum (1-3/2005), South-West University "Neofit Rilski", Blagòevgrad, Pashova, Anastasija Nikolaeva; Issue: 1-3/2005, Page Range: 113-130. Als últims censos del final del segle XX a Iugoslàvia s'han declarat musulmans de nacionalitat.
Història Els pomacs van començar a esdevenir musulmans de manera gradual, durant l'ocupació otomana començant de fet després de la batalla del Maritza (1371) i la caiguda de Tirnovo (1392) quan alguns búlgars i serbis (sobretot nobles) i els bogomilites van acceptar l'islam. El procés va continuar (al i fins al final del ). És notable que el monjo Pachomios Roussanos (1508-1553), que visitava l'àrea de muntanyes de Xanthi, esmentés que al voltant de 1550, només 6 o 9 pobles s'havien convertit en Islam.Pomak newspaper "Nat Press", Article "The verbal tradition of Pomaks in Rodope", Komotini 6th September 2009 Altres documents mostren que l'islam no solament s'havia estès per l'àrea en aquella època, sinó que els pomacs havien participat fins i tot en operacions militars otomanes voluntàriament com és el cas amb el poble de Shahin (Echinos)..
miniatura|Mesquita de Tuhovishta.