Linda Darnell (Dallas, 16 d'octubre de 1923 − Chicago, 10 d'abril de 1965), de nom Monetta Eloyse Darnell, va ser una actriu estatunidenca. Va començar en el cinema als 16 anys a Hotel for Women (1939); va tenir primers papers femenins a diverses pel·lícules dels anys 1940 i del començament dels anys 1950.
Biografia Linda Darnell va néixer en una família pobra de Texas. Empesa per la seva mare, fa un començament precoç com a model, la seva mare declara que té 16 anys quan no en té més que onze. Més tard, fa els seus primers passos com a actriu, interpretant petits papers en teatres aficionats.
El 1937, es presenta a un càsting a Dallas, organitzat per caçadors de talents de la 20th Century Fox. Però no té més que catorze anys i els del càsting, que la troben massa jove, no l'escullen. Destaca tanmateix gràcies a la seva bellesa excepcional i Darryl F. Zanuck, el gran patró de la Fox en persona, la recorda dos anys més tard. La Fox fa trampes sobre la seva data de naixement i li fa signar un contracte el 1939 - Linda té 16 anys.
Completa els seus estudis a la Central High School de Los Angeles, mentre que la Fox li canvia el seu nom.
L'estrella fugaç miniatura|Linda Darnell a Yank Magazine.
Començaments romàntics El seu inici és fulgurant. Roda després d'algunes setmanes, en un paper secundari Hotel for women. El mateix any fa parella amb la principal estrella masculina de la Fox, Tyrone Power, a Dinar de negocis, enllaça altres tres pel·lícules amb ell: Brigham Young, i sobretot The Mark of Zorro (1940), clàssic del cinema d'aventures, i el brillant Blood and Sand on de dolça esposa abandonada enfrontant-se a la temptadora Rita Hayworth.
Els prodigiosos anys 1940 Linda té un quart de sang amerindi, el seu avi era cherokee, i va ser molt de temps condemnada a papers exòtics lligats a la representació estereotipada d'una bellesa morena «fatal» i «típica». Interpreta una espanyola a The Mark of Zorro i a Blood and Sand; una índia a Buffalo Bill; una mexicana a My Darling Clementine; una eurasiàtica a Anna i el rei de Siam. Malgrat això, els anys 1940 són prodigiosos, roda amb els principals directors, Henry Hathaway, Rouben Mamoulian, Henry King, Douglas Sirk, William A. Wellman, René Clair, Otto Preminger, John Ford, Preston Sturges, Joseph L. Mankiewicz, amb companys tan brillants com George Sanders, Laird Cregar, Rex Harrison, Richard Widmark o Charles Boyer, Anne Baxter o Veronica Lake.
Després de les pel·lícules de Mamoulian destaca en ella sobretot en una excel·lent comèdia fantàstica, It Happened Tomorrow del director francès, llavors exiliat a Hollywood, René Clair. Trenca llavors la seva imatge de dona dolça (ha interpretat fins i tot la Verge Maria a The Song of Bernadette per encarnar les dones venals en sumptuoses pel·lícules negres, gènere de moda en aquell temps, com l'original Fallen Angel d'Otto Preminger que observa la província americana d'una manera freda i lúcida i Hangover Square, melodrama barroc d'atmosfera mòrbida i de malson.50 anys de cinema estatunidenc per Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier - Éditions Nathan - 1991, 1995 - El 1946, torna al western i fa una composició destacada en el paper de Chihuahua al costat de Henry Fonda i Victor Mature en una obra mestra de John Ford, My Darling Clementine.
Dos directors particularment li donen els papers més bonics de la seva carrera. Primer Otto Preminger amb qui roda quatre pel·lícules. Després Fallen Angel i Centennial Summer (pel·lícula musical), interpreta el paper de la protagonista de Forever Amber, heroïna del best seller històric de Kathleen Winsor, malgrat una competència acarnissada: Peggy Cumming (acomiadada després d'alguns dies de rodatge), Lana Turner (la tria de Preminger però la MGM es nega a deixar-la), Susan Hayward entre d'altres. La seva emocionant fotogènia és transcendida a Forever Amber en un paper difícil perfectament interpretat de principi a final. És aquest emocionant melodrama costumista, gran èxit comercial, que li dona els seus galons d'estrella i el renom internacional. Roda amb Preminger The 13th Letter, un remake de la pel·lícula Le Corbeau de Henri-Georges Clouzot, on succeeix a Ginette Leclerc. miniatura|esquerra|Linda Darnell a A Letter to Three Wives (1949) El 1949, després d'una brillant i sofisticada comèdia de Preston Sturges, Unfaithfully Yours, és la trobada amb el gran director Joseph L. Mankiewicz per a una de les seves millors pel·lícules: A Letter to Three Wives, on rivalitza amb Jeanne Crain i Ann Sothern.
La pel·lícula triomfarà en els oscars amb dues figuretes, l'una per al millor guió i l'altre per a la millor escenificació que aniran totes dues a Joseph L. Mankiewicz. En fase de separació del seu primer marit, el director de fotografia J. Peverell Marley, Linda Darnell s'enamora del director durant el rodatge i viuran una relació tumultuosa durant sis anys.Joseph L. Mankiewicz - Patrick Brion - Éditions de la Martinière - 1978 -
Un final tràgic Decepció És de nou dirigida per Mankiewicz a No Way Out, pel·lícula sobre la discriminació racial, però la seva relació s'acaba després que el director es nega a confiar-li el paper de Maria Vargas (que sembla inspirat per ella tant com per Rita Hayworth o Ava Gardner) a La comtessa descalça. En efecte, la que Mankiewicz havia dirigit a A Letter to Three Wives i No Way Out estava persuadida que el paper de Maria Vargas era per ella. No només perquè detestava les sabates i tenia el costum de caminar peus nus, sinó sobretot pel fet que el guió havia estat escrit per Mankiewicz a Glen Cove, Long Island, la majoria del temps en el seu dormitori i amb la seva ajuda. L'actriu sempre ha dit que Mankiewicz li havia promès cridar-la quan els contractes s'establissin. Va tornar tranquil·litzada a Los Angeles…; i va saber pel diari que Ava Gardner tindria el paper. Aquesta traïció va provocar la seva ruptura.Hollywood Beauty. Linda Darnell and the American Dreams - Ronald L. Davis - University of Oklahoma, Noman, 1991 Malgrat això, l'actriu declararà sempre que Mankiewicz havia estat el gran amor de la seva vida.
Declivi precoç
Però malgrat la seva carrera, les obres mestres, els grans directors i el seu estatus d'estrella, els anys negres comencen. El 1951, la Fox no renova el seu contracte. Segura del seu renom, la RKO la contracta per a algunes pel·lícules entre les quals l'eficaç pel·lícula de pirates El pirata Barbanegra de Raoul Walsh amb el truculent Robert Newton i en una pel·lícula de suspens panteixant Second Chance amb Robert Mitchum.
Però, curiosament als 31 anys, Linda Darnell no roda més que a pel·lícules menors, la decadència serà ràpida i l'actriu s'enfonsarà en l'alcoholisme.Diccionari del cinema - els actors - Jean Tulard - Robert Laffont Després de dues pel·lícules italianes realitzades pel seu company Giuseppe Amato el 1955, torna amb un cert èxit al teatre i interpreta una desena peces com Tea and simpatia, Janus o també Late love. Roda igualment alguns episodis de sèries a la televisió.
Linda Darnell torna al cinema el 1964 amb la seva última pel·lícula Black spurs. No va veure mai aquesta pel·lícula, ja que, mentre que mirava a la televisió una de les seves antigues pel·lícules Star Dust, es va declarar un incendi a causa d'una cigarreta mal apagada. L'actriu, anomenada "l'àngel de Hollywood" per la premsa, és cremada viva i mor de les seves ferides el 10 d'abril de 1965, 33 hores més tard a l'hospital en mig d'atroços sofriments.
Vida privada El 1944, es casa amb el director de fotografia J. Peverell Marley amb qui va coincidir al rodatge de la seva primera pel·lícula Hotel for Women , i adoptarien una nena, Charlotte Mildred, el 1948. Se li suposen relacions amb Howard Hughes, Tyrone Power, Dana Andrews, el director italià Giuseppe Amato, i s'enamora del director Joseph L. Mankiewicz amb qui viu una relació fins al 1954 i que s'hauria inspirat en ella per al guió de La comtessa descalça. Després del seu divorci el 1951, fa un matrimoni llampec amb un ric cerveser Phillip Liebman (1954-1955), després el 1957 amb Merle Roy Robertson, un pilot de línia, de qui es va divorciar el 1963.
Filmografia 1939: Hotel for Women de Gregory Ratoff amb Ann Sothern 1939: Daytime Wife de Gregory Ratoff 1940: Star Dust de Walter Lang 1940: Brigham Young de Henry Hathaway 1940: The Mark of Zorro de Rouben Mamoulian 1940: Chad Hanna de Henry King 1941: Blood and Sand de Rouben Mamoulian 1941: Rise and Shine d'Allan Dwan 1942: The Loves of Edgar Allan Poe de Harry Lachman amb Shepperd Strudwick 1943: City Without Men de Sidney Salkow 1943: The Song of Bernadette de Henry King 1944: Buffalo Bill de William Wellman 1944: It Happened Tomorrow de René Clair 1944: Summer Storm de Douglas Sirk 1944: Sweet and Low-Down d'Archie Mayo amb Benny Goodman, Jack Oakie 1945: Hangover Square de John Brahm 1945: The Great John L. de Frank Tuttle 1945: Fallen Angel d'Otto Preminger 1946: Anna i el rei de Siam (Anna and the King of Siam) de John Cromwell 1946: Centennial Summer d'Otto Preminger 1946: My Darling Clementine de John Ford 1947: For Ever Amber d'Otto Preminger 1948: The Walls of Jericho de John M. Stahl 1948: Unfaithfully Yours de Preston Sturges 1949: A Letter to Three Wives de Joseph L. Mankiewicz 1949: Slattery's Hurricane d'André De Toth 1949: Everybody Does It d'Edmund Goulding 1950: No Way Out de Joseph L. Mankiewicz 1950: Two Flags West de Robert Wise 1951: The 13th Letter d'Otto Preminger 1951: The Guy Who Came Back de Joseph M. Newman amb Paul Douglas, Joan Bennett 1951: The Lady Pays Off de Douglas Sirk 1952: Island of Desire de Stuart Heisler 1952: Night Without Sleep de Roy Ward Baker amb Gary Merrill, Hildegard Knef 1952: El pirata Barbanegra (Blackbeard the Pirate) de Raoul Walsh 1953: Perseguida (Second Chance) de Rudolph Maté 1955: Donne Proibite de Giuseppe Amato amb Valentina Cortese, Giulietta Masina, Anthony Quinn, Lea Padovani 1955: This Is My Love de Stuart Heisler amb Dan Duryea 1955: Gli Ultimi Cinque Minuti de Giuseppe Amato amb Vittorio De Sica, Peppino De Filippo, Rossano Brazzi, Nadia Gray 1956: Dakota Incident de Lewis R. Foster amb Dale Robertson 1957: Homeward Borne amb Richard Kiley 1957: Zero Hour de Hall Bartlett 1965: Black Spurs de R.G. Springsteen amb Rory Calhoun, Richard Arlen 1959: Sing Something Simple amb Efrem Zimbalist Jr. 1964: Who Killed His Royal Highness? de Don Weis amb Gene Barry
Televisió 1956: Deception amb Trevor Howard, John Williams 1956: White Corridors de Ted Post 1957: Homeward Borne d'Arthur Hiller amb Richard Kiley 1958: The Dora Gray Story d'Arnold Laven amb Ward Salt 1958: Free Ride de David Greene amb Sidney Blackmer, Jackie Coogan, Ralph Meeker, Keenan Wynn 1958: Kid on a Calico Horse amb George Montgomery, Audrey Totter, Dean Stockwell
Referències
Enllaços externs
Fotografies
Categoria:Actors de cinema de Dallas Categoria:Actors de sèries de televisió de Dallas Categoria:Actors de teatre de Dallas Categoria:Morts al comtat de Cook (Illinois) Categoria:Models eròtics estatunidencs Categoria:Models texans Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX