Huelva (en castellà, Huelva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima. Està situada a la desembocadura dels rius Odiel i Tinto, a la costa atlàntica.
La ciutat ha estat punt de trobada de diferents cultures i civilitzacions. En 2006, a la zona del Seminari, es van trobar restes datades entre el 3000 aC i el 2500 aC., molt anteriors a Tartessos.EL SEMINARI (HUELVA): UN JACIMENT ESPECTACULAR I ESPECULATIU La troballa de dos dipòsits cilíndrics amb al voltant d'unes trenta peces de deïtats prehistòriques, la major coneguda fins al moment, situarien a la capital de Huelva "el poblament continuat més antic de la península Ibèrica".Huelva Tartessica Els signes escrits trobats a Huelva replantegen la història de la Mediterrània Malgrat tot, els historiadors coincideixen a assenyalar l'any 1000 aC com el de la fundació del nucli urbà per part dels fenicis amb el nom d'Onoba, en la part baixa de l'actual ciutat i situada a extramuros d'un enclavament tartesio que ocupava l'actual part alta.
Al , amb la compra de les mines de coure del nord de la província, s'accelerà el procés d'industrialització i creixement de la ciutat, que assumeix un important increment poblacional i industrial. Novament, des del la ciutat està també lligada econòmicament a la indústria química. Per tant, compta amb un ampli Pol Industrial de Desenvolupament (indústries químiques, refineria de petroli, metal·lúrgia del coure, cel·lulosa i centrals tèrmiques) que, segons unes opinions ha afavorit el desenvolupament econòmic de la ciutat i segons d'altres és un exemple del deteriorament mediambiental provocat per la concentració d'aquestes mateixes indústries. El sector terciari i al sector pesquer són també considerablement importants a la ciutat. Per la seva situació atlàntica -en el Golf de Cadis-, posseeix una important flota pesquera i una de les majors flotes congeladores del país.
En ser capital de província acull al seu torn els principals serveis públics de la zona tant provincials, autonòmics com estatals. Per la seva vinculació al descobriment d'Amèrica també posseeix un important sentiment americanistaPatronat del Cinquè Centenari del Descobriment d'Amèrica amb llaços periòdics amb entitats iberoamericanes.XII Congrés Internacional de l'Associació Espanyola d'Americanistes
Topònim miniatura|Barri anglès (Barri Reina Victoria). El nucli urbà ha aparegut amb diferents noms al llarg de la seva història. Així és comú referir-se a la ciutat amb el nom fenici de Ὄνοβα (Onoba o Onuba) -resultant d'Onos Baal, "Fortalesa de Baal", déu del sol i el foc encara que possiblement també d'origen protoindoeuropeu, en interpretar-se el sufix uba com "aigua"- o Onuba Aestuaria una vegada romanitzat i que apareix ja en diverses fonts clàssiques d'autors com Pomponi Mela, Plini el Vell, Estrabó i Ptolemeu. Utilitzant aquestes fonts, al , Rodrigo Caro va dictaminar que Onuba era l'actual localitat propera de Gibraleón encara que el 1775 Antonio Jacobo del Barco va impugnar aquesta equiparació demostrant que la ciutat de Huelva era l'antiga Onuba. A aquesta confusió se li havia sumat l'existència d'una altra "Onuba" a la zona de Còrdova, en l'actual municipi de El Carpio.
El topònim "Onuba" ha estat usat freqüentment per diverses empreses i institucions de la ciutat en el , i és la base del gentilici oficial de la gent de la ciutat i la província en castellà: onubense. Anteriorment a aquests topònims també se'n van utilitzar altres com el de Olba (segons l'arqueòleg alemany Adolf Schulten).Schulten, Adolf. Tartessos. Contribución a la historia más antigua de Occidente. Editorial Almuzara. Amb l'arribada dels àrabs a la zona la ciutat prendrà nou nom i encara que s'han estudiat diversos topònims com Gaelbah o Umba és Welba el més acceptat.Huelva Fenícia, Grega, Romana i Àrab La presència cristiana posterior va llatinitzar lentament el nom de Welba a l'actual: Huelva.
Geografia Ubicació Huelva es troba localitzada en la confluència dels rius Tinto i Odiel, en l'anomenada terra plana pertanyent a la Conca del Guadiana. La seva altitud és de 54 metres sobre el nivell del mar i està ubicada a escassos quilòmetres d'aquest, del qual el separen una ria i diverses illes.
Nord-oest: San Bartolomé de la Torre Nord: Gibraleón Nord-est: San Juan del Puerto Oest: Aljaraque i Odiel 75px|Rosa dels vents Est: Moguer, Palos de la Frontera i Tinto Sud-oest El Rompido i Oceà Atlàntic Sud: Punta Umbría i Oceà Atlàntic Sud-est: Palos de la Frontera i Oceà Atlàntic
Relleu miniatura|La Punta del Sebo dècades abans de la implantació del pol. Durant anys va ser lloc de reunió dels de Huelva que gaudien de "la platja de Huelva". El terme municipal de Huelva se situa en la denominada com a zona de la terra plana o gran plana litoral pertanyent a la Depressió Bètica en zona on abunden formacions d'aiguamolls, caños, llacs, llacunes, al costat de zones d'arenes. Està format majoritàriament per materials molt fins, normalment argiles, i exposats tant a la dinàmica continental com a marítima amb materials encara no molt consolidats. És important la seva situació en la confluència i desembocadura dels rius Tinto i Odiel, els dos més importants i emblemàtics de tota la província. El riu Tinto, que neix a la serra oriental de l'Andévalo, és un riu mort (si exceptuem els organismes anomenats extremòfilsVida extraterrestre Exobiología O Astrobiofísica, una ciència per somiar a causa de la gran quantitat de minerals dissolts que porten les seves aigües, producte de la intensa activitat que va tenir lloc en la conca minera de Riotinto, situada al nord; malgrat tot, quan arriba als límits de la ciutat la dinàmica del riu canvia per la influència de l'aigua que entra procedent de l'Atlàntic. Protegida del mar per la "Barra de Huelva", pel sud la ciutat es troba delimitada per maresmes, la Ria de Huelva i les diferents illes (Saltés, d'Enmedio, Bacuta, del Burro...) que componen un important paratge natural.
Dins ja del nucli urbà destaquen com a formació geològica els "cabezos" localment denominats, monticles aïllats per terreny pla plens de vegetació mediterrània que en alguns casos s'han integrat al paisatge com el Cabezo del Conquero mentre altres com el del Molí de Vent, de la Forca o el de la Joia han desaparegut fruit de la mà humanaHistòria general d'Espanya i Amèrica. Luis Navarro García, Demetrio Ramos Pérez, María Lourdes Díaz-Trechuelo Spínola (1992). Ediciones Rialp. mostrant algunes restes arqueològiques.En els pendents d'aquests cabezos es van assentar els primers pobladors de Huelva. En desmuntar-los, generalment per realitzar noves edificacions, es van trobar restes d'aquests assentaments, com en la "Zona arqueològica de San Pedro", en la qual es van trobar murs de contenció tartessis i fenicis. A començaments dels anys 2000 també es van trobar les restes fossilitzats d'un ballenato en el "Cabezo de la Joya". L'altitud varia des dels zero als cinquanta-quatre metres sobre el nivell del mar.
Clima En estar situada a la franja costanera de Huelva, el clima de la ciutat és de tipus mediterrani (de transició entre el subtropical i el temperat) amb influència atlàntica. El seu règim de temperatures és de tipus marítim, amb una mitjana anual de 19,2 °C el que fa d'aquesta ciutat una de les més càlides d'Europa i rebent 2.984 hores de sol anuals.Hores de sol a l'any El mes més calorós és juliol, superant-se els 40 °C en diverses ocasions a l'estiu. El mes més fred és gener, quan les mínimes ronden els 7 °C i les màximes els 17 °C.
Temperatures i precipitacions gen feb mar abr maig jun jul ago sep oct nov des MITJA Temp. màxima mitjana (°C)1717,920,92226,230,0343329,52520,91824,3 Temp. mínima mitjana (°C)6,97,98,51115,217,920,522,22015,913,810,214,1 Precipitacions (mm) 624372402882420526263462
Política L'actual batlle del municipi és Pedro Rodríguez González, pertanyent al Partit Popular, que ocupa aquest càrrec des de 1995, quan va guanyar les eleccions per majoria relativa. Posteriorment, ha revalidat la seva majoria guanyant per majoria absoluta les eleccions municipals de 1999, 2003 i 2007.
Actualment, els 27 regidors que formen la corporació local pertanyen a tres formacions polítiques diferents: 15 al PP, 10 al PSOE i 2 a IU-LV-CA.
Població Huelva té 146.173 habitants (INE 2007). La ciutat va tenir un important enlairament poblacional arran de l'explotació de les mines de la província el i la construcció del Pol de Desenvolupament ja en els anys 60 del . Si el 1787 la ciutat tenia 5.377 habitants i el 1857 amb 8.519, a partir de 1887 es produeix un important creixement arribant la població a 18.195 ànimes. A partir d'allà aquest augment d'habitants és significatiu, des dels 21.359 el primer any del als 56.427 quaranta anys després. El 1960 assoleix els 74.384 habitants censats i deu anys després, amb el Pol ja en funcionament, s'arriba als 96.689.Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842 Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Les dades de 1787 provenen del cens de Floridablanca, disponibles a Població dels municipis d'Andalusia segons els censos de 1787 a 2001. Junta d'Andalucía. A partir d'aquells anys es produeix una explosió demogràfica: 127.806 al 1981 i 144.479 al 1991.
En els últims deu anys s'ha produït un altre augment poblacional causat tant per la immigració estrangera com per la gent de la província que es trasllada a la capital. Així la ciutat supera en 2007 la barrera dels 145.000 habitants i amb seu área metropolitana frega els 221.000, englobant les principals localitats del voltant (Aljaraque, Moguer, San Juan del Puerto, Punta Umbría, Gibraleón i Palos de la Frontera). El cens de 2007 indica una població estrangera en el nucli urbà 5.654 persones, la majoria d'elles (15,14%) procedents de Marroc.Població 2007 Huelva Institut Andalus d'Estadística SIMA [02-09-2008]
Història Tartessos, fenicis i romans miniatura|Plaça de les Monges, després de la reforma de 2006. Centre neuràlgic de la ciutat en principi era part de les cavallerisses del palau dels Duques de Medina-Sidonia. Des del mític regne tartesio de Argantoni fins a l'Imperi Romà, la colonització vandàlica i visigot o l'assentament de cultures com l'àrab van donar esplendor al sud peninsular i van convertir la província de Huelva en un autèntic gresol en què es fundi el que avui és la realitat andalusa. Ha estat freqüent relacionar la de Huelva Illa de Saltés amb la capital de Tartesios. Així ho va fer, en la seva Ora Marítima,La localització de Tartessos el poeta romà Rufo Festo Avieno en el Segle IV quan podria referir-se a ella com l'"illa entre dos rius". Anteriorment, Estrabó (III,5,5) parlava dels viatges dels mariners fenicis a la zona des del Segle VIII aC El cert és que entre la llegenda i la referència bíblica -el Tarschish de "El Llibre dels Reis" -, Tartessos contacta amb el món grec a mitjan .
Tradicions i mites van moure a no pocs romàntics i investigadors, com Adolf Schulten,L'enigma històric de Tartessos, la mítica ciutat-imperi de l'Edat Antiga a buscar en aquestes terres, entre el Guadiana i el Guadalquivir, tresors de valor incalculable que s'atribuïen a aquest poble assentat a la rica terra de Tharsis o Tartesios. Queda clar en tot cas, i hi ha contrastat arqueológicamente, que en aquestes terres va florir una cultura avançada gràcies al contacte amb l'element indígena, dedicat al pasturatge i l'agricultura, amb altres orientals, fenicis, resultant-ne una rellevant cultura metal·lúrgica i comercial en les albors del bronze final. L'esplendoroso regne tartesio desapareix entre 530 i 508 aC quan els púnics aconsegueixen prohibir el comerç grec amb aquesta zona. Allò implica una possible crisi a la ciutat que enfonsa l'economia i demografia. Però encara en crisi, la ciutat continua permanentment habitada en ser la seva situació (mines, riu, mar) estratègica per a nous pobles.