YouTube (pronunciació AFI ) és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos. Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005. Va ser adquirit per Google Inc. l'octubre de 2006 a canvi de 1.650 milions de dòlars, i ara opera com una de les seves filials. Cada minut s'hi pengen aproximadamanent 300 hores de vídeo. El primer vídeo es va penjar el 23 d'abril de 2005 «Me at the zoo», on es mostra el cofundador Jawed Karim al zoològic de San Diego.
Fins al 2014, YouTube feia servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash per mostrar el seu contingut, tot i que també es podia fer servir un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar al 2010 després que la W3C el presentés i que és compatible amb els navegadors web més importants. Finalment, al gener de 2015, YouTube va anunciar que utilitzaria el reproductor basat en la tecnologia HTML5 com a reproductor predefinit.
YouTube és força popular gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió, vídeos musicals i directes. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material hi és en abundància, així com continguts amateur com videojocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també inserits en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant-hi codi HTML.
Des del 19 de gener de 2011, YouTube està disponible en català, i es mostra directament en aquesta llengua si és la del navegador, o triant-se manualment a la configuració d'idioma del lloc web. En aquesta data també es va activar el subdomini ca.youtube per a la versió en català.
Història miniatura|Chad Hurley, un dels tres fundadors de YouTube. YouTube Inc. va ser creada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim el febrer de 2005 a San Bruno (Califòrnia). Els fundadors es van conèixer quan treballaven a PayPal, Hurley i Karim com a enginyers, i Chen com a dissenyador. Segons Hurley i Chen, la idea de YouTube va sorgir davant les dificultats que van experimentar quan volien compartir vídeos enregistrats durant una festa a San Francisco. Aquesta explicacióés una llegenda molt simplificada, i Chen ha reconegut que aquesta idea es pot haver promogut per la necessitat de presentar una història senzilla al mercat. Karim ha declarat que la festa mai va existir, i que la idea de compartir vídeos a Internet va ser seva. Els seus companys, en canvi, asseguren que sí que va existir la festa, i que la idea original de Karim era crear una pàgina de cites, on les persones es poguessin qualificar segons els seus vídeos. Karim reconeix haver estat influenciat per un lloc de cites anomenat HotorNot.com ("Sexy o no?"), on els usuaris podien carregar fotografies seves, que llavors eren qualificades per altres usuaris.
El domini va ser activat el 15 de febrer de 2005, i el 23 d'abril s'hi va pujar el primer vídeo, Me at the Zoo ("Jo al zoo"). A la primavera YouTube va entrar en línia. No obstant això, els creadors es van adonar ràpidament que els usuaris carregaven tota classe de vídeos, deixant enrere la idea original. El tràfic es va disparar quan la gent va començar a col·locar enllaços de YouTube a les seves pàgines de MySpace. El ràpid creixement del lloc va atraure a Time Warner i Sequoia Capital, que hi van invertir. Després que, l'octubre de 2005, l'empresa Nike col·loqués un anunci protagonitzat per Ronaldinho, les grans companyies van començar a sentir-se atretes per YouTube. Només l'any 2005, Sequoia va haver d'invertir 8,5 milions de dòlars estatunidencs al lloc.
miniatura|Seu original de YouTube (2a planta). El desembre de 2005, les pàgines de YouTube eren visitades unes 50 milions de vegades al dia. No obstant això, després que el vídeo musical Lazy Sunday, transmès originalment al xou Saturday Night Live, fos carregat a YouTube, les visites es van disparar de nou fins a arribar a les 250 milions de visualitzacions diàries. El maig de 2006, segons Alexa.com, YouTube va arribar als 2.000 milions de visualitzacions per dia, i a mitjans d'agost havia arribat a la marca de 7.000 milions en diverses ocasions; a més, s'havia convertit en el desè lloc més visitat als Estats Units. En aquell moment, el New York Post va estimar que YouTube devia valer entre 600 i 1.000 milions de dòlars estatunidencs. Myspace i Google van publicar les seves pròpies versions de YouTube, sense èxit.
A l'octubre de 2006 les oficines de YouTube es mantenien al comtat de San Mateo, ubicades en el segon pis d'un edifici, i comptava amb uns 60 treballadors. Un executiu d'Universal Music Group havia anunciat feia poc que «YouTube els devia desenes de milions de dòlars», per violació de drets d'autor. Mark Cuban, cofundador de Broadcast.com, un servei de ràdio per Internet comprat per Yahoo! l'any 1999, havia declarat un mes abans que «només un beneit compraria YouTube pels potencials problemes legals als que s'hauria d'enfrontar». No obstant això, els propietaris del lloc ja s'havien compromès amb Warner Music per a millorar el servei, de forma que poguessin detectar més ràpidament quan un vídeo de la seva propietat era carregat al lloc.
miniatura|Oficines de YouTube a San Bruno (Califòrnia), després de la seva compra per Google. A inicis de l'octubre de 2006 es va publicar una notícia al Wall Street Journal que indicava que Google compraria YouTube per 1600 milions de dòlars. Aquesta informació va ser rebutjada inicialment per YouTube i Google, que la van qualificar de rumor. Aquell mateix mes Google va comprar YouTube per 1650 milions de dòlars en accions. En el moment de la compra es visualitzaven a YouTube 100 milions de vídeos i diàriament s'hi afegien 65.000 vídeos nous. A més, unes 72 milions de persones la visitaven per mes. Hurley i Chen van mantenir els seus càrrecs, igual que els 67 treballadors que en aquell moment treballaven a l'empresa. Els dies anteriors, YouTube havia firmat dos acords amb Universal Music Group i la Columbia Broadcasting System; i Google havia firmat acords amb Sony BMG i Warner Music per a la distribució de videoclips musicals.
El juny de 2008, el 38% dels vídeos vists a Internet provenien de YouTube; el competidor més proper tan sols arribava a representar el 4%. Tot i que Google no va revelar les xifres, es va estimar que el lloc va generar 200 milions de dòlars estatunidencs aquell any. En aquest mes, un anunci a la pàgina d'inici de YouTube costava 175.000 dòlars diàriament, i el client havia de comprometre's a gastar 50.000 dòlars addicionals en anuncis a Google o en altres pàgines de YouTube. No obstant això, com que el contingut de l'àmplia majoria dels vídeos a YouTube no atreien als anunciants, els preus dels anuncis es van col·lapsar. YouTube va procedir a pressionar als estudis de cine i televisió perquè produïssin contingut audiovisual de qualitat, i els va oferir canals destacats, on podien presentar anuncis d'estrenes de pel·lícules i curtmetratges de televisió. També va arribar a col·locar anuncis abans de l'inici d'un vídeo, però després van descobrir que el 70% dels usuaris abandonava el lloc abans que aquest s'acabés.
La relació de YouTube amb les empreses productores de televisió i cine ha estat variada. Viacom continua la demanda contra YouTube per 1000 milions de dòlars, iniciada el març de 2007, per una suposada violació massiva de drets d'autor. D'altra banda, Disney va firmar al març de 2009 un acord amb YouTube, autoritzant la transmissió de vídeos curts de l'American Broadcasting Company i ESPN. Disney podria presentar anuncis a YouTube gràcies a aquest tracte. A l'abril de 2009, Google va anunciar que YouTube va firmar aliances amb alguns estudis de Hollywood perquè el lloc pogués mostrar programes de televisió i pel·lícules completes. El gener de 2010, es presenta YouTube Rentals, un servei de videoclub per Internet amb pel·lícules completes que es poden veure a l'instant pagant prèviament.
En els últims anys, Google encara no ha aconseguit convertir efectivament l'alt tràfic de YouTube en guanys; l'empresa ho ha reconegut, però s'ha negat a proporcionar les xifres. D'acord amb un article de la revista Forbes, YouTube generarà $240 milions el 2009, quedant molt per sota dels 170 milions de dòlars en costos operatius del lloc. Segons una analista de la Credit Suisse, YouTube estaria tenint pèrdues de 470 milions de dòlars estatunidencs el 2009; no obstant això, altres empreses estimen les pèrdues en 174,2 milions.
Crítiques Recerca de vídeos miniatura|Comparació de les diferents qualitats de vídeo que ofereix YouTube. YouTube manté una logística que permet localitzar qualsevol vídeo per mitjà de les etiquetes de metadada, títols i descripcions que els usuaris assignen als seus vídeos, però l'ús està restringit únicament als vídeos allotjats a YouTube. No obstant això, arran de la compra de YouTube per part de Google, Google Video va començar a afegir a les seves cerques als continguts de YouTube.
El juny de 2007 es va donar un important pas cap a la internacionalització del lloc, en traduir la seva interfície a diversos idiomes, inclòs el català.
Qualitat de vídeo A Google Video i altres llocs de vídeos hi ha queixes sobre la qualitat, i que els vídeos es pixelen (apareixen quadres de color uniforme més gran, en forma de mosaic), en gran manera a causa de l'equilibri entre qualitat d'imatge i velocitat de transmissió de dades a la xarxa. Un altre problema és que en bastants clips l'àudio i el vídeo no estan sincronitzats, encara que això depèn del format del fitxer original.
En general, tots els vídeos han d'ocupar un espai en disc no superior a 2 GB i han de tenir una durada de 10 minuts o menys, amb una tolerància extra de 58 segons de gravació. La totalitat dels vídeos són convertits a resolucions de 320×240 i 480×360, i a 30 fotogrames per segon, malgrat que els vídeos allotjats abans de març de 2008 només són disponibles a la resolució més baixa. Tot i que tots els vídeos es mostren per defecte en la resolució menor, els usuaris registrats poden reproduir-los en qualitat alta ajustant-ne les preferències.
No tots els vídeos de YouTube han estat optimitzats o convertits a un format d'alta resolució, però n'hi ha un petit percentatge que sí que ho és i per a visualitzar-los cal afegir-hi el paràmetre "& fmt = 6" al final de l'adreça URL. El vídeo seguiria sent un vídeo en format FLV, però amb qualitat superior, sempre que hi hagi aquesta versió; en cas contrari només es visualitzarà la versió normal. Com a mètode alternatiu, pot afegir "& fmt = 18", paràmetre que està disponible per a gairebé tots els vídeos (en format MP4).
El 25 de novembre de 2008, YouTube va canviar la relació d'aspecte del seu reproductor de vídeo, de 4:3 a 16:9, conoforme a l'estàndard dels televisors LCD i de plasma, i també en concordança amb les intencions de l'empresa de transmetre pel·lícules completes en el futur. Aquest canvi d'aspecte és per a tots els vídeos, de manera que els que estan en format 4:3 es veuen amb franges negres als costats.
YouTube també ha aconseguit que alguns vídeos puguin ser visitats en qualitat "4K". La qualitat 4K és quatre vegades superior al 1080p i s'hi pot accedir marcant l'opció de «veure en original».
Youtuber Un youtuber és un usuari i professió del lloc web Youtube que puja i comparteix vídeos amb l'objectiu de guanyar-s'hi la vida. Guanyant popularitat normalment a través d'altres xarxes socials com Twitter, Facebook i Instagram l'estratègia és aconseguir més subscriptors i visites per arribar a guanyar uns 3.000 euros mensuals, tot i que això varia depenent del mes.
El lloc web Youtubers.cat manté una llista dels canals de YouTube que publiquen vídeos en català.
Restricció de còpies