Adolphe Jean Menjou (Pittsburgh, 18 de febrer de 1890 − Beverly Hills, 29 d'octubre de 1963) va ser un actor estatunidenc. El 1931 va ser nominat a l'Oscar al millor actor, tot i que no va guanyar l'estatueta.
Biografia Va néixer en una família d'origen francès,Adolphe Menjou| Cinefania Online a la ciutat de Pittsburgh, estat de Pennsilvània, als Estats Units, el 18 de febrer de 1890.
Va ser educat en algunes escoles militars, com l'Acadèmia Militar Culver, pensant a dedicar-se professionalment a la carrera com a enginyer militar,El Criticon - Adolphe Menjou. Biografia, filmografia i fotos va completar estudis a la Universitat Cornell, Nova York.
Va estrenar-se en l'escena teatral, amb papers en el vodevil, per dedicar-se al cinema mut el 1914.
Pràcticament en tota la seva filmografia actua en papers secundaris, en papers adequats al seu físic, cosa que no li va permetre accedir a papers del típic galant de Hollywood.
La Primera Guerra Mundial va suposar un petit lapse en la seva carrera cinematogràfica, ja que es va unir a l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica com a enginyer militar, amb el grau d'oficial, cosa que posteriorment contribuiria a ajudar-lo a exercir amb facilitat determinats papers relacionats amb l'aristocràcia, o en l'àmbit militar.
No va tenir problemes amb el pas del cinema mut al sonor, com va succeir amb diversos actors i actrius, encara que la seva carrera cinematogràfica va sofrir un lapse.
En la dècada de 1950 es va produir el seu declivi definitiu; a causa de les seves idees conservadores va col·laborar en l'anomenada cacera de bruixesBiografia d'Adolphe Menjou organitzada pel Comitè d'Activitats Antiamericanes del senador Joseph McCarthy, que el va allunyar dels sectors progressistes cinematogràfics dels Estats Units. Pel que sembla, va arribar a declarar que els actors que acusava, pels seus gestos, mirades o formes de parlar, transmetien idees comunistes. També va afirmarEn Cadena Dos - Revista de Cine que els comunistes nord-americans havien de ser enviats als deserts de Texas, perquè els matessin els texans.
Va morir a Los Angeles, Califòrnia, a causa d'una hepatitis.
El 1947 va publicar la seva autobiografia, It Took Nine Tailors.
Matrimonis El seu primer matrimoni va ser amb Katherine Kinsley. El 1928 va contreure un segon matrimoni, amb l'actriu Kathryn Carver, de qui es va divorciar el 1934. El mateix any, va contreure nou matrimoni amb la també actriu Verree Teasdale, amb la qual havia compartit repartiment en algunes pel·lícules.
Filmografia seleccionada
1920: What Happened to Rosa, de Victor Schertzinger 1921: The Sheik, de George Melford 1921: Courage, de Sidney Franklin 1921: Through the Back Door de Alfred E. Green i Jack Pickford 1921: Els tres mosqueters (The Three Musketeers), de Fred Niblo 1922: Clarence, de William C. deMille 1922: Head over Heels de Paaul Bern i Victor Schertzinger 1922: The Eternal Flame, de Frank Lloyd 1922: Is Matrimony a Failure?, de James Cruze 1923: A Woman of Paris, de Charles Chaplin 1924: The Marriage Circle, d'Ernst Lubitsch 1924: Forbidden Paradise, d'Ernst Lubitsch 1926: The Sorrows of Satan, de D.W. Griffith 1930: Morocco, de Josef Von Sternberg 1931: Primera plana (The Front Page), de Lewis Milestone 1932: Forbidden, de Frank Capra 1932: Adéu a les armes (A Farewell to Arms), de Frank Borzage 1933: Glòria d'un dia (Morning Glory), de William A. Wellman 1933: Little Miss Marker, d'Alexander Hall 1936: La Via Làctia (The Milky Way), de Leo McCarey 1937: Ha nascut una estrella (A Star Is Born), de William A. Wellman 1937: Dames de teatre (Stage Door), de Gregory La Cava 1937: Cafe Metropole, de Edward H. Griffith 1938: Així neix una fantasia (The Goldwyn Follies), de George Marshall 1939: L'aposta era el seu fill (King of the Turf), d'Alfred E. Green 1939: The Housekeeper's Daughter, de Hal Roach 1941: Espectacle sobre rodes (Road Show), de Hal Roach 1942: Roxie Hart, de William A. Wellman 1942: Ballant neix l'amor (You Were Never Lovelier), de William A. Seiter 1943: Sweet Rosie O'Grady, d'Irving Cummings 1945: L'home era viu (Man Alive), de Ray Enright 1946: Heartbeat, de Sam Wood. 1947: The Hucksters, de Jack Conway 1948: State of the Union, de Frank Capra 1949: My Dream Is Yours, de Michael Curtiz i Friz Freleng 1950: To Please a Lady, de Clarence Brown 1951: Més enllà del Missouri (Across the Wide Missouri, de William A. Wellman 1951: The Tall Target, d'Anthony Mann 1956: La filla de l'ambaixador (The Ambassador's Daughter), de Norman Krasna 1957: Camins de glòria (Paths of Glory), de Stanley Kubrick, en què interpreta el general Boulard, un general cínic i repel·lent.A http://www.elamante.com/cineentv/agosto/05.shtml es parla del gust que es va donar Stanley Kubrick en donar aquest paper al reaccionari Adolphe Menjou.
Premis i nominacions Nominacions 1931: Oscar al millor actor per Primera plana, de Lewis Milestone.
Notes i referències
Enllaços externs
Fitxa en Cine y estrellas Fotografies
Categoria:Actors de cinema de Pennsilvània Categoria:Actors de cinema mut estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Cornell Categoria:Alumnes de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Cornell Categoria:Morts a Beverly Hills Categoria:Morts d'hepatitis Categoria:Actors de Pittsburgh Categoria:Estatunidencs d'ascendència francesa Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XX