La Llacuna de Venècia (en venecià: Laguna Veneta i en italià: Laguna di Venezia) és una llacuna d'aigua salada formada pel tancament d'una badia tancada dins el mar Adriàtic on es troba la ciutat de Venècia.
La llacuna es va formar fa uns set mil anys després que la regressió marina, conseqüència de la darrera glaciació, va inundar la plana de l'Adriàtic. El dipòsit de sediments dels rius va compensar l'enfonsament de la plana costanera i el riu Po va tendir a tancar les entrades de la marea amb tómbols.
La llacuna està limitada pel riu Sile al nord i el riu Brenta al sud amb una superfície de 550 km². Un 8% de la superfície és terra ferma i inclou l'ocupada per la ciutat de Venècia i altres illes. Un 11% està coberta de forma permanent per aigua oberta anomenat canal. Aquesta llacuna és l'aiguamoll més gros de la conca del Mediterrani.Poggioli, Sylvia (January 7, 2008). "MOSE Project Aims to Part Venice Floods". Morning Edition, radio program.
La llacuna està connectada amb la mar Adriàtica per tres entrades: el Lido, Malamocco i Chioggia. Pel fet que està situada en un mar molt tancat la llacuna està subjecta a grans variacions del nivell del mar, la més extrema ocorre a la marea de la primavera i és coneguda com a acqua alta (aigua alta), que inunda Venècia de forma regular.
Aquesta llacuna va donar seguretat als seus habitants durant la fi de l'Imperi romà (especialment contra la invasió dels huns) i després va donar bones condicions pel creixement de la República de Venècia. També dona lloc a un port (Arsenal de Venècia), a la caça i pesca i modernament a la piscicultura. miniatura|esquerra|Illa de Torcello vista des de la llacuna miniatura|Llacuna de Venècia
L'aspecte actual de la llacuna es deu a la intervenció humana amb projectes hidràulics ja des del que frenaren l'evolució natural de la llacuna i posteriorment amb bombament d'aigua de l'aqüífer que n'incrementaren la subsistència. Originalment era un aiguamoll que es va anar fent habitable. Moltes de les illes petites són completament artificials.
miniatura|Illes de la llacuna de Venècia Illes més grosses de l'arxipèlag Venècia 5,17 km² Sant'Erasmo 3,26 km² Murano 1,17 km² Chioggia 0,67 km² Giudecca 0,59 km² Mazzorbo 0,52 km² Torcello 0,44 km² Sant'Elena 0,34 km² La Certosa 0,24 km² Burano 0,21 km² Tronchetto 0,18 km² Sacca Fisola 0,18 km² San Michele 0,16 km² Sacca Sessola 0,16 km² Santa Cristina 0,13 km²
Algunes altres illes habitades Cavallino Lazzaretto Nuovo Lazzaretto Vecchio Lido Pellestrina Poveglia San Clemente San Francesco del Deserto San Giorgio in Alga San Giorgio Maggiore San Lazzaro degli Armeni Santa Maria della Grazia San Pietro di Castello San Servolo Santo Spirito Sottomarina Vignole
Vegeu també Albufera Cordó litoral Grau (hidrografia) Aiguamolls Líman Llac salat
Notes
Bibliografia Horatio Brown, Life on the Lagoons (1884, 1900, 1904, & 1909; paperback, 2008) Enllaços externs
Atlas of the Lagoon - 103 thematic maps and associated explanations grouped in five sections: Geosphere, Biosphere, Anthroposphere, Protected Environments and Integrated Analysis SIL - Sistema Informativo della Laguna di Venezia
Categoria:Geografia física d'Itàlia Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Itàlia Categoria:Geografia de Venècia