és una filòsofa estatunidenca que actualment ocupa la càtedra Ernst Freund Distinguished Service Professor of Law and Ethics a la Universitat de Chicago, on està adscrita a la facultat de dret i al departament de filosofia. És membre del Comitè d'Estudis del Sud d'Àsia i forma part del consell del Programa de Drets Humans. Col·labora amb els comitès de relacions interculturals i de reforma de l'educació de diversos països i és membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Anteriorment, va impartir docència a les universitats Harvard i a Brown.
La seva obra s'especialitza en la filosofia antiga, la filosofia política, l'existencialisme, el feminisme i l'ètica, incloent-hi els drets dels animals. És autora d'una gran producció bibliogràfica, essent The Fragility of Goodness la seva obra més notable, i ha estat guardonada amb el premi Kyoto d'Arts i Filosofia de 2016, el premi Berggruen de 2018 i el premi Holberg de 2021. En els darrers anys, també ha estat considerada candidata al premi Nobel de Literatura.
L'any 2025, en substitució del filòsof anglès John Locke, Martha Nussbaum va incorporar-se a les proves d'accés a la universitat a Catalunya, essent la primera filòsofa dona a formar-ne part.
Biografia Va néixer a Nova York el 6 de maig de 1947, filla de George Craven, un advocat de Filadèlfia, i Betty Warren, una dissenyadora d'interiors. Durant la seva adolescència, Nussbaum va assistir a The Baldwin School a Bryn Mawr. Va descriure la seva educació com «l'elit WASP de la Costa Est: molt estèril, molt preocupada pels diners i l'estatus». Més endavant atribuiria la seva impaciència amb els «filòsofs mandarins» i la seva dedicació al servei públic a la «renúncia de la meva pròpia educació aristocràtica. No m'agrada res que es presenti com un grup exclusiu o una elit, sigui el grup de Bloomsbury o Derrida».
Després de cursar dos anys al Wellesley College, va abandonar la carrera per a fer teatre i estudiar els clàssics a la Universitat de Nova York on es va graduar en Arts el 1969. Posteriorment, va orientar la seva trajectòria cap a la filosofia a la Universitat Harvard, on va aconseguir el màster el 1972 i el doctorat en filosofia el 1975, sota la tutela del professor G. E. L. Owen.
Martha Craven es va casar amb Alan Nussbaum el 1969 i es van divorciar el 1987. Durant aquest matrimoni es va convertir al judaisme i va tenir la seva filla Rachel. El seu vincle amb el judaisme s'ha anat enfortint amb els anys: el 2008 va fer la bat mitsvà als 59 anys, en una cerimònia al Temple KAM Isaiah Israel de Chicago. Hi va llegir fragments de la Torà i va donar una xerrada sobre com la veritable consolació es relaciona amb la lluita per la justícia global. La seva filla Rachel va morir el 2019 per complicacions després d'un trasplantament d'òrgans.
Nussbaum també va tenir una relació sentimental amb Cass Sunstein i van viure junts durant més d'una dècada, amb qui havia estat compromesa per casar-se. Anteriorment havia tingut una relació afectiva amb l'economista indi Amartya Sen.
Carrera professional Als anys 1970 i principis dels 1980 va ensenyar filosofia i clàssiques a Harvard, fins que li van denegar la titularitat pel Departament de Clàssiques el 1982. Nussbaum es va traslladar aleshores a la Universitat Brown, on va ensenyar fins al 1995 quan es va unir a la facultat de dret de la Universitat de Chicago. El seu llibre de 1986 The Fragility of Goodness, sobre l'ètica grega antiga i la tragèdia grega, la va convertir en una figura reconeguda dins de l'àmbit de les humanitats. A Brown, els estudiants de Nussbaum incloïen la filòsofa Linda Martín Alcoff i l'actor i dramaturg Tim Blake Nelson. El 1987 va guanyar atenció pública a causa de la seva crítica desfavorable de l'obra The Closing of the American Mind del filòsof Allan Bloom. El seu treball més recent Frontiers of Justice, l'estableix com una teòrica de la justícia global. L'obra de Nussbaum sobre les capacitats sovint s'ha centrat en les llibertats i oportunitats desiguals de les dones, i ha desenvolupat un tipus distintiu de feminisme, inspirant-se en la tradició liberal, però subratllant que el liberalisme comporta un replanteig radical de les relacions de gènere i de les relacions dins de la família.
Una altra àrea principal del treball filosòfic de Nussbaum són les emocions i n'ha defensat una concepció neoestoica segons la qual funcionen com a valoracions que donen gran importància a coses i persones que, tot i estar fora del nostre control, tenen una gran importància per a la nostra plenitud personal. A partir d'aquesta base, ha fet anàlisis del dol, la compassió i l'amor i, en un llibre posterior, del fàstic i la vergonya.
De les emocions també en destaca la seva importància en la formació de la personalitat. L'infant veu com és incapaç de satisfer les seves necessitats i les busca en els altres, per qui desenvolupa forts sentiments d'amor (cap a qui el cuida), d'odi (qui el priva dels seus anhels) i de solidaritat (els altres que reconeix tan febles com ell). Si es fomenten els sentiments positius augmenta la cohesió social, mentre que l'odi inicial, combinat amb un autoodi i fàstic cap a les pròpies febleses, pot portar cap a la discriminació de col·lectius titllats d'inferiors. L'assumpció de la vulnerabilitat com quelcom natural en l'ésser humà ajuda a fomentar els lligams intergrupals i la justícia, basada en l'empatia i en el reconeixement de la dignitat humana de tothom. esquerra|miniatura|Nussbaum a The School of Life el 2016Nussbaum ha participat en debats amb altres intel·lectuals, tant en els seus escrits acadèmics com en les pàgines de revistes i ressenyes de llibres i, en una ocasió, com a testimoni expert en un tribunal. En el judici a Colorado per al cas Romer contra Evans, va argumentar contra l'afirmació que la història de la filosofia proporciona a l'estat un «interès imperiós» a favor d'una llei que pretenia revocar les lleis locals antidiscriminació. Una part del seu testimoniatge, que tractava els possibles significats del terme tolmêma en l'obra de Plató, va ser qualificada d'enganyosa i de perjuri per la crítica. Nussbaum va respondre a aquestes acusacions en un article titulat «Platonic Love and Colorado Law», a on fa referència al El convit de Plató i els seus diàlegs amb Sòcrates com a evidència per al seu argument. El debat va continuar amb una rèplica d'un dels seus crítics més ferms, Robert P. George.
Nussbaum ha criticat el lingüista Noam Chomsky per ser un dels intel·lectuals d'esquerres que sostenen la creença que «no s'ha de criticar els amics, la solidaritat és més important que la correcció ètica». Suggereix que es pot «seguir aquesta línia fins a un vell menyspreu marxista per l'ètica burgesa, però és detestable sigui quin sigui el seu origen». Entre els seus col·legues acadèmics dels quals ha fet ressenyes crítiques dels seus llibres es troben Allan Bloom, Harvey Mansfield i Judith Butler.
Defensa la igualtat de drets dins del feminisme clàssic i va tenir una polèmica molt significativa amb Judith Butler sobre el significat del concepte de «gènere». En un article d'una vintena de planes, «The Professor of Parody», publicat l'any 1999 a la revista The New Republic, va atacar frontalment la tesi central de Butler segons la qual no només el gènere, sinó també el sexe són categories inventades o construccions socials performatives. A parer de Nussbaum, les tesis de Butler i especialment l'ús abusiu del concepte de «gènere» simplement manipulen el llenguatge però no ajuden a resoldre els problemes de les dones reals. En les seves paraules, el pensament de Butler és una mena de «política verbal i simbòlica», que porta a una pèrdua del sentit del compromís públic. Nussbaum qualificà les tesis de Butler com a «quietisme chic» perquè no ofereix cap mitjà a fi de canviar la situació d'opressió que viuen les dones.
Altres debats acadèmics han estat amb figures com John Rawls, Richard Posner i Susan Moller Okin. El gener de 2019, Nussbaum va anunciar que utilitzaria una part dels guanys del premi Berggruen per a finançar una sèrie de taules rodones sobre qüestions controvertides a la facultat de dret de la Universitat de Chicago, conegudes com les «Taules Rodones d'Estudiants Martha C. Nussbaum».
Enfocament de capacitats
Nussbaum és coneguda per les seves contribucions en desenvolupar l'enfocament de capacitats per al benestar, juntament amb l'economista Amartya Sen, per tal de redreçar la problemàtica de la relació entre el desenvolupament econòmic i l'ètica. Conjuntament amb Sen, va desenvolupar el concepte de «capacitació» (capability approach) que cal no confondre amb capacitat (capabilities). La capacitació és la conseqüència del desenvolupament que permet fer créixer les «llibertats fonamentals», (com ara l'esperança de vida, la implicació en els intercanvis econòmics i la participació política) en tant que aquests elements formen part del desenvolupament, de la mateixa manera que la pobresa és conseqüència de la privació de les capacitacions. Aquesta tesi considera que el desenvolupament humà no s'ha de regir per paràmetres únicament monetaris, i per tant contrasta amb el discurs dominant que només considera el desenvolupament com un creixement del PIB i la pobresa com una privació salarial.
La pregunta clau que fa l'enfocament de capacitats és «Què és capaç de fer i ser cada persona?». Com a tal, l'enfocament examina les capacitats combinades: les habilitats desenvolupables d'un individu (habilitats internes), llibertats i oportunitats. Aquí, «llibertat» es refereix a l'habilitat d'una persona de triar una vida o una altra, i oportunitat es refereix a les condicions socials, polítiques i/o econòmiques que permeten o no permeten el creixement individual.
Nussbaum afirma que tots els humans (i animals no humans) tenen un dret bàsic a la dignitat. Per proporcionar dignitat humana, declara que els governs han de proporcionar «almenys el llindar mínim» de les capacitats següents: vida, salut corporal, integritat corporal, sentits, imaginació i pensament, emocions, raó pràctica, afiliació, altres espècies, joc i control sobre l'entorn d'un mateix, incloent-hi entorns polítics i materials. Les idees de Nussbaum son de caràcter universalista i contrasten amb el relativisme habitualment associat a l'estudi sobre el desenvolupament.
Obres principals The Fragility of Goodness The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy confronta el dilema ètic que els individus fermament compromesos amb la justícia són, tanmateix, vulnerables a factors externs que poden comprometre profundament o fins i tot negar la seva felicitat. Analitzant textos literaris així com filosòfics, Nussbaum intenta determinar fins a quin punt la raó pot permetre l'autosuficiència. Finalment, rebutja la noció platònica que la bondat humana pot protegir completament contra el perill, posant-se del costat dels dramaturgs tràgics i Aristòtil en considerar el reconeixement de la vulnerabilitat com una clau per a la realització del bé humà.
La seva interpretació d'El convit de Plató, en particular, va atreure una atenció considerable. Segons la consciència de vulnerabilitat de Nussbaum, la reaparició d'Alcibíades al final del diàleg soscava el relat de Diotima sobre l'escala de l'amor en el seu ascens cap al regne no físic de les formes. La presència d'Alcibíades desvia l'atenció cap a la bellesa física, les passions sexuals i les limitacions corporals, destacant així la fragilitat humana.
El llibre va atreure l'atenció cap a Nussbaum en tot l'àmbit de les humanitats. Va ser elogiat en ressenyes acadèmiques i va obtenir reconeixement en els mitjans de comunicació comercials. Camille Paglia va reconèixer que aquesta obra complia «els estàndards acadèmics més alts» del , i The Times Higher Education la va descriure com «una obra supremament erudita».
Cultivating Humanity