Paradiplospinus gracilis és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids.The Taxonomicon
Descripció Pot arribar a fer 52 cm de llargària màxima. Cos molt allargat, boca grossa i dents semblants a ullals. El color del cos i de les aletes és negre marronós. Ulls grossos. 35-38 espines i 26-30 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 24-29 radis tous a l'anal. 60-64 vèrtebres.FishBase Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
Reproducció La maduresa sexual ja la té plenament assolida per a quan arriba a 35-40 cm de longitud.Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
Depredadors És depredat per l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris) a l'Antàrtida i l'ós marí subantàrtic (Arctocephalus tropicalis) a les illes del Príncep Eduard.Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566.FishBase
Hàbitat És un peix marí i batidemersal que viu entre 368 i 626 m de fondària del talús continental superior i entre les latituds 16°S-30°S i 3°E-15°E. Els joves, probablement, són pelàgics o mesopelàgics.Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: Namíbia,Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p. l'oest de Sud-àfrica i les illes Kerguelen.FishBase Duhamel, G., 1997. L'ichtyofaune des îles australes françaises de l'océan Indien. Cybium 21(1) suppl.: 147-168.Nakamura, I., 1990. Gempylidae. P. 402-403. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. 462 p.Parin, N.V., 1990. Gempylidae. P. 965-972. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.Pusch, C., P.A. Hulley i K.-H. Kock, 2004 Community structure and feeding ecology of mesopelagic fishes in the slope waters of King George Island (South Shetland Islands, Antarctica). Deep-Sea Res. I (51):1685-1708.Young, J.W., T.D. Lamb i R.W. Bradford, 1996. Distribution and community structure of midwater fishes in relation to the subtropical convergence off eastern Tasmania, Australia. Mar. Biol. 126(4):571-584.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p. Croxall, J.P., K. Reid i P.A. Prince, 1999. Diet, provisioning and productivity responses of marine predators to differences in availability of Antarctic krill. Mar. Ecol. Prog. Ser. 177:115-131. Nakamura, I., 1986. Gempylidae. P. 825-829. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Enllaços externs BioLib AQUATAB
Categoria:Gempílids