Toni Bou va guanyar el cinquè dels seus 20 campionats mundials a l'aire lliure (a data de ), de nou, per davant d'Adam Raga i Takahisa Fujinami, una classificació que s'havia anat repetint invariablement des del fins a aquell 2011. Aquest any, però, el campionat fou més ajustat, ja que Adam Raga presentà batalla i guanyà un total de quatre proves, mentre Bou en guanyava set i obtenia el títol amb només 13 punts d'avantatge sobre el d'Ulldecona.

Una vegada més, quatre catalans es van classificar entre els cinc primers: Bou, Raga, Albert Cabestany (quart) i Jeroni Fajardo (cinquè amb la nova ). A més a més, de nou totes les proves puntuables van ser guanyades per catalans (set per Toni Bou i les altre quatre per Adam Raga).

Novetats Aquesta temporada presentava l'al·licient del retorn a la competició de la mítica marca catalana Ossa, renascuda de les seves cendres després de gairebé trenta anys d'haver hagut de tancar les portes. L'equip oficial, dirigit per l'excampió del món Marc Colomer, el componia un sol pilot: Jeroni Fajardo, qui fou fitxat per la marca a final del 2010. Un altre fitxatge destacat de la temporada fou el de Dougie Lampkin, qui deixava després d'haver-hi tornat el per a passar a córrer amb Gas Gas. L'anglès acabà el mundial en la setzena posició final, en la que fou la seva darrera temporada en actiu al campionat.

En un altre ordre de coses, aquell any, el Campionat del Món de trial indoor va passar a anomenar-se oficialment Campionat del Món de X-Trial.

Calendari El calendari de la temporada 2011, previst inicialment a deu curses (vuit Grans Premis, dos dels quals de dos dies), es veié alterat de bon començament a causa de l'anul·lació del darrer Gran Premi previst, el de Polònia, programat inicialment pel 4 de setembre a Myslenice. Per tal de compensar aquesta mancança, a mitjan temporada es programà un darrer Gran Premi de dos dies de durada per al mateix cap de setmana (3 i 4 de setembre) a l'estació d'esquí d'Isola 2000, a Occitània, amb el nom de Gran Premi d'Europa. Així doncs, aquella temporada hi hagué un total de vuit Grans Premis, amb onze curses.

miniatura|L'equipament d'Adam Raga el 2011 Ronda Data Gran PremiLloc Guanyador 1 15 de maig Gefrees Toni Bou 2 21 de maig Breal-Moñforzh Adam Raga 3 22 de maig Toni Bou 4 19 de juny P. de las Regueras Toni Bou 5 26 de juny Sant Julià de Lòria Toni Bou 6 10 de juliol Montecrestese Toni Bou 7 30 de juliol Gran Bretanya Fort William Adam Raga 8 20 d'agost Circuit de Motegi Toni Bou 9 21 d'agost Adam Raga 10 3 de setembre Europa Isola 2000 Adam Raga 11 4 de setembre Toni Bou Notes

Classificació Sistema de puntuació Els punts s'atorguen als 15 primers classificats.

Classificació dels pilots Els pilots amb fons blau debutaven al Campionat del Món aquesta temporada. Pos Pilot Moto GER FRA 1 FRA 2 ESP AND ITA GBR JAP 1 JAP 2 EUR 1 EUR 2 Pts 1 Toni Bou Montesa Honda 1 3 1 1 1 1 2 1 3 2 1 204 2 Adam Raga Gas Gas 4 1 3 2 3 2 1 2 1 1 2 191 3 Takahisa Fujinami Montesa Honda 3 5 4 4 2 3 3 3 2 5 4 155 4 Albert Cabestany Sherco 2 4 2 3 4 5 4 3 3 129 5 Jeroni Fajardo Ossa 5 2 5 5 6 4 7 4 9 4 115 6 Michael Brown Gas Gas 8 7 8 9 11 10 6 9 5 7 6 90 7 Loris Gubian Gas Gas 10 8 6 7 8 7 10 6 8 8 10 88 8 James Dabill 6 6 9 6 5 6 5 10 5 86 9 Jack Challoner 11 9 7 8 7 9 9 6 8 70 10 Matteo Grattarola Gas Gas 7 10 10 10 9 8 11 9 9 61 11 Francesco Iolitta 14 11 12 12 12 13 11 11 32 12 Kenichi Kuroyama Yamaha 5 4 24 13 Alexz Wigg Sherco 13 12 11 11 10 15 24 14 Fumitaka Nozaki Yamaha 7 6 19 15 Tomoyuki Ogawa Honda 8 7 17 16 Dougie Lampkin Gas Gas 9 Ret 8 15 17 Tsuyoshi Ogawa 10 10 12 18 Akira Shibata Honda 11 11 10 19 Alfredo Gómez Montesa Honda 7 9 20 Masahiko Sunada Honda 13 12 7 21 Masatoshi Okamura Gas Gas 12 14 6 22 Daniele Maurino 11 5 23 Fabio Lenzi HM 12 4 24 Carsten Stranghöner Gas Gas 12 4 25 Tsubasa Matsuura Honda 15 13 4 26 Akio Saito Honda 14 2 27 Michele Orizio Gas Gas 14 2 Pos Pilot Moto GER FRA 1 FRA 2 ESP AND ITA GBR JAP 1 JAP 2 EUR 1 EUR 2 Pts

Classificació de marques Les quantitats indiquen els punts computables per al títol de constructors aconseguits pels pilots de la marca.

Pos Marca GER FRA 1 FRA 2 ESP AND ITA GBR JAP 1 JAP 2 EUR 1 EUR 2 Pts 1 Montesa Honda 35 26 33 33 37 35 32 35 32 28 33 359 2 Gas Gas 22 29 25 26 23 26 30 27 31 29 27 295 3 15 17 16 18 20 17 18 6 6 16 19 168 4 Sherco 20 17 22 20 19 12 13 15 15 153 5 Ossa 11 17 11 11 10 13 9 13 7 13 115 6 Yamaha 20 23 43 7 Honda 13 14 27 Pos Marca GER FRA 1 FRA 2 ESP AND ITA GBR JAP 1 JAP 2 EUR 1 EUR 2 Pts

Campionats complementaris miniatura|Laia Sanz, campiona del món femenina CampionatGuanyador/aMotocicleta Trial Júnior Alfredo Gómez Montesa Trial Juvenil Jack Sheppard Trial Femení Laia Sanz Montesa

Referències

Bibliografia

Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Trial