Jean Sibelius , nascut Johan Julius Christian Sibelius (Hämeenlinna,aleshores conegut pel nom suec de Tavastehus 8 de desembre de 1865 - Järvenpää, 20 de setembre de 1957) fou un compositor finlandès, un dels més populars de finals del i principis del . És reconegut de manera general com el compositor més destacat del seu país, i sovint se li reconeix el fet que la seva música va contribuir al fet que Finlàndia desenvolupés una identitat nacional més ferma quan el seu país estava lluitant contra diversos intents de russificació a finals del .
El nucli de la seva obra és el seu conjunt de set simfonies, que, com les seves altres obres importants, es representen i enregistren regularment a Finlàndia i països d'arreu del món. Les seves altres composicions més conegudes són Finlandia, la Suite Karelia, Valse triste, el Concert per a violí, la simfonia coral Kullervo i El cigne de Tuonela (de la Suite Lemminkäinen). Les seves altres obres inclouen peces inspirades en la natura, la mitologia nòrdica i l'èpica nacional finlandesa, el Kalevala; més d'un centenar de cançons per a veu i piano; música incidental per a nombroses obres de teatre; l'òpera en un acte La donzella a la torre; música de cambra, música per a piano, música ritual maçònica i 21 publicacions de música coral.
Sibelius va compondre prolíficament fins a mitjans dels anys vint, però després de completar la Setena Simfonia (1924), la música incidental de La tempesta (1926) i el poema simfònic Tapiola (1926), va deixar de produir obres importants en els seus últims 30 anys, una jubilació comunament coneguda com el "silenci de Järvenpää", (la ubicació de casa seva). Encara que té fama d'haver deixat de compondre, va intentar continuar escrivint, incloent-hi intents fallits d'una Vuitena Simfonia. Més tard, va escriure música maçònica i va reeditar algunes obres anteriors, tot i que va mantenir un interès actiu però no sempre favorable pels nous desenvolupaments de la música. Tot i que aquest "silenci" ha deixat sovint perplexos els estudiosos, en realitat, Sibelius ho tenia clar: sentia que ja havia escrit prou.
El bitllet finlandès de 100 marcs va mostrar la seva imatge fins al 2002, quan es va adoptar l'euro. Des de l'any 2011, Finlàndia celebra el dia de la bandera el 8 de desembre, l'aniversari del compositor, també conegut com el Dia de la música finlandesa. L'any 2015, amb motiu de la celebració del 150è aniversari del naixement de Sibelius, es van celebrar diversos concerts i esdeveniments especials, especialment a Hèlsinki, la capital finlandesa.
Biografia Primers anys miniatura|esquerra|Lloc de naixement de Sibelius a Hämeenlinna Sibelius va néixer el 8 de desembre de 1865 a Hämeenlinna, al Gran Ducat de Finlàndia, part autònoma de l'Imperi Rus. Hämeenlinna era una ciutat finlandesa important i ben comunicada amb Hèlsinki per ferrocarril des de 1862. Tot i que la majoria de la població local parlava finès, les classes instruïdes i professionals feien servir el suec, que era també la llengua de la família Sibelius.
Era fill del metge de parla sueca Christian Gustaf Sibelius i de Maria Charlotta Sibelius (de soltera Borg). El nom de la família prové de la finca de Sibbe a l'est d'Uusimaa, que posseïa el seu besavi patern. El pare, tot i ser el metge de la ciutat, no assegurava una vida econòmicament estable. Era generós i poc prudent amb els diners, més inclinat a comprar llibres i instruments musicals que no pas a pagar deutes. La mare, Maria Charlotta, filla d’un predicador, tenia un caràcter més auster i reservat.
El pare de Sibelius va morir de tifus el juliol de 1868, deixant deutes importants. La mort coincidí amb els efectes devastadors de la fam de 1867, que provocà epidèmies i més de 100.000 morts a Finlàndia. Com que el pare havia estat destinat a un hospital d’aïllament, acabà contagiant-se. Sibelius en conservà molt pocs records, potser només impressions físiques i l’olor del tabac, que podria explicar la seva afició posterior pels cigars. Com a resultat, la seva mare —que estava de nou embarassada— va haver de vendre la seva propietat i traslladar la família a casa de Katarina Borg, la seva mare vídua, que també vivia a Hämeenlinna. Per tant, Sibelius es va criar en un entorn decididament dominat per dones: la mare, la germana, l’àvia materna i dues tietes solteres. L'única influència masculina prové del seu oncle, Pehr Ferdinand Sibelius, que vivia a Turku i estava interessat per la música, especialment el violí. Va ser ell qui li va donar un violí al nen quan tenia deu anys i posteriorment el va encoratjar a continuar interessat en la composició. Per a Sibelius, l'oncle Pehr no només va ocupar el lloc d'un pare sinó que va actuar com a assessor musical. miniatura|esquerra|Sibelius d'11 anys el 1876
De nen era conegut com a Janne, una forma col·loquial de Johan. No obstant això, durant els seus anys d'estudiant, va adoptar la denominació francesa Jean, influït per la targeta de visita del seu oncle mariner difunt. Des d'aquell moment, es va fer conegut com a Jean Sibelius.
Des de ben petit, Sibelius va mostrar un fort interès per la natura, passejant sovint pel camp quan la família es traslladava a Loviisa, a la costa, durant els mesos d'estiu. En les seves pròpies paraules: «Per a mi, Loviisa representava sol i felicitat. Hämeenlinna era on anava a escola; Loviisa era llibertat.» El seu talent musical aparegué de manera gradual: tenia oïda absoluta, fins i tot per reconèixer sons de la natura, però el piano desafinat de casa l’àvia potser en va dissimular les primeres manifestacions. Va ser a Hämeenlinna, quan tenia set anys, que la seva tia Julia va donar-li lliçons de piano a l'instrument vertical de la família, donant-li cops als nusos quan tocava una nota incorrecta. Va avançar improvisant pel seu compte, però va aprendre a llegir música. Tot i això, la seva memòria i capacitat musical eren notables: amb menys de deu anys fou capaç de tocar de memòria fragments d’un concert del virtuós suec de l’arpa Adolf Sjödén. A l’escola, en canvi, no destacava. Format en un ambient suec, començà en una escola sueca, però descuidava els estudis perquè la música ja absorbia la seva imaginació.
Sibelius continuà mostrant una imaginació molt viva: feia petites obres teatrals amb companys, dirigia una orquestra de joguina des del piano i començà a conèixer el Kalevala, encara que inicialment no li causà una impressió profunda. El 1876 ingressà a la primera escola secundària finlandesa de Hämeenlinna, en un moment marcat pel conflicte lingüístic entre finòfons i suecòfons. A l’escola, però, continuà sent un alumne irregular i somiador. S’interessava per les matemàtiques, la història i sobretot les ciències naturals, però la rutina acadèmica l’avorria. La seva imaginació poblava els boscos de follets, bruixes i criatures fantàstiques, però els mals resultats escolars li portaren problemes a casa i fins i tot hagué de repetir curs. trar a la universitat.
El 1880 començà a estudiar violí amb Gustaf Levander, i l’instrument el fascinà immediatament. Malgrat haver-hi començat tard i haver patit una lesió al braç dret que li dificultava l’arc, somiava amb una carrera de virtuós. Practicava amb intensitat, demanava partitures i material al seu oncle Pehr, improvisava a l’aire lliure i fins i tot tocava per als ocells. La seva formació musical es completà amb Emil Genetz i amb manuals de composició de la biblioteca escolar, especialment llibres de teoria com els de Lobe o Marx. Així, el pas de la fantasia infantil a una disciplina musical més seriosa començà sobretot a través del violí i de l’estudi autodidacte de la composició.
Sibelius començà a fer música de cambra amb la germana Linda al piano i el germà Christian al violoncel. Durant un any exploraren molt repertori clàssic —Haydn, Mozart i Beethoven— i després passaren als romàntics, com Schubert, Mendelssohn, Txaikovski i Grieg, aquests dos darrers amb una influència important en el jove compositor. Tot i el seu talent, ja aparegué un problema que l’acompanyaria: la por escènica.
Christian Sibelius es va convertir en un eminent psiquiatre, encara recordat per les seves contribucions a la psiquiatria moderna a Finlàndia. A més, Sibelius sovint tocava en quartets amb famílies veïnes, augmentant la seva experiència en música de cambra. Sobreviuen fragments de les seves primeres composicions d'aquest període, un trio, un quartet de piano i una Suite en re menor per a violí i piano. Cap al 1881, va enregistrar en paper la seva breu peça en pizzicato Vattendroppar (Gotes d'aigua) per a violí i violoncel, tot i que podria haver estat només un exercici musical. La primera referència que es va fer a ell mateix com a compositor és en una carta d'agost de 1883 en la qual escriu que va compondre un trio i estava treballant en un altre: «Són bastant dolents, però és agradable tenir alguna cosa per fer en dies de pluja». El primer assoliment més clar fou el Quartet de corda en mi bemoll major, acabat el juny de 1885 després dels exàmens finals: una obra encara irregular, però sorprenentment segura per a un jove que encara no havia rebut una formació musical avançada.
Amb el cor posat en una carrera com a gran virtuós del violí, aviat va aconseguir esdevenir un intèrpret bastant competent, interpretant el Concert per a violí de David en mi menor el 1886 i, l'any següent, els dos darrers moviments del Concert per a violí de Mendelssohn a Hèlsinki. Malgrat aquest èxit com a instrumentista, va optar finalment per esdevenir compositor.
Aquella tardor, Sibelius pogué matricular-se a la Universitat de Hèlsinki. Després de considerar breument la medicina, trià dret i música: el dret servia sobretot per tranquil·litzar la família, especialment l’àvia materna, però ell ja tenia clar que la seva veritable vocació era musical. La confiança en si mateix creixia tant que aquell mateix estiu fins i tot pensà a escriure una òpera sobre un tema proposat per Walter von Konow, tot i que el projecte no arribà a materialitzar-se.
Estudis i inicis de carrera El 1885, Hèlsinki era encara una capital jove i relativament provincial, sense les infraestructures musicals habituals en grans ciutats europees, com un teatre d’òpera estable. La família Sibelius es traslladà de Hämeenlinna a la capital abans que ell entrés a la universitat; vivien modestament, amb l’ajuda de la tieta Evelina, que contribuïa als ingressos familiars amb feines de costura.
esquerra|miniatura|Martin Wegelius, professor de Sibelius a Finlàndia
Després de graduar-se a l'escola secundària l'any 1885, Sibelius va començar a estudiar dret a la Universitat Imperial Alexander de Finlàndia, però, mostrant molt més interès per la música, aviat es va traslladar a l'Institut de Música de Hèlsinki (ara l'Acadèmia Sibelius) on va estudiar des de 1885 fins a 1889. Estudià violí amb Mitrofan Vasiliev i teoria amb Martin Wegelius, director de l’Institut de Música, que va fer molt per donar suport al desenvolupament de l'educació a Finlàndia. Vasiliev el considerà de seguida un geni, mentre que Wegelius, més prudent, també veié en ell un futur gran músic.
La rivalitat entre Wegelius i Robert Kajanus perjudicà la formació orquestral de Sibelius. Wegelius prohibí als estudiants assistir als concerts de Kajanus, cosa que limità el contacte del jove compositor amb el repertori simfònic. Només més endavant, a Berlín i Viena, Sibelius coneixeria a fons les simfonies i concerts de Mozart, Beethoven o Brahms. Això explica que trigués encara uns anys a escriure seriosament per a orquestra.