Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad. El 1353 a la mort de Shah Muzaffar de Yedz, fou reconegut hereu i nomenat governador del Kirman. El 1358 quan Mubariz al-Din fou deposat i cegat pels seus fills que es van repartir els territoris, va rebre Fars i la condició de sobirà suprem, residint llavors a Siraz.
Primers anys Va començar estudis a set anys i el 1341/1342 amb només nou anys ja se sabia l'Alcorà. Era hàbil amb les armes. El seu pare va considerar que era mereixedor de la successió al tron.
El seu pare el va casar amb una princesa awghani, germana de l'amir Surghatmish-i-Awghanique fou la mare de tres fills mascles (els prínceps Sultan Uways, Sultan Shibli i Sultan Jahangir) i de la princesa Sultana Padishah, esposa del nebot Shah Yahya.
El 1349/1350 Qiwam al-Din Muhammad fou nomenat wazir al servei de Shah Shuja. Quiwan al-Din fou nomenat el 1351 com a qaim-maqam (virrei) de Kirman i va actuar com a conseller de Shah Shuja.
El 1352, a Riqan no gaire lluny de Bam, el seu pare el va designar com a hereu per sobre del seu germà gran Nusrat al-Din Shah Muzaffar (que va morir uns mesos després). Durant el regant del seu pare va participar en diverses accions importants, en especial en el setge i conquesta de Siraz (1353) i després en el setge i conquesta d'Esfahan del 1354 al 1356 (vegeu article Mubariz al-Din Muhàmmad). El 9 de setembre de 1354 va agafar una segona esposa de nom Khatun-i-Uzma. La primera esposa va morir dos anys després (1356).
Pujada al poder L'estiu del 1358 va acompanyar el pare en la conquesta de l'Azerbaidjan. Va participar en la batalla de Miyana contra Akhidjuk, en què els derrotats foren perseguits fins a Nakhitxevan on es va fer festa durant tres dies, cosa que no va agradar a Mubariz al-Din, que va renyar els seus dos fills i només va elogiar Shah Yahya que havia restat amb ell i havia combatut amb gran valor. Estava també en la retirada de Tabriz el juliol de 1358. En aquesta tornada es va tramar un complot instigar pel seu cosí Xah Sultan ben Abu Bakr, que assegurava que el pare preparava deixar cecs als fills i excloure'ls de la successió en favor de Shah Yahya (fill de Nusrat al-Din Shah Muzaffar i de Badi al-Jamal). Shah Shuja, el seu germà Shah Mahmud i Xah Sultan van acordar esperar a actuar a l'arribada a Esfahan, que es va produir el 2 d'agost de 1358. El dijous següent Xah Sultan va anar amb un servidor a casa de Shah Shuja i va informar que Mubariz s'havia assabentat del complot i que ell es disposava a fugir perquè era segur que els conspiradors serien tots castigats amb la mort. Només hi havia la possibilitat de posar en pràctica els plans abans del següent dia. Així es va decidir. Xah Sultan es va presentar a la casa de Shah Mahmud i li va explicar el mateix. Els tres van anar llavors on era Mubariz que estava ocupat llegint l'Alcorà; Mahmud va esperar fora mentre els altres dos entraven amb mitja dotzena d'homes a l'estança on era i agafaven Mubariz que no tenia a mà la seva espasa. Mubariz fou lligat. Xah Sultan aleshores va anar on era el wazir Khwaja Burhan al-Din i el va matar.
Campanya de Kirman Llavors va cedir al germà Shah Mahmud, Abarkuh i l'Iraq Ajemí i l'altre germà Sultan Ahmad li va concedir el govern subordinat de Kirman. El 3 de desembre de 1358 va sortir cap a Kirman per castigar els rebels awghanis i jurmes. Va passar per Bam, Jiraft i Manujan. Va derrotar els awghanis dels que va matar a gran nombre però aquests es van reagrupar i van presentar batalla, però després de lluitar van acabar demanant la pau. Els fou acordada però no van respectar la treva pactada i Shah Shuja va ordenar el saqueig de les seves possessions. Els awghanis van demanat a Khwaja Shams al-Din Muhammad d'intercedir i amb la mediació del Shaykh al-Islam (líder religiós suprem) Sadr al-Din Abdul-Aziz (un descendent de Burhan al-Aqtab Shaykh Shihab al-Din Turayashti), van aconseguir el perdó a canvi de prometre obediència. Shah Shuja va retornar aleshores a Siraz.
Conflicte entre els germans Poc després va començar al conflicte amb el seu germà Shah Mahmud, que es va apoderar de Yadz, on va posar com a governador a Khwaja Baha al-Din Qurji, mentre ell mateix tornava a Esfahan. Shah Yahya, el fill de Shah Muzaffar i nebot dels dos germans, estava empresonat al castell de Quhandiz però amb l'ajut de Mahmud i els seus aliats va poder capturar al governador del castell i prendre el control de la fortalesa. Shah Shuja va enviar un contingent per assetjar-lo. Finalment es va acordar una treva amb la condició de que Shah Yahya evacuaria el castell i podria retirar-se a Yadz. Shah Shuja el va tractar amb honor però a Yadz va seguir intrigant contra el seu oncle. Shah Shuja va anar a Yadz i es va aturar a Abarkuh des d'on va enviar a Yadz a Khwaja Qiwam al-Din Muhammad mentre ell restava a Abarkuh. Va córrer el rumor de que un personatge vinculat a Qiwan al-Din, de nom Abd al-Rahman Kunbani, pretenia assassinar Shah Shudja i Quiwan sense investigar el va fer matar. Yadz fou assetjada i aviat es va trobar en un destret i Shah Yahya es va haver de sotmetre al seu oncle, el qual va acceptar les seves justificacions i li va permetre seguir en el govern de Yadz. Aleshores va aixecar el setge i va retornar a la seva capital.
No va tardar gaire a anar a Qasr-i-Zard, perquè Shah Mahmud amenaçava altre cop amb rebel·lar-se. Va rebre una acusació de deslleialtat contra el seu visir Qiwam al-Din Muhammad i el sultà el va fer arrestar i castigat amb una multa però finalment va morir a causa de les tortures infringides (estiu del 1363). El seu lloc fou ocupat per Khwaja Kamal al-Din Rashidi.
Guerra oberta Shah Shuja va decidir atacar el seu germà Shah Mahmud, que residia a Esfahan. El va assetjar durant almenys un mes, potser dos, amb escaramusses diàries. Però Shah Mahmud va aconseguir portar a Xah Sultan i altres caps dels assetjadors a una emboscada als afores de la ciutat; Xah Sultan i el seu germà petit Amir Mubariz entre altres foren fets presoners; Amir Mubariz fou executat i Sultan Shah cegat. Això va suposar una desfeta pels assetjadors i Shah Shuja es va retirar a Shiraz. Shah Mahmud llavors va buscar l'aliança d'Uways ibn Hasan el jalayírida que governava a Tabriz, que a més era el seu sogre. Al mateix temps que Muin al-Din era enviat per segona vegada a Esfahan, Amir Mubarak-Shah Aynagh va arribar de Tabriz a Esfahan amb la missió d'incitar a Shah Mahmud a la revolta. Es van enviar reforços des de Tabriz dirigits per Amir Shaykh Ali Aynagh, Amir Sati Bahadur, Mubarakshah Duli i altres amirs com Ghiyath al-Din Shul, Salghur-shah Turkman, etc. Shah Mahmud i el seu nebot Shah Yahya es van unir a les tropes arribades i l'exèrcit reunit va sortir d'Esfahan (1363/1364).
Shah Shuja els va sortir al pas; va confiar la seva ala dreta al seu germà petit Sultan Ahmad i l'esquerra al seu fill gran Sultan Uways. Sultan Ahmad, molest per no haver estat admès al consell de guerra celebrat sota la direcció de Shah Shuja, va desertar a la nit i es va reunir amb el seu germà Shah Mahmud amb bona part dels seus soldats. Però Shah Shuja va aguantar i va presentar batalla prop de Khwansar. Després de tot el dia combatent, a la nit no hi havia un guanyador clar i Shah Shuja es va retirar a Shiraz mentre a l'exèrcit rival dispers, molts dels líders es van retirar ràpidament cap a llocs llunyans, per exemple Sayyid Humam al-Din a Esfahan, el fill d'Amir Mubarak Shah Aynagh de nom Shaykh Ali Aynagh, a Kashan, i Shah Yahya a Yazd, mentre que Shah Mahmud i Amir Shaykh Ali arribaven a Esfahan per diferents rutes i va decidir no prendre més acció fins a saber que havia passat amb l'exèrcit de Shah Shuja. Aleshores van arribar notícies que Shah Shuja s'havia retirat a Shiraz. En passar pel costat de Band-i-Amir, Shah Shuja havia confiat la fortalesa situada allí a un dels seus amirs, que era inexpert i covard i que va cedir aquell lloc fort a l'enemic tan aviat com se'l va intimar a la rendició.
Mentrestant, Shah Shuja després de romandre uns quants dies a Shiraz per tornar a equipar el seu exèrcit, va marxar de nou per cercar venjança, però va ser atacat per un dolor al peu que el va obligar a tornar.
Rebel·lió de Dawlatshah a Kirman Hi havia un cert Dawlatshah que havia estat fidel servent del desgraciat Qiwam al-Din, i que havia estat empresonat uns dies a l'època de l'assassinat/execució del seu mestre, però després va ser alliberat i agafat en el favor reial. Aquest home havia estat enviat per Shah Shuja a Kirman per aportar diners a Shiraz per al pagament de l'exèrcit. En arribar a Sirjan, va trobar a Sultan Shibli i Amir Surghatmish (el cap dels awghanis), que avançaven cap a Shiraz amb reforços per Shah Shuja i els va persuadir (així com a Badr al-Din, l'atabeg o guardià de Sultan Shibli) de anar amb ell a Kirman. Allí va seduir molts dels amirs i nobles minant la seva fidelitat.
Va matar a Amir Hajji el mestre de la Cavalleria (Mir-Akhur), que era governador de Kirman en nom de Shah Shuja, i a l'atabek, Badr al-Din de Sultan Shibli Hilal (el fill de Shah Shuja) i va empresonar a Sultan Shibli a Qara-i-Kuh; i va assumir el poder suprem al Kirman.
Quan aquestes notícies van arribar a Shiraz, Shah Shuja es va desanimar. En aquest moment l'exèrcit de Shah Mahmud estava davant de Shiraz i hi havia escaramusses diàries, Finalment Shah Shuja va decidir enviar el seu fill Sultan Uways a buscar a Amir Surghatmish (que es creia que encara era lleial) al Garmsir i a marxar amb ell contra Kirman per sotmetre a Dawlatshah; però no va poder fer res ja que Surghatmish no era al Garmsir sinó a la ciutat de Kirman amb Dawlatshah.
Shah Shuja perd Shiraz Mentrestant, el setge de Shiraz s'arrossegava fins que finalment Shah Mahmud va enviar un missatge al seu germà Shah Shuja per dir que els "amirs estrangers de Bagdad” li impedien concloure qualsevol acord de pau, però que si Shah Shuja es retirava a Abarquh durant un temps fins a poder induir els amirs estrangers a dispersar-se, es podria concloure un acord satisfactori i una justa partició del país efectuada entre ells. Shah Shuja va consentir
Es van reunir al castell de Quhandiz (en el manuscrit se l'anomena Fahandir), i Shah Mahmud va acceptar restaurar el castell de Sar-i-Band-i Amir a Shah Shuja perquè pogués anar així a Abarquh. La seva dona, Khatun-i- Uzma, i el fill petit, el sultà Zayn al-Abidin, amb l'amir Ikhtiyar al-Din Hasan Qurchi, van prendre el camí de Shulistan, mentre que el mateix Shah Shuja abandonava Shiraz i passava per Qasr-i-Zard, actuant amb prudència per evitar una emboscada d'una partida d'amirs hostils de Tabriz que pretenia interceptar-lo, acabant així temporalment el seu govern de Fars (desembre del 1364 o gener del 1365).
El seu governador a Abarquh, Jalal al-Din Turanshah el va rebre fidelment i va acceptar marxar a Kirman i esforçar-se per enderrocar l'usurpador Dawlatshah, domini que seria per Shah Shuja.
Campanya contra Dawlatshah