miniatura miniatura|Escut complert (1843) miniatura|Ciutat i districte de Shaki Shaki (Shäki, Sheki o Shakki, àzeri Şəki,; fins al 1968 Nukha, àzeri Nuxa, Nucha, Noukha) és una ciutat del nord-oest de l'Azerbaidjan, districte de Shaki a 325 km de Bakú. Té una població de 65.045 habitants (2008).World Gazetteer: Azerbaijan – World-Gazetteer.com
Etimologia miniatura|Miniatura d'una batalla al mur del palau dels kans El nom derivaria dels saces (escites) que van arribar al territori al i el van poblar alguns segles; també van donar nom a la Sakasena (Arran/Gandja).
Història Les restes més antigues d'habitació a la regió són de vers el 2700 aC. El territori fou part de la Gran Armènia en temps de Tigranes al segle I aC; després Shaki fou una de les ciutats principals de l'Albània del Caucas al segle I; els principals temples dels antics albanesos (o aghuans) eren allí; Albània era, segons Estrabó, una confederació de 26 tribus de les que el darrer reste són els udis originaris d'Uti (Arran/Gandja) segons Estrabó i Plini, coneguda com a Otene, a la riba dreta del Kura; la llengua actual dels udis és derivada de les llengües daguestàniques del sud-est com el kinalugh o el budugh, si bé fortament influenciat pel turc (i altres llengües). Els albanesos foren evangelitzats de bona hora pels armenis i segons la llegenda armènia, Elishe, deixeble de l'apòstol Tadeu, va construir l'església de Gish (moderna Kish o Kiş). Entre les ciutats d'Albània esmentades per Claudi Ptolemeu cal esmentar Kabala a la vall del Samur prop de la unió de dues branques del Tiruyan-Çay, i que podria ser el primitiu emplaçament de Shaki o almenys un lloc a prop. Els historiadors armenis esmenten una comarca albanesa de nom Iekhni, que alguns suposen que fou el territori de Shaki. Kabala hauria estat construïda per Cavades I (488-531) i el seu fill Còsroes I el Just (Khusraw I Anushirwan 531-579) hauria construït Abwah-Shakkan, Kambizan (a Kakhètia) i Abwab al-Dudaniyya. El regne estava dividit en 11 províncies i la ciutat i capital era un important centre polític i econòmic almenys fins a la invasió musulmana.
En el califat d'Uthman, Salman ibn Rabia va creuar el Kura (Geòrgia) i va conquerir Kabala; però va haver de fer un pacte amb els senyors de Shakkan i de Kambizan. més tard Abu-Uqba al-Jarrah ibn Abd-Al·lah al-Hakamí, el 723, fou enviat a Armènia per combatre els khàzars i es va fixar a Bardaa des d'on va ocupar Bab al-Abwad on va derrotar els khàzars dirigits per Bardjik, fill del khakan (kan dels khàzars) i va ocupar Balandjar i Walandar, ciutats dominades per ells, arribant fins a Samandar, probablement Kizliyar al Terek, i llavors es va retirar; el 729 fou nomenat governador d'Armènia i l'Azerbaidjan. En el retorn d'aquestes expedicions es va aturar a Shaki. No obstant els musulmans mai van tenir un domini directe i efectiu de la regió i el governador musulmà instal·lat a la regió fou assassinat en la revolta del 820/821 en temps d'al-Mamun (abbàssida). En aquest temps governava a la regió de Shaki i l'Arran el príncep armeni Sahi ibn Sunbat, famós per haver entregat a Babak al-Khurrami, refugiat a les seves terres, al califa abbàssida. La població era llavors en gran majoria cristiana. Bogha al-Khabir va conquerir els principats armenis i aghuans, i entre ells Shake (vers 854), el príncep (ishkhan) del qual, Shal, fou portat a Samarra vers el 855. Els següents ishkhans van reconèixer la sobirania del rei d'Armènia. El ishkhan de Shake, Hamam, va voler el títol reial i el va agafar unilateralment el 893, però va mantenir la lleialtat a Simbaci I el Màrtir. Al-Masudi que va viure a la primera meitat del , esmenta el principat amb el nom de Shakin i diu que era veí del de Sanari (Dzanar a la conca del Samur) on esmenta com a sobirà a Adarnases ibn Humam; al-Masudi diu que Kabala estava a l'est, que era un niu de lladres i males persones, i la capital del qual havia estat ocupada pels musulmans; el rei (malik) de Kabala s'anomenava Anbasa al-Awar (el Borni); no s'ha pogut establir amb certesa la identitat d'aquestos personatges: cròniques georgianes i armènies parles d'un Adarnases el Cec al final del , i el nom d'Adarnases era popular en la casa de prínceps albanesos dels Mihrakan, d'origen sassànida. El nom apareix llavors com Shake, Sheke, Sheki, Shaka, Shakki, Shakne, Shaken, Shakkan, Shekin i altres.
Segons al-Mukaddasi, Kabali i Shaki eren dues petites poblacions que considera diferents, encara que devien estar properes. Al Shaki va passar a dependre dels xirvanxahs però els georgians els disputaven la influència. El 1021 apareix aliat amb el rei de Kartli que havia conquistat les veïnes Kakhètia i Herècia vers el 1010. David IV el constructor de Geòrgia (1089-1125) es va apoderar de Gish (Kish) el 1117, residència de l'eristhavi (governador local) de Tsukuètia al nord-est del riu Alazan, i d'un bisbe la jurisdicció del qual s'estenia per Elisen (Eli-su), Tsukuètia i Shakikh (probablement Shaki, segons Brosset a la seva "Història de Geòrgia"). El 1225 el xirvanxah Fariburz va demanar suport al xa de Coràsmia Djalal al-Din Manguberti per recuperar Shaki i Kabala de mans dels georgians. Vers el 1229 Djalal al-Din va imposar la seva autoritat a Shakki i a Kabala però fou efímera perquè tot seguit van començar els atacs mongols i va seguir una època de certa anarquia fins a l'establiment del kanat ilkhanida (1258-1335) al que va seguir el període confós de domini dels jalayàrides el domini efectiu dels quals sobre Shaki és dubtós. Sota Tamerlà, al final del , el territori estava governat per un valí en la persona de Sidi Ali, de la tribu dels arlats (una de les tribus de l'ulus de Txagatai Khan).
El 1387 l'exèrcit timúrida tornava de Geòrgia cap al Karabagh i va acampar al Shaki. Des d'allí es van enviar destacaments a territori cristià i es van fer nous saquejos i presoners. Muhammad Dervix Barles va operar a les muntanyes de Shaki i va fer també molts presoners. Arghun Shah i Ramadan Khoja van operar a la província de Tengut i Muhammad Beg i Amir Musa van actuar a Akgeb amb similars resultats. L'estendard de Timur fou hissat al peu de la muntanya Elbrús. Tots els destacaments van retornar victoriosos al campament a Shaki, en un lloc anomenat Kambale o Kabale (Kabala). Finalment es va conquerir la fortalesa anomenada Karafurk (Castell Roig) entrant al Karabagh, acampant a la zona de Shurkab, a la riba del riu Kur (Kura); es va construir un pont i l'exèrcit va passar i es va dirigir a Bardaa, que es va sotmetre sense resistència.Ibid, 55
El 1394 altre cop tornant de Geòrgia l'exèrcit timúrida va arribar a Shaki; a la plana de Shaki va acampar i es va enviar als amirs Jahan Xah Bahadur i Hajji Saif al-Din a saquejar les terres d'un príncep georgià anomenat Bertaz. A l'amir Nur al-Din, fill de Sarbugha el va enviar a unes muntanyes anomenades el Kuhistan de Geòrgia que va atacar, però el príncep de Shaki, Sidi Ali, de la dinastia Arlat, va fugir abandonant el territori a mans de Nur al-Din, sense oposició; les cases foren destruïdes i el país devastat i saquejat i abans de marxar cap al campament imperial, tot fou cremat.
El 1395 en la segona i decisiva campanya contra Toktamish, Tamerlà va sortir el 8 de març de 1395 de la plana de Shaki i va passar revista a la vora del Samur, prop del mont Elbrús, que va durar varies hores.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 52 Tal com anaven las coses al Caucas nord, el 1395 els angoixats georgians es van aliar amb Sidi Ali de Shakki i van ajudar els defensors de la fortalesa de Alinjak. El 1399 els notables de Tabriz conspiraven contra Miran Xah; aquest va fer executar tots els que foren acusats de conspirar inclòs el cadi local de Tabriz; entre els sospitosos hi havia Sharif o Sidi Ali Arlat, príncep de Shaki, territori que estava sota dependència del virregnat de Miran Xah; sense investigar si les acusacions tenien fonament, Miran Xah va marxar a Shaki que va devastar. El regne veí de Geòrgia, també dependent de Miran Xah, considerava que el príncep actuava tan malament, i això combinat amb que Timur era a l'Índia portava a que era un bon moment per afluixar els llaços. La fortalesa d'Alanjik, estava defensada per Tahir ibn Ahmad, fill del sultà jalayírida de Bagdad Ahmad ibn Uways, i assetjada per forces timúrides (en aquest moment manades per Sultan Sanjar, fill d'Hajji Saif al-Din; els assetjants havien construït una muralla exterior que rodejava Alanjik i impedia sortir i entrar a la fortalesa i Tahir estava a la vora de la rendició. En revenja per l'atac de Miran Shah a Shaki, Sherif Sidi Ali Arlat i el rei de Geòrgia, van enviar un contingent a l'Azerbaidjan que van assolar, alleujant la situació de Tahir ja que Sanjar va haver d'aixecar el setge per defensar-se i anar a Tabriz a retre comptes, i els georgians van poder entrar a la fortalesa i reunir-se amb Tahir. Miran Xah i va enviar el seu fill Abu Bakr Mirza amb alguns amirs per impedir-ho però els georgians foren mes ràpids i van poder sortir amb Tahir, deixant al comandament a Hajji Salih i tres oficials (iznaurs) georgians. En la seva tornada a Geòrgia, el contingent es va trobar amb una part de l'exèrcit que venia de Tabriz que era notablement inferior i no va poder evitar la batalla. El príncep Abu Bakr en l'enfrontament, va matar d'una fletxa a Sidi Ali Arlat de Shaki, però tot i aquesta baixa els georgians van derrotar els enemics que es van haver de retirar; el mateix Abu Bakr es va salvar per la fugida.Ibid, V, 1La mort de Sidi Ali se situaria en 1399 segons Yazdi o 1397 segons altres fonts
A Shaki el fill del difunt Sidi Ali Arlat, el príncep Sidi Ahmad Arlat, temia que l'actitud del seu pare comportés represàlies de Timur sobre ell mateix i per això es va posar sota protecció de Xaikh Ibrahim de Shirwan i va anar a aquest regne, ja que Ibrahim gaudia de l'amistat de Timur. El shirwanshah va intercedir davant de Timur per Sidi Ahmad, que fou ben acollit i perdonat per Timur i confirmat com a príncep de Shaki, en qualitat de governador i amb comandament sobre les tribus de la zona."Shaki", al "Historical Dictionary of Azerbaijan", 1999, pàg. 117 Ibrahim i Ahmed van actuar coordinats. En agraïment, Ibrahim va oferir un banquet magnífic.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 3
El hivern del 1399 al 1400 Tamerlà es va dirigir al Kur que va creuar; allí se li van unir Shaikh Ibrahim de Shirwan i Sidi Ahmad de Shaki. L'exèrcit es va obrir pas pels boscos espessos, tallant arbres per formar un camí ample i van avançar per Kakhètia tot i que va nevar 20 dies seguits, i cap altres punts de Geòrgia.
El 1405 l'amir de Xaki va fer aliança amb Xaikh Ibrahim de Xirvan i amb el turcman Jagirlu Bistam Jagir. Les forces aliades encapçalades per Bistam van poder ocupar Bardaa. Muhammad Umar va reclamar l'empresonament de Bistam a Xaikh Ibrahim el qual va respondre amb evasives que van irritar al príncep que va creuar l'Araxes i va acampar a un lloc anomenat Babi. Bistam, Xaikh Ibrahim i alguns aliats (principalmente Sidi Ahmad de Xaki) es van retirar de Bardaa, van travessar el riu Kur i es van fer forts a l'altre costat del riu, esperant l'atac. Muhammad Umar es va acostar a la zona i durant una setmana els dos exercits es van vigilar un a l'altra. La lluita va persistir unes setmanes fins a la caiguda de Muhammad Umar.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 58, 59