El Campionat del món d'escacs (FIDE) de 1998 es disputà entre el Campió del món de la FIDE, Anatoli Kàrpov i l'aspirant Vishwanathan Anand. El matx final es va celebrar entre el 2 de gener i el 9 de gener de 1998 a Lausana, Suïssa. L'aspirant va sortir d'un torneig celebrat a Groningen, Països Baixos, entre el 9 de desembre i el 30 de desembre de 1997. Després que el matx acabés en empat, en Kàrpov va guanyar el desempat a partides ràpides, esdevenint així el nou Campió del món de la FIDE de 1998.
Nou format del Campionat del món
Antecedents De 1948 a 1993, el Campionat del món havia estat administrat per la FIDE. El 1993, el Campió del món Garri Kaspàrov es va separar de la FIDE, i va formar una organització rival, la Professional Chess Association. La FIDE va desposseir en Kaspàrov del seu títol, de manera que a partir d'aquell moment hi havia dos campionats rivals: el títol de la FIDE, ostentat per Anatoli Kàrpov, i el títol de la PCA (o "clàssic"), en mans de Kaspàrov. Kàrpov i Kaspàrov havien defensat amb èxit els seus títols en el Campionat del món d'escacs de 1996 (FIDE) i Campionat del món d'escacs de 1995 (clàssic), respectivament.
Des de 1948 fins a 1996, el Campionat del món havia seguit un patró similar: una sèrie de torneigs classificatoris i matxs se celebraven durant més d'un any, culminant en el Torneig de Candidats. El guanyador del torneig de Candidats era el reptador oficial al títol mundial i havia de disputar-se el títol contra el campió regnant en un matx pel Campionat del món. (El cicle de 1996 va ser una excepció, ja que el Campió del món havia de participar en el Torneig de Candidats com a cap de sèrie, classificat directament per les semifinals.)
El 1997, el president de la FIDE Kirsan Iliumjínov proposà una estructura completament nova: un torneig d'eliminatòries, que consisteix en mats de dues partides (algunes més en les rondes finals), i desempats dirimits amb escacs ràpids i escacs llampec si calgués. Aquest format s'havia fet abans en torneigs, però mai a nivell de Campionat del món.
A més, el nou format va ser proposat per Iliumjínov com una forma d'unificar els dos títols mundials rivals: per això, el campió de la FIDE Anatoli Kàrpov i el campió de la PCA Garri Kaspàrov estaven directament classificats per les semifinals.
En Kaspàrov no va voler defensar el seu títol en aquestes condicions i va declinar la invitació. El format va ser modificat per tal el campió de la FIDE Kàrpov entrés directament a la final.
Controvèrsies Els avantatges del nou format eren: S'evitava un cicle llarg, i tot acabaria en un mes aproximadament. Tot es podia fer en una sola seu, sense els problemes de programació que s'havien patit en alguns cicles de campionats anteriors. Cada ronda es podria jugar en 3 dies (un dia per cada partida a control de temps normal, i un pels desempats). Hi poden participar més jugadors (fins a 128). No hi ha cap privilegi especial per al campió regnant o per jugadors preclassificats (tot i que se'n van conservar alguns en els primers campionats, però foren eliminats totalment més endavant).
Els seus opositors destacaren també alguns desavantatges del format: Matxs molt curts (només dues partides en les primeres rondes) deixen massa marge a la sort - el jugador més fort podria cometre una errada en una partida, i seria molt difícil que es recuperés d'un mal començament. (Anteriorment, molts dels matxs de Candidats els havia acabat guanyant el jugador que es va recuperar d'un mal començament). Els playoffs a ràpides també deixen massa marge a la sort: la força en ràpides no és la mateixa que la força en els escacs amb controls de temps normal. Aquests dos primers punts, en conjunt, significaven que hi havia una possibilitat molt alta que el millor jugador no guanyés, o fins i tot que un complet desconegut pogués guanyar. Algunes persones consideraven que la tradició que el campió regnant entrés directament a la final havia de ser preservada, de tal manera que un nou campió només pot ser-ho en derrotar el campió regnant.
Jugadors destacats que no hi participaren Garri Kaspàrov va dir que no volia defensar el seu títol amb aquestes regles, i va declinar la seva participació. Vladímir Kràmnik va declinar jugar en protesta per la inclusió directa d'Anatoli Kàrpov a la final.
Matx final pel Campionat del món PartidaDataBlanquesResultatNegresMarcador del matx12 de gener de 1998Kàrpov1–0AnandKàrpov líder 1–023 de gener de 1998Anand1–0KàrpovMatx empatat 1–134 de gener de 1998Kàrpov½–½AnandMatx empatat 1½–1½46 de gener de 1998Anand0–1KàrpovKàrpov líder 2½–1½57 de gener de 1998Kàrpov½–½AnandKàrpov líder 3–268 de gener de 1998Anand1–0KàrpovMatx empatat 3–3Ràpides 19 de gener de 1998Kàrpov1–0AnandKàrpov líder 4–3Ràpides 29 de gener de 1998Anand0–1KàrpovKàrpov venç 5–3 El matx es jugà al millor de sis partides, comptant un punt per les victòries, ½ per les taules i 0 per les derrotes, i acabaria quan un jugador arribés a 3½ punts. Si el matx acabés en un empat 3 a 3, es jugarien mini-matxs de dues partides ràpides fins que un jugador guanyés un mini-matx.
Jugador 1 2 3 4 5 6 1 2 Total Anatoli Kàrpov || 1 || 0 || ½ || 1 || ½ || 0 || || 1 || 1 ||5 Viswanathan Anand 0 1 ½ 0 ½ 1 0 0 3
Participants Tots els jugadors són Grans Mestres llevat que s'indiqui el contrari.
Vladímir Kràmnik¹ (Rússia), 2770 Viswanathan Anand (Índia), 2765 Anatoli Kàrpov (Rússia), 2745 Vesselín Topàlov (Bulgària), 2745 Vassil Ivantxuk (Ucraïna), 2725 Aleksandr Beliavski (Eslovènia), 2710 Aleksei Xírov (Espanya), 2700 Borís Guélfand (Belarús), 2695 Michael Adams (Anglaterra), 2680 Valery Salov (Rússia), 2680 Ievgueni Baréiev (Rússia), 2670 Kiril Gueorguiev (Bulgària), 2670 Judit Polgár (Hongria), 2670 Matthew Sadler (Anglaterra), 2665 Vladímir Akopian (Armènia), 2660 Aleksej Alexandrov (Belarús), 2660 Joël Lautier (França), 2660 Nigel Short (Anglaterra), 2660 Piotr Svídler (Rússia), 2660 Aleksandr Khalifman (Rússia), 2655 Loek van Wely (Països Baixos), 2655 Zurab Azmaiparaixvili (Geòrgia), 2650 Serguei Rublevski (Rússia), 2650 Alex Yermolinsky (EUA), 2650 Michal Krasenkov (Polònia), 2645 Lembit Oll (Estònia), 2645 Eduardas Rozentalis (Lituània), 2645 Ulf Andersson (Suècia), 2640 Aleksandr Txernín (Hongria), 2640 Aleksei Dréiev (Rússia), 2640 Rafael Vaganian (Armènia), 2640 Arthur Iussúpov (Alemanya), 2640 Péter Lékó (Hongria), 2635 Vadim Milov (Suïssa), 2635 Ivan Sokolov (Bòsnia i Hercegovina), 2635 Vadim Zviàguintsev (Rússia), 2635 Predrag Nikolić (Bòsnia i Hercegovina), 2630 Jeroen Piket (Països Baixos), 2630 Yasser Seirawan (EUA), 2630 Guiorgui Guiorgadze (Geòrgia), 2625 Julio Granda (Perú), 2625 Jan Timman (Països Baixos), 2625 Zoltan Almasi (Hongria), 2615 Boris Alterman (Israel), 2615 Volodímir Malaniuk (Ucraïna), 2615 Vladislav Tkatxov (Kazakhstan), 2615 Utut Adianto (Indonèsia), 2610 Jaan Ehlvest (Estònia), 2610 Víktor Kortxnoi (Suïssa), 2610 Lajos Portisch (Hongria), 2610
Jóhann Hjartarson (Islàndia), 2605 Zbyněk Hráček (República Txeca), 2605 Friso Nijboer (Països Baixos), 2605 Curt Hansen (Dinamarca), 2600 Grigory Kaidanov (EUA), 2600 Ivan Morovic (Xile), 2600 Gilberto Milos (Brasil), 2590 Aleksandr Morozévitx (Rússia), 2590 Emil Sutovsky (Israel), 2590 Serguei Tiviàkov (Rússia), 2590 Victor Bologan (Moldàvia), 2585 Miquel Illescas (Catalunya), 2585 Vassílios Kotroniàs (Grècia), 2585 Alexander Nenashev (Rússia), 2585 Andrei Sokolov (Rússia), 2585 Joel Benjamin (EUA), 2580 Borís Gulko (EUA), 2580 Kevin Spraggett (Canadà), 2575 Vladímir Iepixin (Rússia), 2570 Stefan Kindermann (Alemanya), 2570 Konstantin Lerner (Ucraïna), 2560 Margeir Petursson (Islàndia), 2555 Paul van der Sterren (Països Baixos), 2555 Larry Christiansen (EUA), 2550 Andrei Istrăţescu (Romania), 2550 Roman Slobodjan (Alemanya), 2550 Aixot Anastassian (Armènia), 2545 Étienne Bacrot (França), 2545 Bojan Kurajica (Bòsnia i Hercegovina), 2545 Alexander Fominyh (Rússia), 2535 Hichem Hamdouchi (Marroc), 2535 Peng Xiaomin (Xina), 2530 Peter Wells (Anglaterra), 2530 Gilberto Hernandez (Mèxic), 2525 Thomas Luther (Alemanya), 2525 John van der Wiel (Països Baixos), 2525 Wang Zili (Xina), 2520 Dibyendu Barua (Índia), 2515 Sarunas Sulskis (Lituània), 2510 Ígor Glek (Rússia), 2505 Igor Miladinović (Grècia), 2500 Tal Shaked (EUA), 2500, MI Niaz Murshed (Bangladesh), 2490 Gildardo Garcia (Colòmbia), 2480 Vassili Smislov (Rússia), 2480 Helgi Gretarsson (Islàndia), 2475 Esam Mohammed² (Egipte), 2460, MI Hendrik Hoeksema (Països Baixos), 2400, MI Watu Kobese (Sud-àfrica), 2315, MI Alexander Umgaev (Rússia), sense rànquing ni títol
¹ En Kràmnik va declinar de participar dient que l'entrada de Kàrpov directament a la final era inacceptable.
² Mohammed no es va presentar al torneig.
Garri Kaspàrov, Gata Kamsky, i Zsuzsa Polgár varen declinar d'antuvi la seva participació.
Resultats, rondes 5–7
Resultats, rondes 1-4 Secció 1
Secció 2
Secció 3
Secció 4
Secció 5
Secció 6
Secció 7
Secció 8
Referències
Enllaços externs
1998 FIDE Escacs Escacs Categoria:Competicions d'escacs als Països Baixos Categoria:Competicions d'escacs a Suïssa 1998