LOperació Pal Sec (en anglès: Operation Deadstick) va ser el nom clau d'una operació de forces aerotransportades de l'exèrcit britànic que va tenir lloc el 6 de juny de 1944,Fowler, p.62 com a part del desembarcament de Normandia. L'objectiu de la missió era capturar intactes dos ponts de carretera a Normandia sobre el riu Orne i el canal de Caen, els quals constituïen l'única sortida per l'est per a les forces britàniques que desembarcarien a Sword Beach. Els informes d'intel·ligència afirmaven que tots dos ponts estaven molt ben defensats pels alemanys i preparats per a la destrucció. Un cop capturats, calia mantenir els ponts davant qualsevol contraatac fins que la força d'assalt fos rellevada pels commandos i la infanteria que avançava des de la platja.
La missió era vital per a l'èxit dels desembarcaments aerotransportats britànics. Si no s'haguessin capturat els ponts intactes, o si haguessin estat destruïts pels alemanys, haguessin deixat la 6a Divisió Aerotransportada aïllada de la resta dels exèrcits Aliats amb l'esquena contra dos vies fluvials. Si els alemanys haguessin retingut el control dels ponts, haurien pogut emprar les seves divisions cuirassades i atacar les platges de Normandia on els Aliats estaven desembarcant.
La responsabilitat de l'operació va caure en mans dels homes de la Companyia D del 2n Batalló Aerotransportat, Infanteria Lleugera Oxfordshire i Buckinghamshire, part de la 6a Divisió Aerotransportada. El grup d'assalt portava una companyia de reforç de sis seccions i una secció afegida dels Royal Engineers. Van volar des del sud d'Anglaterra fins a Normandia en sis planadors Airspeed Horsa. En el que ha estat descrit com la fita més destacada dels èxits aeris de la guerra, els planadors van portar la companyia directe al seu objectiu. Després d'una breu lluita, ambdós ponts van ser capturats poc després d'aterrar, per ser posteriorment defensats amb èxits contra tancs, llanxes canoneres i infanteria, fins que arribà el relleu.
Rerefons Forces britàniques Durant l'etapa de planificació de la invasió de Normandia es va decidir que la 6a Divisió Aerotransportada saltés sobre el flanc esquerre de les platges on es produiria el desembarcament, entre els rius Orne i la Dives.Ambrose, p.41 El seu primer objectiu era capturar els dos ponts que s'estenien sobre el riu Orne i el Canal de Caen i evitar un atac alemany pel flanc de la zona de desembarcament.Tugwell, pp.203–204 El fracàs en capturar els ponts hagués fet que la divisió hagués quedat aïllada en territori enemic, i per tant, la 5a Brigada Paracaigudista va ser destinada a defensar els ponts davant els possibles contraatacs.Ferguson, p.16 Malgrat això, el comandant de la divisió, Major General Gale, decidí que l'única manera de capturar els ponts intactes era mitjançant un assalt mitjançant planadors. Llavors demanà al Brigadier Hugh Kindersley, de la 6a Brigada de Desembarcament Aeri, que nomenés la seva millor companyia per l'operació.Fowler, p.12
La Companyia D, 2n Batalló Aerotransportat, Infanteria Lleugera Oxfordshire i Buckinghamshire, a les ordres del major John Howard i amb el capità Brian Priday com a segon, va ser la triada per la missió.Ambrose, p.27 La companyia havia entrenat dur i era la millor del batalló, sovint emprant zones de les ciutats afectades pels bombardeigs per practicar la guerra urbana amb munició real.Ambrose, pp.35–37 Howard esperava que la invasió comportaria combats nocturns i modificà la rutina diària per assegurar-se que els seus homes estarien preparats per la tasca. Durant setmanes, es llevaven a les 20.00 i completaven exercicis, instrucció i el treball de despatx habitual durant la nit abans de retirar-se a les 13.00.Ambrose, pp.43–44 El general Gale provà la companyia en dos exercicis en els quals l'objectiu era capturar ponts quan semblava aparent que la companyia no podria portar a terme la missió per si sola. Es demanà a Howard que triés dues seccions més del batalló perquè se li unissin, escollint dues de la companyia B comandades pels tinents Fox i Smith. Les càrregues explosives que podien haver-hi als ponts era responsabilitat del 30è dels Enginyers Reials de la 249a Companyia Aerotransportada, comandada pel capità Jock Neilson.Ambrose, pp.53–55 Es van fer canvis al pla operatiu per incloure sis seccions. Tres van ser assignades a atacar simultàniament cada pont simultàniament, amb la infanteria fent front a la guarnició dels ponts, mentre que els enginyers localitzaven i desmantellaven qualsevol càrrega explosiva.Tugwell, p.211 Durant sis dies i nits la companyia va realitzar maniobres als afores d'Exeter, al sud-est d'Anglaterra, on hi havia dos ponts semblants sobre el riu Exe.
El transport a Normandia va realitzar-se amb sis planadors, pilotats per 12 sots-oficials de l'Esquadró C del Regiment de Pilots de Planador.Tugwell, p.39Tots els pilots del Regiment de Pilots de Planador eren com a mínim sergents. Els Horsa tenien una amplada d'ales de 27 metres i una longitud de 20 metres, amb una càrrega màxima de 7.140 kg o espai per dos pilots, 28 soldats o dos jeeps, canons d'artilleria i transports.Fowler, p.9Peters, p.9 L'entrenament de la missió pels pilots va incloure practicar aterratges en un petit tros de terreny, els instruments de vol incloïen cronòmetres pels canvis de curs acurats i ulleres de vol amb els vidres foscos perquè s'acostumessin als vols nocturns. Pel maig de 1944 havien realitzat 54 vols d'entrenament, volant en qualsevol temps tant de dia com de nit.Ambrose, pp.57–59
Howard no va saber els detalls exactes de l'operació fins al 2 de maig de 1944.Ambrose, p.61 Les seves ordres eren conquerir els ponts sobre el riu Orne i el Canal de Caen a Bénouville i a Ranville intactes i mantenir-los fins que fos rellevat.Ambrose, p.11 La força de relleu inicialment seria una companyia del 7è Batalló Paracaigudista sota el comandament de Howard. Quan la resta del batalló arribés, passaria a estar sota les ordres del tinent coronel Richard Pine-Coffin. Estava programat que la 3a divisió d'infanteria i els commandos de la 1a Brigada Commando desembarquessin a la platja Sword a les 06.00 i que avancessin cap als ponts, on s'esperava que arribessin a les 11.00.Ambrose, pp.62–63
A final de maig de 1944, la companyia D abandonà el camp del batalló a Bulfort (Wiltshire) per traslladar-se a RAF Tarrant Rushton, a Dorset. La base estava assegurada i Howard va poder informar a tots de la missió, distribuint fotografies dels ponts i descobrint una maqueta de la zona.Fowler, p.17. 22 El pilot comandant de planador sergent de personal Jim Wallwork va dir que amb una càrrega plena d'homes, munició, llanxes d'assalt i el material dels enginyers, els seus planadors anirien perillosament carregats. Howard decidí agafar només una llanxa per planador i deixar dos homes de cada secció.Ambrose, p.85 En el darrer moment el doctor John Vaugham substituí un home ferit d'una de les seccions.Fowler, p.22
El 5 de juny la companyia realitzà els preparatius finals per la missió. Cada home portava el seu armament personal i munició, així com 9 granades de mà i quatre carregadors de metralladora Bren.Fowler, p.27 Cadascuna de les patrulles portava un morter de 2 polzades i una ràdio.Ambrose, p.88 Just abans que els homes embarquessin, se'ls donà les paraules clau: "Ham" significava que s'havia capturat el pont del canal i "Jam" el pont del riu. La captura i destrucció del canal del pont s'indicaria amb "Jack"; mentre que "Lard" seria l'equivalent pel pont del riu.Ambrose, p.89
Els ponts El pont de Ranville està sobre riu Orne i el pont de Bénouville travessa el canal de Caen cap a l'oest. Estan a 8 km de la costa i són l'únic accés a la ciutat de Caen. La ruta principal entre les dues comunes travessa els ponts i continua cap a l'est cap la Dives. Amb 58 metres de longitud i 3,7 metres d'ample, el pont sobre el Canal de Caen s'hissa per permetre el tràfic del canal.Ambrose, p.70 Els controls estan situats en una cabina propera. El mateix canal té 8,2 metres de fons amb i 46 metres d'ample, amb bancs de pedra i sorra d'1,8 metres d'alt. Una petita superfície de quitrà s'estén entre ambdós bancs per tota la longitud del canal.Ambrose, pp.69–70 Entre ambdós ponts hi ha una franja coberta principalment d'aiguamolls de 500 m d'ample, trencada per rases i rierols.Ambrose, p.3Ambrose, p.71
El pont de Ranville sobre el riu Orne té 110 m de longitud i 6,1 m d'ample, i podia obrir-se per permetre el tràfic fluvial. El riu tenia entre 49 i 73 metres d'ample i un fons mitjà de 2,7 m. Tenia bancs de llot d'1,1 m d'alt i les marees feien que el nivell de l'aigua oscil·lés entre 4,9 i els 2 metres. A la riba oest del riu havien algunes casetes, connectades per una carretera d'entre 2,4 i 3 metres d'ample que corre entre ambdós bancs.
Les forces alemanyes El pont estava protegit per una guarnició de 50 homes del 736 Regiment de Granaders, 716a Divisió d'Infanteria. La unitat estava comandada pel Major Hans Schmidt, amb base a Ranville, a 1,9 km a l'est del riu Orne.Ambrose, p.3 La 716a era una formació estàtica i havia estat destinada a Normandia des de juny de 1942.Ford and Zaloga, p.202 Els 8 batallons d'infanteria estaven desplegats per defensar 34 km del Mur Atlàntic.Ford and Zaloga, p.204Ford and Zaloga, p.197 La unitat estava mal equipada amb una barreja d'armes estrangeres, i formada per lleves de Polònia, Rússia i França, comandats per un oficial i diversos sotsoficials alemanys. Els soldats de Schmidt tenien ordres de destruir els ponts si corrien el risc de ser capturats.
miniatura|esquerra|Soldats alemanys amb una metralladora MG 34.
Una segona divisió, la 21a Panzer, va ser portada a la zona al maig de 1944. Un dels seus regiments, el 125è Panzergrenadier, comandat per coronel Hans von Luck, va ser destinada a Vimont, a l'est de Caen.Fowler, p.11 També hi ha un batalló del 192è Regiment Panzergrenadier amb seu a Cairon, a l'oest dels ponts. El coronel von Luck va preparar el seu regiment en operacions anti-invasió. També identificà punts possibles d'incursió i els marcà com a rutes d'avançada, zones de descans i reavituallament i posicions d'artilleria antiaèria.Ambrose, p.76 La 21a divisió Panzer era una nova formació basada en l'antiga unitat de l'Afrika Korps, la qual havia estat destruïda al nord d'Àfrica. Tot i que estava equipat amb un sortit de tancs vells i d'altres vehicles cuirassats, els oficials de la divisió eren veterans i uns 2.000 membres de l'antiga divisió van ser destinats a la nova. A Lisieux estava la 12a Divisió Panzer SS Hitlerjugend, i a Chartres es trobava la Divisió Panzer Lehr, ambdues a menys d'un dia de marxa de la zona.
Les defenses estaven al seu lloc en ambdós ponts. Al costat oest del pont del canal de Caen, hi havia tres emplaçaments de metralladores i sobre la riba est hi havia una metralladora i un canó antitanc. Al nord hi havia tres metralladores i un fortí. Al sud hi havia una torre antiaèria equipada amb metralladores.Ambrose, pp.70–71 Al nord del pont hi havia dues metralladores. Ambdós ponts disposaven d'un sistema de trinxeres de sacs de sorra.Ambrose, p.72–73
Operació