miniatura|Mides en centímetres de l'envergadura i el cos del xoriguer comú El xoriguer comú (Falco tinnunculus) és un ocell rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família dels falcònids (Falconidae). És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, restant gairebé aturat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena «fer l'aleta» o a Mallorca «fer l'esperit sant») en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llançant-s'hi en picat, encara que també és comú que descendeixi suspès i silenciosament sobre la presa sense donar-li temps a reaccionar.

Sovint s'aplica per confusió el nom d'esparver al xoriguer, https://www.edubcn.cat/rcs_gene/treballs_recerca/2013-2014-03-2-TR.pdf https://books.google.ga/books?id=0dMnDwAAQBAJ&pg=PA66&lpg=PA66&dq=%22esparver+de+quatre+cuixes%22&source=bl&ots=4mfnufBe_f&sig=ACfU3U399AM-4VylKlsdNyiPR5Zv1g1DpA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjfibDqh5nlAhUPxoUKHYV3B0AQ6AEwAHoECAkQAQ#v=onepage&q=%22esparver%20de%20quatre%20cuixes%22&f=false tots dos ocells rapinyaires, potser perquè l'esparver, tenint per costum de caçar en zones boscoses, no es veu pas tant com el xoriguer, habitual en el medi urbà.

Es troba per tota Euràsia i Àfrica (excepte en els grans deserts) i el seu estat de conservació es considera de risc mínim.

Noms També rep els noms de xoriguer, xoriguer gros, xoric, amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes o moixeta.

Alimentació Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grossos, alguns rèptils i petits ocells.

Reproducció La majoria de les parelles ponen al maig i arriben a bon terme de 3 a 6 polls. El xoriguer comú pren al voltant d'uns 25 dies d'incubació de l'ou. Aproximadament un mes després les cries estaran llestes per a abandonar al niu.

Distribució El xoriguer és el falcònid més comú a bona part d'Euràsia i el nord d'Àfrica.

A Catalunya alt=Xoriguer prop del niu|miniatura|Xoriguer rondant un niu en un test a l'Hospitalet de Llobregat A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.

S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població; antigament incloïa una colònia d'unes vint parelles que niaven als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimentaven als camps del delta del Llobregat i l'aeroport. Aquesta colònia era especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona . Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona

Costums Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Imatges del seu vol

Referències

Bibliografia Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. .

Enllaços externs Xtec - Fotografia i breu descripció Institut d'Estudis Catalans - Fotografia detallada Xoriguer Comú - Cim d'Àligues

Categoria:Falco