Can Bosc del Far és una masia del veïnat del Far, al municipi de Dosrius (Maresme), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Constitueix un conjunt aïllat, en uns plans de la serra del Corredor, a banda i banda de la pista que va del coll de Can Bordoi fins a Vallgorguina, passant pel santuari del Corredor. Actualment, forma part del Parc del Montnegre i el Corredor, gestionat per la Diputació de Barcelona.
miniatura|Llinda d'accés al pati de can Bosc, amb inscripció miniatura|Safareig de Can Bosc
Història Les primeres referències documentals són de principis del , en un capbreu de diversos dominis a Sant Celoni a favor de Salvi Bosc del Far. Segurament es tractava del mateix Bosc que cap al 1530, juntament amb un altre pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, Salvi Arenes, va construir, amb llicència del Bisbe, una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Socors a la serra del Corredor, a les terres i parceries que tenien en comú, segons una enquesta promoguda per la Cúria diocesana de Barcelona entre el 28 de desembre del 1590 i el 15 de febrer del 1591. El 1543, en un altre capbreu s'esmenta un tal Pere Bosc com a propietari del mas Bosc del Far, probablement el mateix que fou enterrat a Sant Andreu del Far el 1578. El 1591, el propietari era Antic Bosc, i el 1627, Antoni Bosc, juntament amb Joan Arenas, fundaren un benefici per a la capella del Santuari del Corredor.
En una data indeterminada entre 1653 i 1677, Francesc Bosc, argenter de Barcelona, va vendre la propietat a carta de gràcia a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar, i el 1677, ell i el seu fill Josep van vendre el dret a recuperar-la (ius luendi) a Josep de Marís i de Lloreda (1628-1677). Tanmateix, aquest va morir només tres mesos després, essent succeït pel seu fill natural Josep (1668-1719), que només tenia 9 anys i quedà sota la tutela de Maurici de Lloreda, oncle del seu pare, per renúncia dels altres tutors. A finals d'any, Maurici de Lloreda va adquirir el mas als preveres de Santa Maria del Mar, i el 1679 va acabar de pagar als Bosc el preu del ius luendi.
El 1687, Josep II de Marís es va casar amb Violant d'Olzinelles, de Lleida, i s'instal·laren a Mataró. La parella no tingué descendència, però Josep va tenir un fill il·legítim amb una criada, Jeroni (1699-1765), que es casaria amb Teresa de Lloreda i Sauleda. A la mort de Josep II de Marís el 1719, la seva vídua Violant va retenir l'herència del seu pare en reclamació del dot. Això va motivar un litigi amb l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, beneficiari d'un usdefruit de 20 anys dels béns de Josep I de Marís en cas de manca de descendència legítima. Finalment, el 1742, una sentència en va designar com a hereva universal Teresa de Lloreda. El 1746, s'havia casat amb Jeroni de Marís i tenia la seva primera filla, Teresa Maris i de Lloreda, a la que seguirien tres noies més: Jerònima, Josepa i Antònia, nascuda el 1753, el mateix any de la mort de la seva mare, segurament per complicacions del part.
Jeroni Marís va morir el 14 de gener del 1765 a Cardedeu i el seu patrimoni va passar a mans de la seva pubilla Teresa Marís i de Lloreda (1746-1779), amb només 19 anys, que deu dies més tard es va casar amb Melcior de Bell-lloc i de Lleotart (1748-1830), net de Ramon de Bell-lloc i de Macip, nomenat comte de Bell-lloc per l'arxiduc Carles. Als capítols matrimonials, Teresa cedí els seu béns en usdefruit al seu marit i a la seva sogra Margarida Lleotart, mentre durés el matrimoni. Va morir a Cardedeu el 26 de de novembre del 1779, quatre dies després del seu vuitè part, i va ser succeïda pel seu primogènit Josep Marià de Bell-lloc i de Marís (1767-1854), amb només 12 anys.
Aquest seria desheretat pel seu pare i el 1795 es va casar amb Maria Teresa de Portell i d'Oms i van tenir tres filles, la més gran de les quals, Maria de la Mercè de Bell-lloc i de Portell (1798–1854), es va casar el 1824 amb Ramon de Mercader i de Novell (1789–1840), amb qui va tenir Joaquim de Mercader i de Bell-lloc (1824-1904), que el 1859, va signar una concòrdia amb Salvador Paratge, el darrer hereu de confiança de Melcior de Bell-lloc, per tal de recuperar els béns del seu besavi.AHPB, notari Magí Soler i Gelada, 05-08-1859.
Sembla que Joaquim de Mercader va confiar l'administració de Can Bosc a pagesos locals, com Francesc i Andreu Massuet, pare i fill, amb qui el 1866 va contractar el tall i venda d'arbrat dels boscos del Corredor i Can Bosc, i el 1875, va signar amb aquest darrer un contracte de parceria per cinc anys. El 1899, va fer donació de Can Bosc i altres propietats seves al seu fill i hereu Arnau de Mercader i de Zufia (1852-1932), que encarregà a la casa Ribas i Pradell la construcció d'un original xalet desmuntable, Villa Lina, dedicat a la cantant d'òpera italiana Paolina Pozzali (1875-1953), amb qui es casaria el 1901 a Sant Andreu del Far. Les obres foren dirigides per l'arquitecte de la companyia, Simó Codormi. Poc després, Arnau de Mercader, afeccionat a la meteorologia i l'astronomia, hi feu instal·lar l'Observatori Bell-lloc, desmantellat el 1912.
A la seva mort descendència, la finca va passar a mans de la seva muller, i al principi de la Guerra Civil, Villa Lina va ser cremada per un escamot de les Joventuts Llibertàries de Mataró. El 10 d'octubre del 1961, i d'acord amb el testament de la comtessa de Bell-lloc, es va constituir la Fundació Belloch-Pozzali, presidida per l'arquebisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus i amb Albert Bonet i Marrugat, canonge de la Catedral de Barcelona i confessor i marmessor de la comtessa, com a vicepresident.
El 21 d'octubre del 1977, la Fundació vengué a la Diputació de Barcelona la finca de Can Bosc, amb una superfície total d'1.658.214 m², formada per terres de regadiu, de secà, de vinya i de bosc. Des del 1914 i durant poc més de 100 anys, hi han estat masovers la família Coderch i Filbà: primer, en Guillem Coderch i la seva esposa Pepeta Filbà, amb els seus fills Peret, Rafel, Josep Maria i Conxa. Després, en Rafel Coderch es va fer càrrec de l'activitat agrícola i ramadera de la masia fins que es va jubilar.
Descripció Masia aïllada i reformada de grans dimensions, constituïda per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El cos principal és de planta quadrangular, distribuïda en tres crugies. Consta de soterrani planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a quatre vessants, acabada en ràfec que es recolza sobre una cornisa motllurada.
La façana principal, orientada a llevant, compta amb un gran portal d'arc de mig punt adovellat amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars emmarcades amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la segona planta d'arc conopial coronat amb una creu. Les façanes de tramuntana i migdia també compten amb el mateix tipus de finestres. Adossats a la façana de migdia hi ha dos grans contraforts bastits amb carreus de pedra. De la façana de tramuntana destaquen dues espitlleres, que també es repeteixen a la part superior de la façana de ponent. Davant la façana principal hi ha un pati tancat delimitat per un cos rectangular a la banda de llevant. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells. Tot i estar reformat conserva alguns emmarcaments fets amb carreus de pedra i dues espitlleres de control del portal d'accés.
L'accés al pati es fa per la façana de tramuntana a través d'un portal rectangular de grans dimensions, emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda gravada amb la següent inscripció: 1562·IHS·MAR (anagrames de Jesús i Maria). Dins del pati hi ha un pou de planta rectangular i un rellotge de sol força simple.
Adossat a la façana de ponent del cos principal hi ha un cos rectangular amb la coberta de teula àrab de dues vessants, organitzat en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a tramuntana, presenta un portal d'accés al nivell superior, d'arc de mig punt adovellat amb els brancals fets de carreus de pedra. Al costat hi ha una finestra rectangular feta de carreus, l'ampit motllurat i la llinda d'arc conopial. La resta d'obertures de la construcció són rectangulars i fetes amb carreus. A migdia, el volum té una terrassa i un espai de pati. Finalment, adossats a la banda de ponent del conjunt, hi ha tres cossos rectangulars amb teulades de dues vessants i organitzats en un nivell. Destaca un gran portal d'arc rebaixat bastit amb maons i dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra.
Davant del portal d'accés al pati hi ha un cos aïllat amb coberta d'un sol vessant i organitzat en dos nivells. Presenta obertures bastides amb carreus, espitlleres i un portal al pis amb la llinda sostinguda amb permòdols. Tota la construcció està bastida amb pedra desbastada de diverses mides, disposada en filades regulars. Hi ha carreus de pedra a les cantoneres i una cornisa motllurada amb ràfec de teula àrab a tot el cos principal.
Safareig És una estructura aïllada, constituïda per dues grans basses esglaonades. Són de planta rectangular, estan bastides en pedra de diverses mides amb els paraments arrebossats i rematades amb maons plans. La superior presenta dos dipòsits rectangulars situats a la cantonada sud-est i un abeurador rectangular adossat a la cara de llevant. Aquest mateix canal es repeteix a la cara de migdia de la inferior. La font està situada a la cantonada nord-est de la bassa superior. Està formada per un muret amb dos registres metàl·lics des d'on surt el broc, i una pica de planta rectangular on cau l'aigua. Presenta les mateixes característiques constructives que les basses. La pica està connectada amb un abeurador mitjançant un rebaix que deixa passar l'aigua. Al bell mig de la bassa inferior hi ha un parterre amb vegetació autòctona.
Tinell Al Museu del Disseny de Barcelona se'n conserva el tinell, moble destinat a guardar el parament de la taula. Fet en fusta d'àlber format per dos cossos superposats situats damunt d'una barana. El cos superior presenta un esglaonat de sis pisos o lleixes, amb un guardapols superior decorat amb dues sanefes i un fris amb elements florals de botó. Als laterals hi ha dues obertures de ventilació bastides amb un arc conopial gòtic. El cos inferior, rectangular, està tancat amb portes decorades amb cassetons, i amb els panys i les frontisses de ferro forjat. A la part superior d'aquest cos hi ha una inscripció amb marqueteria d'incrustació de fusta de ribera, que envolta el volum i fa referència a les condicions de la seva construcció, encarregada el 1574 per Pere Bosc a Jaume Roig: FET FER PER PERA BOSC IHS FET I JAUME ROG AY 1574 / AVE MARIA GRASIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU / IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TIU IHS.
Notes
Referències
Vegeu també Casa Baltasar de Bacardí Castell de Bell-lloc (la Roca del Vallès) Parc de Can Mercader Palau Mercader
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental de Dosrius Bosc