El Primer setge de Roma, durant la guerra gòtica, es va allargar per un any i nou dies, des del 2 de març del 537 fins al 12 de març del 538.Dupuy & Dupuy, p. 203 Roma va ser defensada per les tropes de l'Imperi Romà d'Orient sota les ordres del general Belisari, davant el setge imposat pel rei dels ostrogots, Vítiges. Aquest setge fou el primer encontre important entre els dos oponents i va tenir un paper decisiu en el desenvolupament de la guerra.
Rerefons miniatura|La Porta Asinària, per on els romans d'Orient entraren a Roma. Un cop el nord d'Àfrica va tornar a mans dels romans després de la victoriosa Guerra Vandàlica, l'emperador Justinià I va dirigir la seva atenció a les províncies occidentals de l'imperi amb la intenció de reconquerir Itàlia i l'antiga capital imperial, Roma. A finals del , la península itàlica havia caigut sota el control dels ostrogots, qui, malgrat reconèixer formalment la sobirania de l'imperi, a la pràctica havien establert un regne independent. Amb la mort de Teodoric el Gran, fundador del regne, Justinià va aprofitar el buit de poder per iniciar la guerra.
El 535, el general Mundus invadia Dalmàcia per terra i Belisari, amb 7.500 homes, capturava Sicília sense complicacions.Bury (1923), Ch. XVIII, p. 170-171 Des de Sicília, el juny del 536, travessava cap Itàlia i desembarcava a Rhegium. Després d'un setge de vint dies, els romans saquejaren Nàpols el mes de novembre. Davant de la passivitat del rei ostrogot Teodat, altres capitosts es reuniren per escollir Vítiges com nou rei.Bury (1923), Ch. XVIII, p. 175-177 Teodat va intentar fugir de Roma a Ravenna, però fou assassinat pels homes del nou rei abans d'arribar-hi. Vítiges, llavors, va decidir reunir tot el seu exèrcit, que es trobava al nord i va marxar cap a Ravenna amb aquesta intenció, deixant 4.000 homes a Roma per defensar la ciutat.Bury (1923), Ch. XVIII, p. 178
Malgrat tot, els ciutadans de Roma eren obertament partidaris de l'Imperi i, per evitar un possible setge, enviaren una delegació de personatges eminents per negociar amb Belisari. El contingent ostrogot, conscients que no podrien defensar la ciutat amb l'oposició d'una població hostil, decidiren retirar-se i així, el 9 de desembre del 536, abandonaven la ciutat per la piazza del Popolo, mentre Belisari entrava amb els seus 5.000 homes per la porta Asinària.Bury (1923), Ch. XVIII, p. 180
El setge Fases inicials miniatura|La Muralla Aureliana de Roma en el , amb les localitzacions dels campaments gòtics. Belisari no va poder seguir avançant cap a Ravenna perquè tenia poques tropes, així que va decidir quedar-se a Roma i preparar-se pel contraatac. Va establir els seus quarters generals al Pincio, al nord de la ciutat, i va ordenar que es reparés la muralla Aureliana. Es va cavar una fossa per la part exterior, es va reforçar el fort del castell de Sant'Angelo i es va col·locar una cadena al riu Tiber. També es van disposar magatzems per guardar provisions.
L'exèrcit ostrogot va avançar cap a Roma i va travessar el riu Anio pel pont de la via Salària, fent fugir les tropes romanes que el defensaven. L'endemà, Belisari es va salvar per poc quan, desconeixent que les seves tropes havien fugit, va avançar cap al pont amb un contingent dels seus buccel·laris. Trobant-se per sorpresa que els gots controlaven el pont, Belisari i els seus es veieren immersos en una lluita que els causà fortes baixes abans de poder fugir.Bury (1923), Ch. XIX, p. 182-183
Pous d'aigua Roma era massa gran i els gots no van poder encerclar-la totalment, així que van aixecar set campaments per vigilar les portes i vies d'accés principals a la ciutat, amb la finalitat de sotmetre Roma per gana. Sis d'aquests campaments es trobaven a l'est del riu, mentre que el setè s'aixecava al campus Neronis, prop del Vaticà. Aquesta disposició deixava obert el sud de la ciutat.Bury (1923), Ch. XIX, p. 183 Els gots procediren a bloquejar els aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat, tant per beure com per fer funcionar els molins, la majoria dels quals es trobaven al Janícul. Belisari fou capaç de contrarestar aquesta acció construint molins flotants sobre el corrent del Tíber, però les penúries que patia la població creixien dia rere dia. Percebent aquest descontentament, Vítiges va intentar que la ciutat es rendís, prometent el salconduit de les tropes romanes, però l'oferta fou rebutjada.Bury (1923), Ch. XIX, p. 185
Primer gran assalt Poc després de veure rebutjada la seva oferta, Vítiges va desencadenar un assalt en massa contra la ciutat. Els seus enginyers havien construït quatre grans torres d'assalt que, arrossagades per bous, començaren a avançar cap a les muralles del nord de Roma, a prop de la porta Salària. Segons Procopi:
La raó perquè Belisari va esclatar a riure no va quedar clara en aquells moments, però quan els gots s'aproximaren a la fossa, va agafar el seu arc i un rere l'altre, va matar tres cavallers ostrogots. Els soldats que defensaven les muralles van prendre aquest fet com un bon auguri i començaren a celebrar-ho amb crits de joia. Llavors Belisari va revelar el seu pla i va ordenar als seus arquers que concentressin el foc contra els bous que els gots, sense pensar-ho, havien deixat exposats i a tir de les muralles. Els bous foren morts ràpidament i les quatre torres quedaren allí on estaven, inservibles, davant les muralles.Procopi, De Bello Gothico I.XXII miniatura|El mausoleu d'Adrià fou l'escenari d'una ferotge batalla entre romans i gots. Vítiges, llavors, va deixar un gran nombre de soldats per mantenir ocupats als defensors, mentre ell atacava les muralles del sud-est, a prop de la porta Maggiore, coneguda com el Vivarium, doncs allí les fortificaciones eren més baixes. A l'oest, s'atacaren a la vegada el mausoleu d'Adrià i la porta Aurelia-Sancti Petri, on la batalla fou especialment ferotge. Finalment els gots foren rebutjats però la situació al Vivarium era greu. Els defensors, comandats per Bessas i Peranius, es trobaven sota gran pressió i demanaren ajut a Belisari, qui hi anà amb reforços. Tan bon punt els gots van poder obrir una bretxa a la muralla, Belisari va ordenar que uns quants homes els ataquessin abans que l'enemic es posés en formació, mentre ell mateix sortia per la porta amb la majoria de les seves forces i atacava als gots per sorpresa. Aquests foren rebutjats i fugiren, i les seves màquines de setge foren cremades. Al mateix temps, els romans de la porta Salària també organitzaven una sortida i destruïren moltes màquines d'assalt. Així, el primer intent dels gots per prendre la ciutat va fracassar i aquests es retiraren als seus campaments.Procopi, De Bello Gothico I.XXIII
Èxits romans Malgrat aquest primer triomf, Belisari sabia que la seva situació era delicada i va escriure al seu emperador Justinià per demanar-li reforços. De fet, Justinià ja li havia enviat tropes, sota el comandament dels tribuns Martí i Valerià, però aquests es veieren demorats a Grècia pel mal temps. En la seva carta, Belisari afegia paraules de preocupació respecte a la lleialtat de la població: "I malgrat que en aquests moments els romans estan ben predisposats cap a nosaltres, si les seves penúries es perllonguen, probablement no dubtaran a escollir un rumb que sigui millor pels seus interessos. […] És més, els romans es veuran obligats per la fam a fer coses que preferirien no fer."Procopi, De Bello Gothico I.XXIV Per por a ser traït, Belisari va prendre mesures estrictes: El papa Siveri I fou destronat sota sospites de negociar amb els Gots i fou reemplaçat per Vigili I; els panys i les claus de les portes es canviaven dues vegades al mes; hi havia rotació de guàrdies en les portes i s'implementaren patrulles.Procopi, De Bello Gothico I.XXV
Vítiges, mentrestant, enrabiat pel seu fracàs, va ordenar l'assassinat dels senadors que retenia a Ravenna com a ostatges i va procedir a completar el bloqueig de Roma tallant les vies de subministrament per mar. Va capturar Portus a la ciutat d'Òstia, i malgrat que els romans seguiren controlant la mateixa ciutat d'Òstia, el fet de perdre el control del port complicava sobremanera el transport dels subministraments perquè havien de ser descarregats a Àncium i des d'allí, transportats a Roma.Procopi, De Bello Gothico I.XXVI D'altra banda, vint dies més tard entraven a Roma els reforços, sumant 1.600 genets. Belisari tenia ara una força mòbil i ben entrenada, que va utilitzar en sortides contra els gots. Invariablement, la cavalleria romana, en gran part d'origen hun o eslau i experts arquers, s'aproximaven als gots (que lluitaven principalment cos a cos i no tenien armes de llarga distància), disparaven un núvol de fletxes i es retiraven rere les muralles quan els perseguien. La seva retirada es cobria amb el foc de les ballestes i catapultes, que causaven un gran nombre de baixes entre els gots.Procopi, De Bello Gothico I.XXVII
Victòria dels gots en camp obert Encoratjats per la victòria, els generals de Belisari el pressionaren per presentar batalla a camp obert contra els gots, i si bé en un primer moment Belisari es va oposar per la seva inferioritat numèrica, finalment va accedir-hi i va començar els preparatius. El cos major de l'exèrcit, sota les seves ordres, sortiria des del nord per les portes Salària i Píncia, mentre la massa de ciutadans armats i un contingent de cavalleria sota les ordres de Valentí atacarien el campament gòtic a l'oest del Tíber, per evitar que aquests s'unissin al combat. Belisari era conscient que la infanteria romana a les seves ordres quedava molt lluny del que havien estat les legions, així que volia que la seva cavalleria carregués amb el pes de la batalla, però convençut per dos dels seus guardaespatlles, Principius i Tarmutus, finalment va accedir a disposar un gran contingent d'infanteria sota les ordres d'aquests dos, com a reserva i punt d'encontre per la cavalleria.Procopi, De Bello Gothico I.XXVIII
Vítiges va disposar els seus homes amb la infanteria en el centre i la cavalleria a les ales, de manera acostumada. Quan es va iniciar la batalla, la cavalleria romana va seguir la reeixida tàctica de disparar fletxes contra les tropes enemigues i fugir evitant la confrontació directa. Així causaren moltes baixes als gots, que no foren capaços d'adaptar-se a l'estil de lluita dels romans, i cap al migdia la victòria semblava estar en mans de Belisari. A l'altre costat del riu Tíber, els romans atacaren el campament gòtic i gràcies a la sorpresa i el gran nombre de ciutadans armats, els feren fugir cap a les muntanyes. Però malgrat aquest inicial triomf i els esforços de Valentí per mantenir l'ordre, els civils aviat es dedicaren al pillatge del campament abandonat, donant temps perquè els gots s'organitzessin de nou i es llancessin al contraatac. Mentrestant, a la riba oriental del Tíber, els romans havien arribat als campaments gòtics, on la resistència fou ferotge i els romans patiren moltes baixes. Quan la cavalleria gòtica de l'ala dreta s'adonà que els romans flaquejaven, carregaren contra ells i els feren fugir. Aviat les tropes romanes corrien a la desbandada i la infanteria de Principius i Tarmutus, que suposadament havia d'actuar com a pantalla defensiva en un cas com aquell, es va desintegrar per refugiar-se darrere les muralles.Procopi, De Bello Gothico I.XXIX
Arribada dels reforços romans