miniatura|El rei d'Anglaterra i Dinamarca Hardecanut mor durant l'any 1042 miniatura|El futur rei d'Aragó i Navarra i comte de Ribagorça i Sobrarb Sanç Ramírez neix aproximadament l'any 1042 El 1042 (MXLII) és un any comú començat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana. És el tercer any de la Dècada del 1040 i el quaranta-dosè any del i del segon mil·lenni. miniatura|L'any 1042 s'inicia el regnat d'Eduard el Confessor d'Anglaterra Durant l'any 1042 l'emperador romà d'Orient Miquel V envia a la seva mare adoptiva, Zoè a un monestir per governar en solitari abans que aquesta es revolti contra ell i el deposa esdevenint novament emperadriu amb la seva germana Teodora i que s'uneixi en matrimoni amb Constantí IX; a la Península ibèrica s'independitza la Taifa de Llorca; i a Anglaterra comença el regnat a d'Eduard el Confessor. Respecte als desastres naturals, hi ha un terratrèmol que provoca 50.000 víctimes a Palmira, Síria i un altre que en provoca el mateix nombre a Tabriz, Pèrsia; i una maror ciclònica que afecta Bèlgica i la costa de Flandes.
En aquest any neixen Boleslau el Temerari, II de Polònia, Ramon IV de Tolosa, Garcia I de Galícia, el papa Urbà II, Fujiwara no Morozane i Lluís el Saltador de Turíngia. Traspassen Miquel V el Calafat, Humbert I de Savoia, Hardecanut, l'emir de Sevilla Abú al-Qasim, Ordoño Bermúde, el rei de Leinster Murchad mac Dúnlainge i Guillem III de Montferrat.
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1042 són Enric III, el papa Benet IX; Zoè Porfirogènita, emperadriu de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Macbeth d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Magne I de Noruega, Samuel Aba d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Mawdud de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.
Esdeveniments Països Catalans i Occitània A la Taifa d'Alpont hi ha els successius governs dels emirs Ahmed i Abd Alllah II.de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
Comtat de Berga L'antic comte Guifré II de Cerdanya és anomenat precelentissimus comites et fortissimus marchi durant la consagració de l'església de Sant Vicenç de Vallcebre (O Sant Vicenç de Torre de Foix, a l'actual Guardiola de Berguedà) feta per l'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya amb el consentiment del comte de Berga Ramon I.Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 163. ISBN 978-84-17116-89-7.
Península ibèrica 27 de gener: Inici de regnat de l'emir abbadita Abbad ibn Muhàmmad al-Mútadid a la Taifa de Sevilla (Sevilla), que s'acabarà el 1069. Aquest emir amplia el seu emirat atacant les dinasties amazics de l'est d'Al-Àndalus.
Europa i l'Imperi Romà d'Orient 21 de febrer: L'emperador Enric III del Sacre Imperi nomena a Enric VII de Baviera com Duc de Baviera sense consultar els bàvars. 8 de juny, inicis dels regnats d'Eduard el Confessor d'Anglaterra i de Magne Olavsson de Dinamarcaː amb la defunció de Hardecanut, rei de Dinamarca i Anglaterra, els dos regnes es separen. A Anglaterra hi ha l'inici del regnat d'Eduard el Confessor, fill d'Etelred l'Indecís i Emma de Normandia restaurant la monarquia anglosaxona (Casa de Wessex); el seu regnat durarà fins a l'any 1066. A Dinamarca comença el regnat de Magne Olavsson (que ja era regent). Quan aquest vol expandir el seu regne cap a Noruega, deixa com a regent el seu cosí Svend II de Dinamarca, que era fill del jarl Ulfr Thorgilsson. 2 de novembre: la costa de Flandes es veu molt afectada per una maror ciclònica segons els annals de Gand. Novembreː Ordulf de Saxònia s'uneix en matrimoni amb Wulfhilda de Noruega, germana del rei Magne. Els danesos i els saxons combaten junts contra els wends (eslaus occidentals).
Batalla de Sasireti a Geòrgia amb victòria rebel. A Irlanda, comença del regnat del rei de Leinster Diarmait mac Maíl na mBó que dura fins a l'any 1072. miniatura|Guillem Braç de Ferro és nominat cap dels normands que estan conquerint el Catepanat d'Itàlia
Imperi Romà d'Orient Febrerː Mezzogiorno: el fill de Melus de Bari, Argir, que havia estat fet presoner i enviat a Constantinoble després de la primera revolta durant l'any 1029, és proclamat cap dels normands i els longobards a Bari.Bréhier, Louis; Dagron, Gilbert; Gouillard, Jean. Vie et mort de Byzance. Éd. de février 1992. Paris: A. Michel, 1992. ISBN 978-2-226-05719-8. Abrilː Quan Jordi Maniaces és enviat per l'emperadriu Zoè Porfirogènita a reprimir les revoltes del Catepanat d'Itàlia desembarca a Tàrent. Després reprimeix molt durament les ciutats que havien acollit els normands. 17 - 18 d'abril: l'emperador Miquel V el Calafat arresta a Zoè acusada de temptativa de regicidi. miniatura|Moneda d'or representant a les dues emperadrius romanes d'Orient, Zoè i Teodora, que governen juntes durant una part de l'any 104219 - 20 d'abril: El poble revoltat ataca a l'emperador Miquel V i allibera a Zoè, que passa a regnar amb la seva germana Teodora. 12 de juny: L'emperadriu Zoè es casa amb Constantí IX Monòmac. que es converteix en l'emperador romà d'Orient (fins a l'any 1055) i Teodora torna a ser destituïda. Setembreː Conquesta normanda del Mezzogiornoː Després de la unió d'Argir amb els romans d'Orient, la majoria dels grups de normands trien com a cap a Guillem Braç de Ferro a Matera. A l'hivern 12 caps normands celebren una reunió a Melfi, on es parteixen el domini del Catepanat d'Itàlia amb l'excepció del Comtat de Pulla, que encara no havien conquerit. Construeixen un palau a Melfi, que és cogovernada entre tots. Octubre: Jordi Maniaces es revolta quan és cridat a Constantinoble. Els seu exèrcit el proclama emperador. Després de ser assetjat a Otranto per Artyros, s'embarca cap a Durrës per atacar Constantinoble a través de la via Egnàcia juntament amb el seu aliat serbi de Dioclea Esteve Vojislau. Però Maniaces mor a principis de 1043 degut a una ferida que rep en una batalla contra l'exèrcit imperial. Guerres arabo-romanes: Els romans d'Orient reconquereixen la ciutat fortificada d'Edessa a Anatòlia, que torna a mans cristianes després de 400 anys d'estar en mans dels islàmics. miniatura|El Crist Pantocràtor envoltat per l'emperadriu Zoè i l'emperador Constantí IX que governen conjuntament durant una part de l'any 1042Dioclea (aproximadament a l'actual Sèrbia) s'independitza de l'Imperi Romà d'Orient. Els serbis derroten un nou atac dels romans d'Orient que s'havien aliat amb caps eslaus contra Vojislau. Amb aquesta victòria Vojislau governa l'estat eslau de Dioclea.
Àfrica. Islamització dels amazicsː Al Magrib s'originen els almoràvides, fundats per Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí. Al setembre-octubre, els sanhadja, contraris a l'islam, són derrotats pels artidaris d'Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, cap espiritual dels almoràvides, seguidors ortodoxos del malikisme i es converteixen a l'islam. Ibn Yassin converteix a l'islam als amazics sanhadja del Sàhara i als negres del Takrur.
Àsia Els seljúcides conquereixen Coràsmia a l'Àsia Central. A la Xina, les incursions de l'Imperi Tangut i les amenaces d'accions militars de l'Imperi Liao contra la Dinastia Song fa que aquesta es vegi obligada a pagar més tributs als mongols.
Naixements Països catalans i Occitània (vers) Sanç Ramires (m. 1094). Fou Sanç I d'Aragó (1063-1094), Sanç V de Pamplona (1076-1094). Com a rei d'Aragó, també era Comte de Sobrarb i Comte de Ribagorça. Era membre de les dinasties Ximena i de la Casa reial d'Aragó. Durant el seu regnat condueix ofensives militars contra la Taifa de Saragossa en els setges de Montsó (1088) i d'Osca (1094). Va donar Montsó al seu fill Pere el d'Osca que ja era comte de Sobrarb i de Ribagorá l'any 1088. A nivell militar també defensa la Taifa de Lleida contra els atacs de Rodrigo Díaz de Vivar l'any 1084.
Europa i Imperi Romà d'Orient (aprox.) Boleslau II de Polònia (m. 1081 o 1082), el Generós. Fou Duc de Polònia entre els anys 1058 i 1076 i Rei de Polònia des d'aquest any fins a la seva mort. És considerat un dels monarques de la dinastia Piast més destacats. miniatura|Sant Canut IV de Dinamarca neix aproximadament l'any 1042(aprox.) Sant Canut IV de Dinamarca (m. 1086), Rei de Dinamarca des del 1080 fins a la seva mort. Fou canonitzat i reconegut com el patró de Dinamarca l'any 1101. (aprox.) Gissur Ísleifsson (m. 1118) clergue islandès, segon bisbe catòlic d'Islàndia de de l'any 1082. Joan de Vézelay (o Joan de Jerusalem) (m. 1119), un religiós catòlic, abat del monestir de Vézelay. Fou un dels fundadors dels Cavallers Templaris. (vers) Ludwig der Springer (m. 1123), comte de Turíngia. Es va enfrontar als emperadors de la dinastia sàlica Enric IV i Enric V durant la Lluita de les Investidures.
Urbà II, papa, (m. 1099) miniatura|L'emperador romà d'Orient Miquel V el Calafat mor a l'abril del 1042.
Àsia Fujiwara no Morozane (m. 1101)ː poeta i noble de la cort japonesa. Fou regent del Clan Fujiwara del nord i Gran Ministre d'Estat. (vers) Minamoto no Yoshitsuna (m. 1134), samurai del Clan Minamoto que va lluitar a la Guerra Zenkunen.Frederic, Louis (2002). "Japan Encyclopedia." Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
Necrològiques Península ibèrica 25 de gener, Sevilla: Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad (conegut com Ibn Abad) (n. 984), Emir de Sevilla de la dinastia abbadita des de l'any 1023. Durant el seu govern va defensar la taifa contra els amazics.
Europa i Imperi Romà d'Orient 8 de juny - Hardecanut rei de Dinamarca i d'Anglaterra. Després de la seva mort els dos regnes es tornen a separar.
14 d'agost - Lieja (Principat de Lieja): Nitard de Lieja, príncep-bisbe. Monestir de Stúdion, Constantinobleː Miquel V el Calafat, emperador romà d'Orient des del 12 de desembre del 1041 fins l'abril del 1042. El Catepà d'Itàlia Pardo, que va governar el Catepanat d'Itàlia durant un breu mandat l'any 1042.
Àsia Gener, Alepː Anushtegin al-Duzbari militar i valí Fatimita de Damasc (1029-1041), Palestina (1023-1026) i d'Alep (1038-1041) d'origen turc.
Referències
Categoria:Anys del segle XI