L ocell de tempesta de Tristram (Hydrobates tristrami) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae), d'hàbits pelàgics, que cria dins de caus i esquerdes a les illes Vulcano, Izu i Hawaii.
Descripció Probablement és el membre més gros de la família dels ocells de tempesta, amb una longitud total de 24,5 a 27 cm, una envergadura de 54 a 57 cm i una massa corporal de 71 a 120 g, amb pesos mitjans de 86,2 i 92 g.títol=CRC handbook of avian body masses|editorial=CRC Press|data=2008|lloc=Boca Raton|isbn=978-1-4200-6444-5|cognom=Dunning Jr.|nom=John B.}} Ocell marí de color marró fosc i cuaforcat del Pacífic nord-oest i central, on cria a les illes japoneses i hawaianes. Generalment, s'alimenta mar endins i no s'associa amb vaixells. En general, de color marró xocolata fosc amb barres carpals pàl·lides prominents. En condicions de llum òptima, el dors és lleugerament més pàl·lit que el plomatge de l'esquena i la cua, a diferència de l'ocell de tempesta fumat (H. markhami) i de Leach (H. leucorhous); en plomatge nou, observeu la brillantor grisa al cap i l'esquena. No té els eixos primaris clarament pàl·lids de l'ocell de tempesta de Matsudaira (H. matsudairae) i de Swinhoe (H. monorhis). El bec és robust, ja que és una espècie que s'alimenta de petits cefalòpodes.
Ecologia L'espècie és colonial i nia a les illes del nord-oest de Hawaii i a diverses illes petites al sud del Japó, incloses les illes Bonin i Izu. Les colònies són ateses a la nit i l'espècie es reprodueix durant l'hivern. Al mar, l'espècie és pelàgica i s'alimenta de calamars i peixos.
Estat de conservació El ocell de tempesta de Tristram es considera gairebé amenaçat. Totes les colònies de cria a Hawaii són zones protegides, però l'espècie ha experimentat disminucions en el passat a causa de les rates introduïdes a l'illa de Tori-shima.
Taxonomia i etimologia L'any 1896, l'ornitòleg anglès Osbert Salvin va descriure per primera vegada l'ocell de tempesta de Tristram amb el nom binomial Oceanodroma tristrami i la localitat tipus la "Badia de Sendai, Japó".
L'exemplar holotip dHydrobates tristrami (Cat.Bds.Brit.Mus., 25,1896, p.347) es conserva a la col·lecció de zoologia de vertebrats del World Museum, National Museums Liverpool, amb el número d'accés NML-VZ T9781. L'exemplar va ser recollit pel tinent Gunn a la badia de Sendai, Japó, el juliol de 1874, i va arribar a la col·lecció nacional de Liverpool a través de la compra de la col·lecció de Henry Baker Tristram.
El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'''Oceanodroma.El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies dOceanodroma van ser transferides a Hydrobates'', inclòs l'ocell de tempesta de Tristram, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs
A principis del , l'ocell de tempesta de Tristam es va incloure en un estudi sobre la ingestió de plàstics per part d'ocells a l'illa Tern, als French Frigate Shoals.
L'espècie rep el nom comú i científic del reverend Henry Baker Tristram, que també va recollir exemplars d'història natural.
És una espècie monotípica.
Referències
Categoria:Hydrobates Categoria:Ocells d'Àsia