Home i dona davant un munt d'excrements és una pintura a l'oli sobre coure realitzada per Joan Miró entre el 15 i el 22 octubre de 1935 i que actualment forma part de la col·lecció permanent de la Fundació Joan Miró de Barcelona,Número de registre F.J.M. 4676 gràcies a una donació de Pilar Juncosa de Miró.(Malet, 1993) p.35) El 19 de maig de 1987, l'obra fou declarada Bé d'interès cultural.
Història Durant el 1934, van ocórrer diferents esdeveniments socials que van tensar i polaritzar la situació política i la vida pública a l'estat espanyol. Tota aquesta situació premonitòria de canvis imminents va afectar l'artista, que ho plasmaria en aquesta obra.Clavero 2010: p.64
Descripció En aquesta pintura, amb un fort component clarobscur, un home i una dona semblen allargar els braços per apropar-se, sense arribar a tenir contacte. Les dues figures tenen formes extravagants, amb uns genitals desmesuradament grans. L'excrement apareix al fons de l'obra a la dreta, erigit com un monument.Erben 2004: p.80 Segons el mateix Miró, la màxima agressivitat d'aquesta obra es troba en els seus colors,Joan Miró. L'escala de l'Evasió. Full de Sala. Fundació Joan Miró. 2011. Comentari número 11 que contrasten amb l'execució meditada i meticulosa de l'obra. Aquesta paradoxa resulta característica d'aquesta fase creativa de Miró, quan el seu llenguatge artístic encara es trobava en desenvolupament.
Pintures Salvatges Home i dona davant un munt d'excrements és una de les obres que integren la sèrie anomenada per Miró pintures salvatges. Fetes sobre coure, com en aquest cas, o sobre masonita, són la seva resposta a les revoltes prèvies als desastres de la Guerra civil espanyola, a com la societat espanyola es polaritza entre 1934 i 1935. La sèrie completa és un conjunt d'obres de petit format, feta amb 6 pintures a l'oli sobre coure i sis tremps sobre masonita. Les pintures salvatges presagien un desastre imminent. El paisatge és de nou, el de Mont-roig, però afectat per la desolació, i la figura desafia l'ideal harmònic d'èpoques passades. L'ús de recursos il·lusionistes, com el modelatge i la perspectiva, produeix una sensació d'irrealitat versemblant. El color és intens i àcid, i la llum, inquietant.Joan Miró. Col·lecció. Dossier de presentació. Abril de 2016. Fundació Joan Miró.
Títol El títol de l'obra prové d'unes paraules de Rembrandt que obsedeixen Miró i que troben el seu equivalent plàstic a la part dreta de la composició. Rembrandt assegurava que trobava robins i maragdes entre els fems.
Exposicions rellevants 1968 - MoMA, Nova York 1968 - Fondation Maeght, Saint-Paul-de-Vence 1969 - Haus der Kunt, Múnic 1972 - Liljevalchs Konsthall, Estocolm 1974 - Grand Palais, París 1978 - Sa Llotja, Ciutat de Mallorca 1978 - Museo de Arte Contemporáneo, Madrid 1980 - Palacio Velázquez, Madrid 1981 - Castello Sforzesco, Milà 1982 - Edimburg, Scottish National Gallery 1986 - Hayward Gallery, Londres 1986 - Kunsthaus, Zuric 1987 - Palau de la Virreina, Barcelona(Escudero, 1988) p.182) 2011 - Fundació Joan Miró, Barcelona : Joan Miró. L'escala de l'evasió(Daniel, 2011)
Referències
Bibliografia
Categoria:Quadres de Joan Miró Categoria:Quadres a la Fundació Joan Miró Categoria:Obres pictòriques del 1935 Categoria:1935 a Catalunya