Julius Caesar és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Joseph Leo Mankiewicz, adaptació de l'obra homònima de William Shakespeare, i estrenada el 1953.
Argument Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercales. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat de la qual gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell. Per assegurar-se el suport dels partidaris de Cèsar, Cassi confia en Marcus Brutus, un noble reputat per la seva integritat i el seu idealisme. Si Brutus dona suport a la conspiració, semblaria més legítima pels ciutadans romans. Brutus és igualment un amic proper de Cèsar, cosa que s'afegeix al dilema moral de l'obra.
Com a metàfora de l'acció que s'anuncia, una forta tempesta s'abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, adonant-se que la conspiració podria realment fer d'ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.
Marc Antoni acorda una treva amb els conspiradors i demana acompanyar el cos de Cèsar i parlar al seu funeral. Brutus hi consent i lliura un discurs al poble per explicar les raons de l'assassinat. Marc Antoni segueix amb el famós monòleg i per la seva brillant ironia aconsegueix atreure els favors de la multitud anteriorment girada a la causa dels conspiradors.
Els porta a reclamar venjança envers Cassi, Brutus i tots aquells associats a la mort de Cèsar. Marc Antoni maquina llavors amb Octavi (el nebot de César) i Lepidus per aconseguir el control de Roma per la força de les armes. Eliminen així un bon nombre dels conspiradors i d'altres percebuts com a enemics.
Mentrestant, Brutus i Cassi aixequen un exèrcit contra ells. En l'última batalla, Brutus té avantatge sobre Octavi, però Cassi sucumbeix en un atac de Marc Antoni. Enfrontant-se a Marc Antoni i Octavi, l'exèrcit de Brutus és desfet i Brutus escull suïcidar-se abans de caure. Descobrint el cos, Marc Antoni es lamenta de la fi tràgica de Brutus, declarant que era el més noble d'entre tots.
Repartiment James Mason Marlon Brando: Marc Antoni James Mason: Brutus John Gielgud: Cassi Louis Calhern: Juli Cèsar Edmond O'Brien: Casca Greer Garson: Calpurnia Deborah Kerr: Portia Douglas Watson: Octavi Ian Wolfe: Quintus Ligarius John Lupton: Marc Terenci Varró John Parrish: Titinius Alan Napier: Ciceró John Hoyt: Decius Brutus Tom Powers: Metellus Cimber William Cottrell: Cinna Douglass Dumbrille: Lepidus Rhys Williams: Lucilius Lumsden Hare: Publius Michael Pate: Flavius
Galeria
Premis i nominacions Premis 1954. Oscar a la millor direcció artística per Cedric Gibbons, Edward C. Carfagno, Edwin B. Willis & Hugh Hunt 1954. BAFTA al millor actor anglès per John Gielgud, 1954. BAFTA al millor actor estranger per Marlon Brando Nominacions 1954. Oscar a la millor pel·lícula 1954. Oscar al millor actor per Marlon Brando 1954. Oscar a la millor fotografia per Joseph Ruttenberg 1954. Oscar a la millor música per Miklós Rózsa 1954. BAFTA a la millor pel·lícula
Referències
Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1953 Categoria:Pel·lícules històriques dels Estats Units Categoria:Pel·lícules dels Estats Units en blanc i negre Categoria:Pel·lícules de l'Imperi Romà Categoria:Pel·lícules dirigides per Joseph L. Mankiewicz Categoria:Pel·lícules guanyadores del premi Oscar a la millor direcció artística Categoria:Pel·lícules basades en obres de William Shakespeare Categoria:Pel·lícules amb música de Miklós Rózsa