miniatura|esquerra|Retrat de la novel·lista Colette - Jacques-Émile Blanche - Museu Nacional d'Art de Catalunya. Sidonie-Gabrielle Colette, més coneguda amb el seu monònim d'escriptora, Colette, (28 de gener de 1873, Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne-3 d'agost de 1954, París), va ser una escriptora francesa d'una producció literària espectacular, i també periodista, guionista, llibretista i artista de music-hall i cabaret. És una de les grans figures de la literatura francesa i tot un símbol de l'alliberament femení.

Criada al camp de la Borgonya, en mans de la seva mare, Sidonie Landoy, «Sidó», belga de naixement, i el capità Jules-Joseph Colette, militar retirat, va gaudir d'una educació laica i una infància feliç i sempre mantingué un gran amor a la naturalesa i a l'exercici físic. A París va acabar els estudis i és on conegué el seu primer marit, molt més gran que ella, anomenat Henri Gautier Villars, escriptor conegut com a Willy en el món literari. Colette va ser qui escriuria Claudine, Minne i Les égarements de Minne per al seu marit.

L'any 1906 es divorcià i començà una batalla legal per aconseguir els drets d'autor de les obres que s'havien publicat sota el nom del seu marit. La nova independència li permeté treballar en el món de l'espectacle i l'experiència literària va donar-li l'empenta per a escriure La vagabonde (La vagabunda) l'any 1911. L'autora, en aquesta obra, fa un retrat de la vida de Renée com a ballarina i actriu després de deixar el seu marit infidel, i està tan adolorida que no té confiança en l'amor que li transmet un altre jove. Els seus espectacles al Moulin Rouge sovint eren tan escandalosos que la policia hi havia d'intervenir.

L'any 1914 es casà amb el polític Henri de Jouvenel i escrigué el seu segon llibre, L'entrave (L'obstacle), que representaria la seva continuïtat com a autora, però no va tenir tant d'èxit. Fruit d'aquest segon matrimoni, tindrà una filla. Va ser un període molt productiu, amb obres reconegudes com ara Chéri (Estimat) i La naissance du jour. També entrà en el món de la política i es va fer periodista. En els seus escrits, es veu l'amor per la seva terra, Bretanya i Provença. La separació posterior del segon marit va fer que es dediqués al treball durant nou anys fins a aparellar-se amb Maurice Goudeket. En aquest període és quan va escriure les seves millors obres, com Le blé en herbe, Les vrilles de la vigne, Le képi, La chatte, Duo, Julie de Carneilhan, entre d'altres.

Va ingressar a la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica i a la Societat Literària dels Goncourt, de la qual era la primera dona a formar-ne part i també la primera a presidir-la, entre 1949 i 1954.

Visqué els últims anys a prop dels jardins del Palais-Royal i, encara que el reumatisme li era un obstacle, va continuar fent literatura dels records, com Journal à rebours, L'étoile Vesper, Le fanal bleu i Gigi, novel·la que fou portada al cinema el 1958 per Vincente Minnelli i va esdevenir després una pel·lícula d'èxit.

El 1920 va ser condecorada per l'Estat francès amb la Legió d'Honor. En morir, i per la seva escandalosa reputació i la seva condició d'atea, li fou negat un funeral catòlic, però la República Francesa li va fer uns funerals d'Estat. Està enterrada al cementiri del Père Lachaise, de París.

Obres <div style="column-count:3;-moz-column-count:3;-webkit-column-count:3"> 1900-1903: Claudine 1904: Dialogues de bêtes 1907: La Retraite sentimentale 1908: Les Vrilles de la vigne 1909: L'Ingénue libertine 1910: La Vagabonde (La vagabunda) 1913: L'Entrave 1913: L'Envers du music-hall 1916: La Paix chez les bêtes 1917: Les Heures longues 1918: Dans la foule 1919: Mitsou ou Comment l'esprit vient aux filles 1920: Chéri (Estimat) 1922: La Chambre éclairée (Florilegi d'articles publicats als diaris a la fi de la primera guerra mundial) 1922: La Maison de Claudine 1923: Le Blé en herbe 1924: La Femme cachée 1926: La Fin de Chéri 1928: La Naissance du jour 1929: me 1930: Sido 1932: Le Pur et l'Impur (retrat literari de Renée Vivien) 1933: La Chatte 1934: Duo 1936: Mes Apprentissages 1936: "Splendeur des papillons ", Text de Colette, Librairie Plon, 1937: Bella-Vista 1938: La Jumelle noire (quatre volums de crítiques literàries i cinematogràfiques: tom I (1934), tom II (1935), tom III (1937), tom IV (1938)) 1939: Le Toutounier (suite de Duo) 1940: Chambre d'hôtel 1943: Le Képi 1943: Nudité 1944: Gigi 1946: L'Étoile Vesper 1941: Julie de Carneilhan 1941: Journal à rebours 1944: Paris de ma fenêtre 1949: Le Fanal bleu 1992: Histoires pour Bel-Gazou (Nouvelles), Hachette, il·lustrat per Alain Millerand 2010: Colette journaliste: Chroniques et reportages (1893-1945), texts inèdits 2011: J'aime être gourmande, presentació de G. Bonal i F. Maget - introducció de G. Martin, coll. Carnets, L'Herne, Paris. </div>

Obra traduïda en català

Referències

Bibliografia González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Núm. de registre: M 3843-63. Dipòsit legal: B 20872-63(I). González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol VII-VIII-IX''. Montaner y Simón, SA. 1959. Dipòsit legal: B 1.352-1959.

Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Persones del Yonne Categoria:Membres de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Artistes de Borgonya-Franc Comtat Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX