El loris lent (Nycticebus coucang) és una espècie de primat estrepsirrí nadiu de Indonèsia, l'oest de Malàisia, el sud de Tailàndia i Singapur. Fa entre 27 i 38 centímetres de llarg des del cap fins a la cua, i pesa entre 599 i 685 grams. Com altres loris lents, té un nas humit (rinari), un cap arrodonit, les orelles petites i amagades entre el pèl, un rostre aplanat, uns ulls grossos i un vestigi de cua.
El loris lent és una animal nocturn i arborícola, que viu generalment als boscos de fulla perenne, on prefereix les selves pluvials amb un dosser dens i continu. Té un metabolisme extremadament lent en comparació amb el d'altres mamífers de la mateixa grandària. Té una dieta de saba, nèctar de les flors, fruits i artròpodes. A més s'alimenta de goma i saba llepant les ferides dels arbres. És una espècie més aviat solitària. Un estudi va revelar que només un 8 % del temps el passa a prop d'altres individus. No tenen gaire vida social i són monògams. Les cries viuen amb els pares. Dorm durant el dia, embolicat com una bola a parts ocultes dels arbres (branques, branquetes, fulles de palma o lianes). Després d'un període de gestació de 192 dies, donen a llum generalment una sola cria, la qual se separa dels pares entre els 16 i 27 mesos, quan assoleix la maduresa sexual.
L'espècie és a la llista d'espècies vulnerables de la Llista Vermella de la UICN, ja que està amenaçada amb l'extinció a causa de la creixent demanda de loris lents en el comerç de mascotes exòtiques. És una de les espècies de primat més venudes dels mercats d'Indonèsia. Quan es venen com a animals de companyia, sovint els treuen les dents, el qual els pot provocar infeccions o la mort, a més de fer impossible de reintroduir-lo en la natura. També pateix la pèrdua d'hàbitat, un fet greu a les zones on viu.
Etimologia El nom específic coucang deriva de la paraula kukang, que és el seu nom comú a Indonèsia. També se'l coneix amb els nom de malu-malu, que vol dir "tímid" en indonesi, i bukang o Kalamasan. De vegades se l'anomena Kuskus, donat que els habitants locals no distingeixen entre el loris lent i els cuscussos, un grup de pòssums australians. A Malàisia de vegades són coneguts amb el nom de kongkang o kera duku. Kera és la paraula malaia per mico i duku el nom malai de l'arbre Lansium domesticum, on sovint se'l pot trobar. A Tailàndia és anomenat ling lom (ลิงลม), que vol dir «mico de vent».
Taxonomia i filogènia El loris lent fou descrit per primer cop del 1785 del metge i naturalista neerlandès Pieter Boddaert, amb el nom de Tardigradus coucang.Elliot 1913, p.21Osman Hill 1953, p.46 No obstant això, va ser descobert el 1770, quan el seu compatriota Arnout Vosmaer (1720–1799) va descriure un espècimen, dient que era una mena de peresós. Vosmaer li donà el nom en francès le paresseuz pentadactyle du Bengale (traduït, ‘gandul pentadàctil de Bengala’), encara que Boddaert va argumentar posteriorment que és més estretament alineat amb els loris de Ceilan (actual Sri Lanka) i Bengala.Osman Hill 1953, p.45
Entre 1800 i 1907, es van descriure diverses espècies de loris lent, tot i que el 1952 el primatòleg William Charles Osman Hill les va unir totes en una sola espècie (N. coucang), en el seu llibre de referència Primates: Comparative Anatomy and Taxonomy.Osman Hill 1952, pp.156–163 El 1971 Colin Groves reconegué el loris pigmeu (N. pygmaeus) com una espècie separada,Groves 1971, p.45 i dividí l'espècie N. coucang en 4 subespècies.Groves 1971, p.48-49 El 2001 el propi Groves va dir que hi havia 3 espècies de loris lent (N. coucang, N. pygmaeus i N. bengalensis), i que N. coucang tenia 3 subespècies (Nycticebus coucang coucang, N. c. menagensis i N. c. javanicus).Groves 2001, p.99 Aquestes 3 subespècies foren promogudes el 2010 a la categoria d'espècie, donant lloc al loris de Java (N. javanicus) i al loris de Borneo (N. menagensis), i deixant al loris lent (N. coucang) sense subespècies. La diferenciació d'espècies es va basar en gran manera en diferències morfològiques, com la mida, el color del pèl i les marques del cap.Chen, Pan, Groves, Wang 2006, pp.1187–1200
Quan Étienne Geoffroy Saint-Hilaire va definir el gènere Nycticebus el 1812, va utilitzar al loris lent com l'espècie tipus.Saint-Hilaire 1812, p.163 Això fou qüestionat el 1921 pel zoòleg britànic Oldfield Thomas, el qual va assenyalar que hi havia certa confusió sobre l'espècimen utilitzat com a espècie tipus, i va suggerir que l'espècimen tipus fos el loris de Bengala (N. bengalensis).Thomas 1922, p.433Osman Hill 1953, pp.45-46 Hi va haver també certa confusió durant els primers anys de 1800, quan el Tardigradus coucang descrit per Boddaert, fou malinterpretat per Carl von Linné com el Lemur tardigradus, el qual havia estat descrit a la 10a edició del Systema Naturae (1758), referint-se a un loris esvelt. No obstant això, els mastòlegs Witmer Stone i James A. G. Rehn van aclarir aquest error el 1902.Stone & Rehn 1902, pp.136–139
L'espècie té 50 cromosomes (2n=50) i una mida del genoma de 3.58 pg.Ankel-Simons 2007, p.591 Dels seus cromosomes, 22 són metacèntrics, 26 són submetacèntrics i cap és acrocèntric. El cromosoma X és submetacèntric, mentre que el cromosoma Y és metacèntric.Ankel-Simons 2007, p.543
Per ajudar a aclarir els límits entre espècies i subespècies, i per determinar si les classificacions basades en la seva morfologia eren consistents amb les relacions evolutives, es van investigar les relacions filogenètiques dins del gènere Nycticebus fent servir seqüències d'ADN derivades dels marcadors d'ADN mitocondrial D-loop i citocrom b. Tot i que la majoria de llinatges del gènere Nycticebus (el loris pigmeu, el loris de Borneo i el loris de Java) mostraven ser genèticament diferents, les anàlisis suggerien que les seqüències d'ADN d'alguns individus de loris lent i loris de Bengala compartien aparentment una relació evolutiva més estreta entre ells, que amb individus de la pròpia espècie. Davant d'aquest fet, es va suposar que aquest resultat es podia explicar per mitjà de la introgressió, donat que els individus analitzats d'aquest dos tàxons eren originaris de la mateixa regió del sud de Tailàndia, encara que l'origen precís d'un dels individus de loris lent fos desconegut. Aquesta hipòtesi fou corroborada per un estudi del 2007 que comparava les variacions de l'ADN mitocondrial entre el loris de Bengala i el loris lent, i suggeria que s'havia produït un flux genètic entre les dues espècies.
Descripció física El loris lent té uns anells foscos que envolten els ulls grans, un nas blanc amb una franja blanquinosa que s'estén cap al front i una franja fosca que s'estén des de la part del darrere del cap fins a la part baixa de l'esquena. Groves 2001 Té un pelatge suau, gruixut i llanós amb coloració que varia entre el marró clar i el marró vermellós fosc, amb el ventre més clar. L'espècie es diferencia del loris de Bengala, en les marques fosques que envolten els ulls del loris lent, les quals es troben a la part posterior del cap amb la franja fosca que recorre l'esquena.Schulze & Groves 2004, pp.33-36 Tendeix a tenir una franja blanca entre els ulls i una zona de coloració fosca al voltant dels ulls, que són molt més visibles que les del loris Bengala, i també un pelatge més marronós que el del loris de Bengala que és més gran, més gris, i mostra menys contrast. El loris lent té menys pèl facial blanc que el loris pigmeu, que és molt més petit. Hi ha variacions locals de color.
miniatura|El loris lent generalment s'aferra a les branques amb, com a mínim, tres extremitats alhora. Té una mida entre 27 i 38 centímetres i un pes entre 599 i 685 grams. Ankel-Simons 2007 Al contrari que el loris de Bengala, el loris lent no mostra cap dimorfisme sexual en el pes. La cua vestigial,Nowak 1991 amagada sota el pelatge, està reduïda a un monyó. Té una pinta dental, de sis dents encarades cap endavant, formada pels incisius i les dents canines de la mandíbula inferior. Aquesta estructura dental és utilitzada generalment per la neteja d'altres individus, encara que també l'utilitzen per obtenir la goma dels arbres quan cerquen aliment.Martin 1979,pp.45-47 Té un segon dit escurçat i unes mans que s'aferren amb força. Com altres loris, excreten un líquid de forta olor a través de les glàndules que tenen al costat interior dels colzes, i que utilitzen per a comunicar.Hagey, Fry & Fitch-Snyder 2007,pp.253-272
Un dels trets distintius més important entre totes les espècies de loris és la locomoció. El loris lent es mou lentament entre els arbres fent servir les quatre extremitats i sempre en té tres recolzades en algun punt de suport. El seu moviment ha estat descrit com únic, semblant a gatejar, o com si tractés de grimpar en totes direccions. El loris lent canvia de direcció fent poc soroll o amb poc canvi de velocitat.Ishida, Jouffroy & Nakano 1986,pp.209-220 En captivitat, aproximadament una quarta part del temps el passa movent-se a quatre potes (quadrupedisme), un quarta part suspés o penjant, una quartar part grimpant, i el quart restant subjecte a diverses branques (fent de pont entre branques).> La seva gran capacitat de subjecció, li permet penjar cap per avall d'un o els dos peus durant un llarg període.
Comportament i ecologia Com altres loris lents, el loris lent és un primat nocturn i arborícola que dorm de dia a les bifurcacions de les branques dels arbres, o entre la vegetació espessa, i s'alimenta de nit de fruits e insectes. Al contrari que altres espècies de loris, passa als arbres la major part de la seva vida. Mentre el loris de Bengala sovint dorm al terra, el loris lent dorm enrotllat com una bola a les branques o entre les fulles. Generalment dorm en solitari, encara que se l'ha vist dormint amb altres individus, inclosos altres adults. Els adults viuen en territoris solapats d'entre 0.004 i 0.25 km².
Malgrat el seu lent mentabolisme, el loris lent té una dieta altament energètica. El seu estil de vida lent pot ser a causa del cost energètic de desintoxicar els determinats components vegetals secundaris, de molts dels gèneres de plantes que formen part de la seva dieta. La major part del temps s'alimenta de saba del floema (34,9%), el nèctar de les flors i d'altres parts de les plantes (31,7%), i fruits (22,5%). També s'aliment de goma, artròpodes, com les aranyes, e insectes. La goma és obtinguda llepant les ferides dels arbres. També s'alimenta de mol·luscs, com el cargol gegant africà (Achatina fulica), i d'ous d'ocells.Rowe 1996
Totes les espècies de loris produeixen una toxina a les glàndules que tenen al costat interior dels colzes. Aquesta es untada per tot el seu cos i el de les seves cries, fent servir la pinta dental quan es netegen.Alterman 1995 Quan se sent amenaçat per predadors, el loris lent pot mossegar, enrotllar-se com una pilota exposant el seu pelatge cobert de la seva saliva tòxica, o rodar i deixar-se caure dels arbres. No obstant això, el mètode principal per evitar els predadors és la cripsi, amb la qual s'amaguen. Els seus predadors són el pitó reticulat, l'àguila astor de l'Índia i el orangutan de Borneo.Hagey, Fry &Fitch-Snyder 2007,pp.253-272
Sociabilitat