Atherina breviceps és una espècie de peix pertanyent a la família dels aterínids.The Taxonomicon
Descripció Pot arribar a fer 11 cm de llargària màxima. Cos de color argentat i transparent amb una franja mediolateral i el dors fosc. 6-9 espines i 11-15 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 15-18 radis tous a l'anal.Skelton, P.H., 1993. A complete guide to the freshwater fishes of southern Africa. Southern Book Publishers. 388 p.Ivantsoff, W., 1986. Atherinidae. P. 381-383. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
Alimentació Els exemplars petits filtren petits organismes (com ara, fitoplàncton i rotífers), mentre que els que depassen els 3,5 cm de llargada es nodreixen principalment de crustacis i sobretot, amfípodes.
Depredadors A Sud-àfrica és depredat pel tallahams (Pomatomus saltatrix), Argyrosomus hololepidotus, Atractoscion aequidens,Griffiths, M.H. i T. Hecht, 1995. On the life history of Atractoscion aequidens, a migratory sciaenid off the east coast of southern Africa. J. Fish Biol. 47(6):962-985. la palomida (Lichia amia), el tauró bronzat (Carcharhinus brachyurus)Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42. i aus costaneres de la família Cerylidae.Whitfield, A.K. i S.J.M. Blaber, 1978. Feeding ecology of piscivorous birds at Lake St. Lucia. Part 1. Diving birds. Ostrich, 49(4):185-198.
Hàbitat És un peix d'aigua marina, dolça i salabrosa; pelàgic-nerític i de clima subtropical (27°S-35°S), el qual forma moles al llarg de la costa i els estuarisMarais, J.F.K., 1984. Feeding ecology of major carnivorous fish from four eastern Cape estuaries. S. Afr. J. Zool. 19(3):210-223.Harrison, T.D., 2001. Length-weight relationships of fishes from South African estuaries. J. Appl. Ichthyol. 17(1):46-48. (sobretot, durant la primavera). També és present als llacs costaners.Ivantsoff, W., 1984. Atherinidae. A: W. Fischer i G. Bianchi (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 1.Skelton, P.H., 1993.
Distribució geogràfica Es troba a l'Atlàntic sud-oriental: des de Lüderitz (Namíbia)Okeyo, D.O., 2003. On the biodiversity and the distribution of freshwater fish of Namibia: an annotated update. P. 156-194. A: M.L.D. Palomares, B. Samb, T. Diouf, J.M. Vakily i D. Pauly (eds.). Fish biodiversity: local studies as basis for global inferences. ACP-EU Fish. Res. Rep. 14:281 p.Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma. 250 p. fins al nord de KwaZulu-Natal (Sud-àfrica).Bennett, B.A., 1989. The diets of fish in three south-western Cape estuarine systems. S. Afr. J. Zool. 24(3):163-177.Van der Elst, R., 1993. A guide to the common sea fishes of southern Africa. (3a edició) Struik Publishers, Ciutat del Cap. 398 p.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
breviceps