L'evangeli segons sant Mateu (títol original en italià: Il vangelo secondo Matteo)Títol en català a Ésadir.cat és una pel·lícula del 1964 dirigida per Pier Paolo Pasolini, amb un guió escrit per ell mateix. Narra la història de Jesucrist, des de la Nativitat fins a la Resurrecció, seguint al peu de la lletra l'Evangeli segons Mateu.
Pasolini va afirmar que “les imatges de la pel·lícula mai podrien arribar a l'altura poètica dels textos." Segons els informes, va escollir l'Evangeli de Mateu sobre els altres perquè opinava que “Joan era massa místic, Marc massa vulgar, i Lluc massa sentimental”.
Tractant de manera antidogmàtica un tema de caràcter religiós, l'obra va causar sensació i desencadenà un aspre confrontament intel·lectual en la premsa, i continuà la controvèrsia latent d'acusació de vilipendi contra la religió i la forta intervenció dels censors, que ja havien intentat suprimir l'episodi de Pasolini La ricotta, inclòs en la pel·lícula Ro.Go.Pa.G.
Repartiment
Enrique Irazoqui: Jesucrist Margherita Caruso: Maria (jove) Susanna Pasolini: Maria (anciana) Marcello Morante: Josep Mario Socrate: Joan Baptista Settimio Di Porto: Pere Alfonso Gatto: Andreu, l'apòstol Luigi Barbini: Jaume el Major Giacomo Morante: Joan, l'apòstol
Giorgio Agamben: Felip, l'apòstol Guido Cerretani: Bartomeu, l'apòstol Rosario Migale: Tomàs, l'apòstol Ferruccio Nuzzo: Mateu, l'apòstol Marcello Galdini: Jaume el Menor Elio Spaziani: Tadeu Enzo Siciliano: Simó Otello Sestili: Judes Rodolfo Wilcock: Caifàs
Alessandro Clerici: Ponç Pilat Amerigo Bevilacqua: Herodes I Francesco Leonetti: Herodes Antipas Franca Cupiane: Herodies Paola Tedesco: Maria Salomé Rossana Di Rocco: Arcàngel Gabriel Renato Terra: L'endimoniat Eliseo Boschi: Josep d'Arimatea Natalia Ginzburg: Maria de Betània
Producció La pel·lícula va ser rodada a les zones rocoses de Chia (poble de Soriano nel Cimino, Viterbo) Barile, Castel Lagopesole, Ginosa, Cutro, Le Castella, Matera, Massafra i Gioia del Colle, amb actors no professionals i extres escollits entre la població local, la majoria camperols. Molts amics del director van participar en el rodatge, entre ells, alguns intel·lectuals ben coneguts, com Natalia Ginzburg, Alfonso Gatto i Enzo Siciliano, a més de l'habitual Ninetto Davoli. Com ja va fer en Teorema i Comizi d'amore (Trobades amoroses), Pasolini reserva un paper per a Susanna, la seva mare: el de Maria en la seva vellesa.
La figura de Jesucrist, la va interpretar el basc Enrique Irazoqui, un noi de dinou anys, lluitador antifranquista exiliat a Itàlia. La veu, en la versió italiana, era la d'Enrico Maria Salerno.
Premis Premis Gran Premi del Jurat en la Mostra de Venècia.
Nominacions Oscar a la millor direcció artística (Luigi Scaccianoce) Oscar al millor vestuari (Danilo Donati) Oscar a la millor banda sonora (Enriquez Bacalov)
Crítica L'Osservatore Romano: “Fidel al text, però no a la inspiració de l'Evangeli.” l'Unità: “... el nostre cineasta ha compost la més bella pel·lícula sobre Crist que s'ha fet fins ara, i probablement la més sincera que es pugui concebre.”
Comentaris És curiós que Pasolini, que es declarava ateu i comunista, fos tan fidel i respectuós amb el text de l'Evangeli. La pel·lícula és dedicada al papa Joan XXIII. Quan Pasolini oferí el paper a Irazoqui, que es considerava agnòstic, en un principi l'envià “a pastar fang”, al·legant que tenia coses més importants a fer que interpretar Jesucrist.
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1964 Categoria:Pel·lícules sobre Jesucrist Categoria:Pel·lícules dirigides per Pier Paolo Pasolini