Gabriel Baille (Sant Pau de Fenollet, 15 d'agost de 1832 — Sant Pau de Fenollet, 12 d'agost de 1909) va ser violinista, organista i compositor, i dirigí l'orfeó i el conservatori de Perpinyà.
Biografia Després d'estudiar a Sant Pau de Fenollet i al conservatori de Perpinyà, anà a París, on durant tres anys va ser deixeble de violí del reputat Delphin Allard. També hi estudià harmonia amb Papault i Victor Dourieu, i completà els seus estudis amb Antoine Elwart. Guanyà per concurs plaça a lUnion musicale que dirigia Félicien-César David i a la Société Sainte-Cécile de François Seghers, però s'estimà més desplaçar-se a Barcelona, on actuà de concertista, primer, i guanyà per oposició la plaça de violinista primer de l'orquestra del Liceu. S'establí a Perpinyà, i durant diversos anys va ser violinista del teatre i l'organista (1857) a l'església de Sant Mateu. Va ser director del Conservatori de música de Perpinyà (des del 1868, amb el nom d'"Ècole municipale de musique", i des del 1884 com a "Ècole nationale de musique de Perpignan") on, a més, era professor de violí. També havia organitzat el 1860 lOrphéon de Perpignan, que encara dirigia el 1875, i que portà a guanyar diversos concursos (Marsella el 1860, Beaucaire el 1862, Nîmes el 1863, Bordeus el 1865, i París els anys 1867 i 1889). A la capital de Rosselló també hi feu director d'orquestra (1878, 1896 1901) i hi dirigí l'escola municipal (1868). Publicà alguns llibres per a l'ensenyament de la música. Compongué més de cent vint peces musicals, per a piano i violí especialment, encara que també ho feu per a orquestra i per a cor mixt. Va ser nomenat oficial d'acadèmia per decret del 17 de desembre del 1880, i oficial d'instrucció pública per decret de 14 de juliol del 1885.
Els seus fills van ser artistes d'anomenada: Casimir Baille, músic i compositor, i que també dirigiria el Conservatori de Perpinyà; i Léon Baille, arquitecte que marcà una època a Perpinyà. Aquesta ciutat dedicà un carrer a la memòria de Gabriel Baille.
Obres Peces musicals (Publicà les seves composicions musicals a l'editorial Brandus de París, gairebé en exclusiva) L'absence, mélodie pour le piano, op. 74 (1886), amb textos d'un poema d'Alphonse de Lamartine. Dedicat a la seva esposa Marie. Air de ballet pour piano, op. 44 (Benoit, 1874) Aprés du Saule, op. 25, per a piano Aquarelle, pour piano à quatre mains, op. 81 (1892) Arago (1879), cantata per a 4 veus d'home i música militar, composta per a la inauguració de l'estàtua de Perpinyà; també havia compost una altra cantata dedicada al científic per a l'erecció de la seva estàtua el 1865 al seu Estagell natal. Aubade, per a cor Ave Maria (1887), per a quatre veus mixtes, diplomada al concurs de música de Nantes Bataille de fleurs, polka valse pour piano, op. 89 (1896) Berceuse, per a cor Berceuse pour le piano, op. 75 (1887), primer premi al concurs de la "Reforme artistique de Nantes" Bonsoir, per a cor Les bords de l'Agli, valses pou piano à quatre mains, op. 68 (1882), dedicat a la seva filla Marguerite La brise du Vallespir, per a cor Dues cançons per a piano a quatre mans (1889), op. 77: Chanson de printemps Chanson de veillard Derniers moments de Gilbert, peça fúnebre per a cor Deuxième menuet, pour piano seul, op. 84 (1894) Ècole concertante de Violon: Collection de douze pièces élémentaires et progressives pour 2 violons 1er livre, op. 51 (1875), dedicada al seu fill Casimir 2e livre (1876) 3e livre, op. 53 (1876) 4e livre, op. 54 (1877) 5e livre (1877) 6e livre (1878) Epithalame pour piano à quatre mains, op. 79 (Durdilly, 1892), dedicada a Justí Pepratx i senyora Feuillet d'album, op. 26 (1867), masurca per a piano Goigs de Santa Llúcia (1914), amb lletra de Josep Bonafont Marche turque pour le piano, op. 43 (1874) Mazurka slave pou piano, op. 86 (1895), dedicada a "madame Louise Rey, professeur au Conservatoire de musique de Perpignan" Menuet pour le piano, op. 36 (1872) Missa coral (1882) Montagnes fortunées, per a cor Morceau pour orgue (abans 1875) Les morts glorieux, cantata (conté la peça Recordare) Musetta-Canzonetta pour orgue d'eglise, op. 146 [sic, per op. 46] (1874) O fons pietatis, motet Offertoires pour orgue, op. 10 Offertoire sur un Noel catalan pour orgue n. 3 Offertoire ou Sortie pour orgue n. 4 Les ombres de la fou, récueil de mélodies pour piano, op. 11 (Benoit) La voix d'une ombre, 5e mélodie pour le piano, op. 38 (Benoit, 1872) 6 peces per a dos violins, alto (viola) i violoncel (1878): Canzonetta, op. 57 Scherzino, op. 58 Allegro, op. 59 Adagio, op. 60 Menuet, op. 61 Presto, op. 62 Prélude et rondo fantastique (1887), per a gran orquestra, segon premi al concurs de música de Nantes Premier nocturne pour le piano, op. 41 (1875) Le premier pas, valse facile pour le piano (1857) Proeludium, recueil de cinquante morceaux pour orgue, en huit livraisons, col·lecció de fragments per a orgue d'aparició periòdica (1872-1975), adoptats el 1875 com a text per a les classes d'orgue de l'"Ècole de musique religieuse" de París (on ensenyava el seu fill Casimir Batlle per la mateixa època). Quatre pensées fugitives, op. 66 (1880), per a piano Rêveries, op.72 (1883), cançó amb lletra de L. Rives Romance, per a violí i orquestra Romance sans paroles pour piano, op. 83 (1894) Scènes espagnoles: Pantomime op. 80 extraite de la "Symphonie pittoresque" : n° 2 (1892), per a piano Intermezzo op. 82 extrait de la "Symphonie pittoresque" : n° 3 (1893), per a piano, dedicada al seu germà Alexandre Soirée d'Été, 2e duo pour piano et orgue-harmonium, op. 67 (1881) Soirées de Printemps, 1er duo pour piano et orgue-harmonium, op. 64 (1878) Valse d'un fantôme, légende pour piano à quatre mains, op. 73 (1884)
Discografia Offertoire ou sortie en do, publicat al DC Renaissance de l'orgue Verschneider de Villacourt, interpretat per Dominique Dantand ([Guebwiller] : P. Esser, [DL 2010]) Muzetta-Canzonetta, Offertoire ou Sortie pour organ i Offertoire sur un Noel catalan, publicats en el DC European Guild of Organists: L'heritage de l'orgue classique, intrepretat per Jean-Luc Perrot (EMA Productions, 1997)
Materials per a l'ensenyament de la música Exercices journaliers pour le violon Paris: Enoch & Cie., s.a. Tablettes musicales et théorie historique de la musique Perpignan: impr. de J. Payret, 1900 Traité de dictée musicale Perpignan: impr. de Barrière, 1906
Bibliografia Jean Capeille Dictionnaire de biographies roussillonnaises Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1910 (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978) p. 36
Referències
Categoria:Compositors catalans del Romanticisme Categoria:Músics perpinyanencs Categoria:Organistes catalans Categoria:Persones de Sant Pau de Fenollet Categoria:Perpinyanencs contemporanis Categoria:Compositors rossellonesos Categoria:Organistes francesos Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Morts als Pirineus Orientals Categoria:Compositors nord-catalans del segle XX Categoria:Compositors occitans Categoria:Artistes rossellonesos contemporanis Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans nascuts al segle XIX