Trematomus newnesi és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.The Taxonomicon
Descripció Pot arribar a fer 20 cm de llargària màxima. 5-8 espines i 29-38 radis tous a l'aleta dorsal i 29-36 radis tous a l'anal.FishBase Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
Alimentació Menja principalment amfípodes, poliquets, gastròpodes, isòpodes, copèpodes i eufausiacis (Euphausia superba).Daniels, R.A., 1982. Feeding ecology of some fishes of the Antarctic Peninsula. Fish. Bull. 80(3):575-588.Linkowski, T.B., P. Presler i C. Zukowski, 1983. Food habits of nototheniid fishes (Nototheniidae) in Admiralty Bay (King George Island, South Shetland Islands). Pol. Polar Res. 4 (1-4):79-95.Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1995. Food web of juvenile Antarctic fish. Oceanology 34(4):521-532.
Depredadors A les illes Shetland del Sud és depredat per Phalacrocorax atriceps.FishBase Barrera-Oro, E.R. i R.J. Casaux, 1996. Fish as diet of the blue-eyed shag, Phalacrocorax atriceps bransfieldensis at Half-Moon Island, South Shetland Islands. Cybium 20(1):37-45.
Hàbitat És un peix d'aigua marina, demersal i de clima polar (60°S-78°S) que viu entre 0-400 m de fondària, el qual es troba en àrees properes a la costa i, sovint, a la zona de marees.Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.
Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Antàrtic: l'est de la regió antàrtica, el mar de Weddell, la costa occidental de la península Antàrtica, les illes Shetland del Sud, l'illa Elefant, les illes Òrcades del Sud, la Terra de Jordi V, la Terra de Mac. Robertson, la Terra de la Reina Mary, la Terra Adèlia, el mar de Davis i el mar de Ross.Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia
Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Morescalchi, A., E. Pisano, R. Stanyon i M.A. Morescalchi, 1992. Cytotaxonomy of Antarctic teleosts of the Pagothenial Trematomus complex (Nototheniidae, Perciformes). Polar Biol. 12:553-558. Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999. Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397. Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs BioLib AQUATAB
newnesi