miniatura|Escultura L'home avió, homenatge a Carlos Fabra, a l'Aeroport de Castelló –més de tres anys sense operacions ni permisos de vol després de la seva inauguració–, va ser un dels símbols de la crisi espanyola. «‘El hombre avión' de Ripollés luce ya en toda su desmesura ». El País, 01-08-2012 [Consulta: 26 juliol 2014]. «El Supremo envía a Carlos Fabra a la cárcel». eldiario.es, 23-07-2014 [Consulta: 26 juliol 2014].Ortega, Lorena «Carlos Fabra: “Confío en que la cárcel no me espere en una temporada larga”». El País, 26-11-2013 [Consulta: 26 juliol 2014]. Obra de Ripollés. Fotografia de 2012. La crisi financera espanyola del 2008-2014 es va iniciar com a part de la crisi financera global del 2007-2012 i ha continuat com a part de la crisi del deute sobirà europeu, que ha afectat principalment als estats del sud d'Europa i Irlanda. A Espanya, la crisi es va generar per préstecs hipotecaris de llarg termini (per 40 anys), la caiguda del mercat de la construcció que va provocar la fallida de grans empreses del sector, i un augment greu de l'atur que arribava al 22,9% a desembre del 2011.
Espanya va seguir el camí del creixement econòmic quan el partit governant va canviar el 2004, mantenint un fort creixement del PIB durant el primer mandat del president José Luis Rodríguez Zapatero, tot i això alguns problemes de l'economia espanyola ja es van fer evidents. Entre aquests, d'acord amb el Financial Times, hi havia un enorme dèficit comercial d'Espanya (que va arribar a la sorprenent xifra de 10% del PIB del país en l'estiu de 2008), la "pèrdua de competitivitat enfront dels seus principals socis comercials" i, també, com a part d'aquest últim, una taxa d'inflació que tradicionalment havia estat més alta que la dels seus socis europeus, per aquell temps es veuen especialment afectats per l'augment de preus de l'habitatge del 150% des de 1998, i un creixent endeutament de les famílies (115%) principalment relacionats amb el boom immobiliari espanyol i l'alça en els preus del petroli.
El govern espanyol pronòsticava el creixement del PIB per al 2008 del 2,3%. Aquesta xifra es va revisar successivament pel Ministeri d'Economia a 1,6. Aquesta xifra es veia millor que els de la majoria dels països desenvolupats. En realitat, aquest tipus de representació efectiva d'estancament del PIB per persona, a causa de l'elevat creixement demogràfic d'Espanya. En l'actualitat la majoria dels analistes independents estimen que la taxa era en realitat al voltant de 0,8% en lloc, del 3% de creixement anual del PIB durant la dècada 1997-2007. Després, durant el tercer trimestre del 2008, el PIB nacional es va contreure per primera vegada en 15 anys, el febrer de 2009, es va confirmar que Espanya, al llarg d'altres economies europees, havia entrat en recessió oficialment. i la renda per capita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys en 2011, i no va ser fins al 2017 que va recuperar el nivell de producció de riquesa que disfrutava abans de la crisi econòmica.
Orígens L'origen d'aquesta crisi, emmarcada en el context d'una crisi financera a nivell mundial, gira entorn del forts ajustaments de la indústria de la construcció després de la punxada de la bombolla immobiliària. La dràstica disminució del crèdit a famílies i petits empresaris per part dels bancs i les caixes d'estalvis, algunes polítiques de despesa inadequades dutes a terme pel govern central, l'elevat dèficit públic de les administracions autonòmiques i municipals, la corrupció política, el deteriorament de la productivitat i la competitivitat i l'alta dependència del petroli són altres dels problemes que també han contribuït a l'agreujament de la crisi.
Conseqüències econòmiques Entre les conseqüències econòmiques de la crisi destaquen un fort augment de l'atur, el pas per sengles períodes de recessió i deflació i el temor a un rescat per part de la Unió Europea. Per altra banda, la desigualtat econòmica de les persones va augmentar.
Crisi immobiliària: ajust de preus i balanços miniatura|Edificis inacabats per causa de la crisi a La Corunya. Quan va esclatar la bombolla immobiliària, Espanya es va convertir amb un dels països més afectats. Segons l'Eurostat, entre el juny de 2007 i juny de 2008 Espanya va ser el país amb la major caiguda de vendes, amb un 25,3%.
Els preus continuen baixant durant el 2009, estimant el Banc d'Espanya que a final d'any serien un 12% inferiors als màxims de la bombolla immobiliària. El nombre d'operacions de venda també continuà desplomant-se.
Alguns autors demanaren la creació d'un banc dolent, com va fer Alemanya, del que s'hauria de fer càrrec l'Estat, el model de Suècia. En punxar la bombolla immobiliària els preus dels pisos baixarien en ajustar-se a la demanda real i es podrien anar sanejant els balanços bancaris, El problema és que s'incrementaria el dèficit de l'Estat, encara que es podrien utilitzar els 99.000 milions previstos per al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).
L'augment de l'oferta va ocasionar un descens en el preu dels pisos de lloguer, durant 23 mesos seguits segons estadístiques de febrer de 2010, que exerceix una pressió addicional sobre preu de la compravenda.
Desocupació miniatura|Taxa d'atur de Grècia, Espanya, Irlanda, Portugal i EU-28 de 2007 a 2014. Dades de l'Eurostat descarregades el 17 d'agost de 2015. La desocupació, que marcava un mínim històric durant la primavera de 2007 amb 1,76 milions de persones (un 7,95% de la població activa), va passar a registrar un màxim històric en l'últim trimestre de 2011 amb 5,27 milions de persones (un 22,85%), arribant l'atur juvenil (aturats menors de 25 anys) al 45%. El fort creixement de la desocupació a Espanya en els últims anys incidí de manera clara en la demanda d'habitatges, al consum i en la partida que l'estat destina a ajuts socials. A l'Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2011, la xifra d'aturats al país era de 4.833.700, amb una taxa de desocupació del 20,89%. En 2009 Espanya tenia la màxima taxa de desocupació del primer món, i una taxa de desocupació juvenil del 43,61%. La taxa d'activitat femenina va augmentar.
Producte Interior Brut miniatura|Taxa de creixement del PIB de Grècia, Espanya, Irlanda, Portugal i EU-28 de 2007 a 2014. Dades de l'Eurostat descarregades el 17 d'agost de 2015. El producte interior brut (PIB) va registrar un decreixement continuat durant l'últim semestre de 2008 que va provocar que, per primera vegada en quinze anys, Espanya entrés en una recessió, de la qual va sortir momentàniament a partir del segon trimestre de 2010; la contracció del PIB va ser del -3,7% el 2009 i del -0.1 el 2010. Després de quatre anys consecutius de caigudes, la renda per capita expanyola va baixar per sota de la mitjana europea per primer cop en 10 anys en 2011.
Índex de Preus de Consum miniatura|Variació anual de l'IPC (2007-2011). L'Índex de preus al consum interanual va assolir un màxim històric del 5,3% el juliol de 2008 a causa de l'increment del preu del petroli, i després de vuit mesos de caigudes, va entrar per primera vegada des que es tenen registres en una deflació que es va prolongar durant uns altres vuit mesos (de març a octubre de 2009), arribant a marcar un màxim negatiu del -1,4%.
Al llarg de la segona meitat de l'any 2007, els preus van començar a augmentar de forma considerable, situant la variació anual de l'IPC el desembre d'aquell any en el 4,2%. Tanmateix, un estudi realitzat per Caixa Catalunya assegurava que la variació de l'IPC va ser en realitat del 7,9%, sent els productes de consum habitual els que van experimentar un major augment, en especial la llet (31,0%), la gasolina (16,2%), el pa (14,4%) i els ous (9,6%). Els preus no van deixar d'augmentar fins a juliol de 2008, on l'IPC va marcar el 5,3%, el seu nivell més alt des de 1992.
Després de vuit mesos consecutius de caigudes, l'IPC entra en negatiu el març de 2009, coincidint amb el retrocés del preu del petroli i amb l'abaratiment d'alguns aliments. És la primera vegada, des que es calcula aquest indicador a Espanya (1961), que es registra un descens dels preus.
Deute públic El deute públic, que el 2007 representava un 36,1% del PIB, es va duplicar en tres anys, situant-se el 60,1% el 2010, si bé, aquests valors són molt menors que els de la mitjana de la Unió Europea (UE). En canvi, la prima de risc respecte al bo (bund) alemany va començar a disparar-se durant l'estiu de 2011 fins a la xifra rècord de 540 punts al maig de 2012, augmentant els temors d'un possible rescat econòmic de la UE a Espanya, com els duts a terme a Grècia, Irlanda i Portugal.
Índexs Per tercera vegada en 13 mesos, Moody's rebaixava la valoració d'Espanya. El 18 d'octubre del 2011 Moody's baixava d'A1 a AA2 amb perspectiva negativa. Standard and Poor's també ho havia fet el 14 d'octubre qualificant-la al mateix nivell que Moody's.
Sistema bancari espanyol
El sistema bancari espanyol havien estat reconeguts com un dels més sòlids i més ben equipats d'entre totes les economies occidentals per fer front a la crisi mundial de liquiditat, gràcies a les regles bancàries conservadores i pràctiques del país. Els bancs estaven obligats a tenir altes provisions de capital i es demanda diverses proves i seguretat als prestataris per ser finançats. però aquestes pràctiques es van relaxar amb força durant la Bombolla immobiliària a Espanya per la tendència del regulador, el Banc d'Espanya, a fer els ulls grossos. A diferència d'Irlanda, no es va dur a terme inicialment una nacionalització, sinó que el problema es va mantenir, però es va forçar una concentració bancària. Espanya comptava amb la xarxa bancària d'oficines més densa a Europa i això va obligar a nombrosos tancaments d'oficines.
Al maig de 2012, les qualificacions creditícies van desqualificar a diversos bancs espanyols a una ràting similar al de bons "escombraries". L'entiat Bankia i la seva matriu BFA, el major prestador hipotecari, van ser nacionalitzades el 9 de maig i el 25 de maig es va anunciar que anava a requerir un rescat de 23,5 milions d'euror per cobrir les pèrdues de les hipoteques fallides.
El 9 de juny del 2012 l'Fons Monetari Internacional (FMI) es va reunir per decidir un rescat de la banca espanyola estimat en 100.000 milions d'euros, un 10% del PIB espanyol. i l'11 de juliol de 2012, com a compensació pel rescat de la banca espanyola que es va acordar al Consell Europeu del 28 i 29 de juny, el president del govern anunciava un nou paquet de mesures.
Abusos dels directius A partir de l'esclat de la crisi financera, després d'investigacions i denúncies davant la fiscalia Anticorrupció sobre el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, uns 250 directius i consellers d'entitats financeres han estat imputats per la seva participació directa o indirecta en els abusos de les caixes d'estalvis. Entre els casos més cridaners estan la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, Bankia, el Cas de les targetes black o Caixa Castella-la Manxa, entre d'altres. Molts dels imputats es van pujar els sous, les pensions o les indemnitzacions en el pitjor moment de la crisi.
Desigualtat econòmica La ciutadania més rica del país (considerada en termes tècnics el 10% més alt de l'escala) concentrava el 44% de la riquesa del país a l'inici de la crisi (2008) i acabà concentrant-ne més (el 53%) en 2014. La recuperació econòmica havia afavorit principalment als més rics. El salari real va caure un 5% entre aquesta part de la ciutadania. El consum de les persones més riques va reduir-se quasi un 5%. El nombre de milionaris a Espanya van augmentar un 50% (15.000 persones) des de l'inici de la crisi, més que a la resta d'Europa.