LEstat Sud-peruà o República Sud-peruana va ser un estat sobirà d'Amèrica del Sud que va existir entre 1836 i 1839 i que formava part de la Confederació de Perú i Bolívia al costat de l'Estat Nord-peruà i de Bolívia.
L'Estat Sud-peruà va ser una república lliure i independent, presidencialista, de representació popular i democràtica representativa, integrant de la Confederació de Perú i Bolívia. Segons la Constitució de l'Estat Sud-peruà (1836), dictada per l'Assemblea Nacional del Sud del Perú en representació dels departaments d'Arequipa, Ayacucho, Cusco i Puno, a Sicuani, aquesta dividia l'estat en dos poders: Executiu i Legislatiu, tant dins de l'Estat Sud-peruà, com també a nivell de la confederació.Vgl. Handels-Almanach oder Übersicht des in den verschiedenen Ländern der Erde wissenswürdige für den Handel, Weimar 1838, S. 834.Vgl. Samuel Augustus Mitchell: Mitchell's geographical reader: a system of modern geography, Filadèlfia, S. 229.
Estructura de la República miniatura|esquerra|Monedes d'or de 8 escuts (escudos) de la República Sud-peruana. miniatura|esquerra|Departaments de l'Estat Sud-Peruà. Hi va haver, des de 1837 fins a la dissolució, un president provisional i un Congrés, tots dos amb poders limitats i sota el control del mariscal Andrés de Santa Cruz, qui era conegut com el Protector Suprem. Primer President: General Ramón Herrera Rodado (n. 1799 - m. 1882) (17 de setembre de 1837 - 12 d'octubre de 1838.) Segon President: Juan Pío de Tristán y Moscoso (n. 1773 - m. 1859) (12 d'octubre de 1838 - 23 de febrer de 1839.)
Divisió administrativa # Departament PoblacióDepartament Capital PoblacióCapital 1 Arequipa 136.075 Arequipa 24.000–30.000Vgl. Ludwig Gottfried Blanc: Handbuch des Wissenswürdigsten aus der Natur und Geschichte der Erde und ihrer Bewohner, Braunschweig 1858, S. 569. 2 Ayacucho 111.559 Huamanga 16.000–26.000 3 Cusco 216.332 Cusco 32.000−45.000 4 Regió de Puno 30.917 San Carlos de Puno 15.000–18.000
Referències
Categoria:Repúbliques històriques d'Amèrica Categoria:Segle XIX al Perú