El cercopitec de cua vermella (Cercopithecus ascanius) és una espècie de primat de la família dels cercopitècids. Viu a Angola, el Camerun, la República Centreafricana, la República Democràtica del Congo, Kenya, Ruanda, el Sudan, Tanzània, Uganda, Zàmbia i possiblement Burundi. El cercopitec de cua vermella sol ser negre, vermell o taronja.
Taxonomia i classificació Es reconeixen cinc subespècies per a aquesta espècie: Cercopithecus ascanius ascanius Cercopithecus ascanius atrinasus Cercopithecus ascanius katangae Cercopithecus ascanius whitesidei Cercopithecus ascanius schmidti
Anatomia Característiques distintives miniatura|L'espècie Cercopithecus ascanius en un hàbitat arborícola a Uganda, Àfrica. miniatura|Un crani al Museum Wiesbaden a Wiesbaden, Alemanya.
El cercopitec de cua vermella s'anomena així pel que sembla: per la coloració roja de la part inferior de la seva cua. El color rogenc augmenta des de la base de la cua fins a la punta. Aquests mamífers tenen el nas blanc i unes galtes molt grans i elàstiques que utilitzen per emmagatzemar menjar a la boca. El pelatge del cos és negre o gris fosc.
Mida Els mascles són més grossos que les femelles. La longitud del cos oscil·la entre els 30 i els 60 cm (sense incloure la cua), i els mascles es troben a l'extrem superior de l'escala i les femelles a l'inferior. Els mascles adults pesen entre 3 i 4,5 kg, mentre que les femelles pesen una mica menys, entre 2,7 i 3,6 kg. La longitud de la cua pot arribar als 90 cm, cosa que pot representar el doble de la longitud del cos en alguns exemplars. La cua ajuda els micos a mantenir l'equilibri.
Comportament Comunicació i vocalització Els micos de cua roja es comuniquen mitjançant diferents mètodes. Els moviments físics i la comunicació vocal s'utilitzen entre els membres dels grups socials per demostrar dominància social, submissió o salutació. S'utilitza una vocalització suau i oscil·lant per indicar submissió. Dos exemplars es saluden tocant-se els nassos, cosa que indica afecte o voluntat de jugar.
La comunicació visual s'utilitza com a senyal d'advertència perquè els altres s'allunyin i com a defensa contra els depredadors. Aquests micos practiquen la mirada fixa o la mirada fixa amb la boca oberta. Quan ho fan, aixequen les celles per retreure la pell del front, cosa que fa que la pell de la cara s'expandeixi cap enrere revelant la part inferior de les seves parpelles. Sobre el fons de pelatge fosc, les seves parpelles es poden veure molt fàcilment, indicant que el mico se sent amenaçat i que l'altra espècie s'ha d'allunyar. El balanceig del cap és una altra exhibició d'amenaça en què el mico mou el cap amunt i avall. Aquests tipus de comunicació es poden utilitzar per separat o conjuntament, depenent de com se senti d'amenaçat el mico pel seu entorn. S'utilitzen altres tipus de comunicació, com la química i l'olfactiva, tot i que no hi ha gaire informació disponible sobre aquestes darreres.
Hàbits alimentaris Els micos de cua roja són principalment frugívors, però es consideren omnívors perquè mengen fulles, flors o insectes en èpoques en què la fruita escasseja. Mentre busquen aliment, aquests micos recullen les seves troballes a les galtes expansibles de la boca. Les bosses poden contenir una gran quantitat de menjar, cosa que els permet alimentar-se en una zona i després portar el menjar a un altre lloc on sigui segur consumir-lo sense l'amenaça que un altre els el robi.
Estructura social Els micos de cua roja són primats socials que formen grups que poden variar d'entre 7 a 30 individus. Els grups estan formats per un mascle dominant i femelles amb les seves cries, ja siguin juvenils mascles o femelles. Generalment, els grups romanen junts durant tots els períodes del dia i durant tota la vida, a excepció dels mascles que arriben a la maduresa. Aquests mascles abandonaran el grup on van néixer i passaran a formar grups només de mascles amb altres individus de la seva espècie, o bé sobreviuran sols fins que puguin substituir el mascle dominant d'un grup social diferent. Les femelles practiquen la cura al·lomaterna, en la qual les diverses femelles d'un grup ajuden a cuidar tant les seves pròpies cries com les de les altres femelles del grup. Sovint, els diferents grups socials es reuneixen per donar-se suport mutu quan el menjar és il·limitat i abundant.
S'ha observat que els micos de cua roja interactuen amb els micos blaus, incloent-hi el desparasitament entre espècies.Strawder, Nicole. "Cercopithecus Mitis (blue Monkey)." Animal Diversity Web . N.p., n.d. Web. 27 Apr. 2016.
Activitat i hàbitat Els micos de cua roja són actius a primera hora del matí i al vespre, cosa que es defineix com a activitat diürna. Actuen com a importants dispersors de llavors mentre recullen fruites i altres aliments. La seva distribució s'estén per la selva tropical de l'Àfrica oriental i central, arribant fins a Kenya i moltes zones del Congo. L'espècie es divideix en subespècies reconegudes que tenen rangs diferents: la subespècie C. a. schmidti té la distribució més àmplia (des del Congo fins a països com Kenya, Tanzània i Uganda), mentre que la subespècie C. a. atrinasus té la més petita, restringida a un hàbitat local a Zovo, Angola.
Són principalment arborícoles, tot i que poden baixar a terra. Als arbres són molt actius i es desplacen a més velocitat que quan estan al terra. Per la superfície es mouen de forma quadrúpeda (sobre les quatre potes). Tot i que mostren una preferència dominant per l'activitat arborícola i per descansar a les altures, busquen aliment a terra i, com a resultat, també passen una quantitat de temps considerable al sòl del bosc.
Reproducció Com tots els mamífers placentaris, els micos de cua roja són vivípars. Acostumen a tenir una sola cria per temporada d'aparellament. El seu sistema d'aparellament es caracteritza per la poligínia, cosa que significa que un mascle s'aparella amb diverses femelles, un tret comú en els mamífers a causa dels avantatges del sistema social grupal. La temporada d'aparellament més destacada i reeixida va des del mes de novembre fins al mes de febrer; tanmateix, la reproducció pot ocórrer durant tot l'any. En alguns estudis s'ha observat que el mico de cua roja es pot encreuar i hibridar amb una altra espècie del seu gènere: el mico blau (C. mitis). Aquests híbrids s'han vist a l'illa terrestre del Parc Nacional de Gombe Stream, a Tanzània. Aquesta hibridació podria tenir un propòsit vital en la reproducció de totes dues espècies i, molt possiblement, podria produir una nova espècie en el futur.
Estat de conservació Els esforços de conservació pel mico de cua roja es classifiquen com de «preocupació menor» segons la Llista Vermella de la UICN d'espècies amenaçades. Això es justifica perquè aquesta espècie de mico es troba en molts hàbitats diferents al llarg del Congo i de l'Àfrica Central oriental. A més, l'espècie és força abundant en aquestes zones i té una esperança de vida mitjana d'uns 28 anys. El mico de cua roja és objecte de depredació per part de l'àguila coronada, gats salvatges i, ocasionalment, humans i ximpanzés. Malgrat la influència de la depredació en la seva població, no existeix cap amenaça important que posi l'espècie en perill d'extinció, tot i que algunes zones del seu hàbitat pateixen la deforestació i la pressió de la caça.
Referències
Cua Vermella Categoria:Mamífers d'Angola Categoria:Primats de Burundi Categoria:Mamífers del Camerun Categoria:Mamífers de la República Centreafricana Categoria:Mamífers de la República Democràtica del Congo