va ser la primera dona ordenada sacerdot i una personalitat de l'Església catòlica clandestina de Txecoslovàquia.
Biografia Javorová va néixer en una família catòlica, i va expressar el seu desig de convertir-se en monja, però no era possible en el temps del comunisme. Va començar a treballar en professions civils i donà suport a activitats de l'Església en el seu temps lliure. Ella rebé l'ordenació sacerdotal en secret el 1970 del bisbe Felix Maria Davídek, que va ser vicari general en la clandestinitat. Va exercir les funcions sacerdotals en la clandestinitat durant vint anys, fins i tot va arribar a ser vicària general, número dos de l'arxidiòcesi de Brno. En aquell context de l'«església del silenci», també van ser ordenats com a sacerdots i bisbes un bon nombre d'homes casats i amb família.
Ludmila Javorová va ser la primera dona ordenada sacerdot de la qual es coneix el nom, però aquesta ordenació no era reconeguda per les instàncies oficials de l'església. La revelació pública de la seva ordenació sacerdotal el 1995 va revifar el tema de l'ordenació de dones dins de l'Església catòlica romana.
D'una banda, les ordenacions de Davidek estaven justificades per les necessitats pastorals de l'església, que patia una persecució implacable (que ell mateix havia patit, amb catorze anys de presó per la seva fe) i, en particular, de dones torturades a la presó que no tenien accés als sacerdots masculins però podien ser ateses per sacerdots del seu mateix gènere. L'arquebisbe John Bukovsky va afirmar que les ordenacions eren «il·legals, però vàlides».
Davidek va ocultar l'ordenació de Javorová a molts dels seus companys de treball i va exigir promeses per escrit d'«absolut silenci sobre l'assumpte» a les persones que participaven en les seves ordenacions secretes.Fiala/Hanuš, Skrytá církev..., p. 95-102, 105-110.Fiala/Hanuš, Skrytá církev..., p. 104. Els historiadors Fiala i Hanus van concloure que aquestes dones ordenades (eren unes cinc, Javorová fou l'única que es donà a conèixer) exercien poques tasques sacerdotals específiques en el grup de Davidek, per tant, es creia que les seves ordenacions podien ser considerades només com un «acte simbòlic i un precedent».
El 1990, amb la caiguda del teló d'acer, els sacerdots homes van reprendre obertament l'activitat i el papa Joan Pau II va prohibir expressament la pràctica sacerdotal de Ludmila Javorová. Iniciat el , hi havia més de 250 dones presbíteres a l'Església catòlica.
El 2011 Ludmila Javorová va rebre el premi de la Fundació Herbert Haag per la llibertat en l'Església, presidida per Hans Küng.
Referències
Bibliografia
Categoria:Història de l'Església Catòlica Categoria:Teòlegs catòlics Categoria:Feministes europeus Categoria:Persones de Brno Categoria:Txecoslovacs Categoria:Teòlegs del segle XXI Categoria:Teòlegs del segle XX Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Religiosos txecs Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Activistes txecs Categoria:Religiosos catòlics