miniatura|Mapa de la Savoia miniatura|120px|Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en francoprovençal Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860. Antigament era anomenada Sapaudia, fou dividit en sis regions històriques i durant l'edat mitjana formà part del comtat de Savoia () i des del 1416 del ducat de Savoia.

Toponímia El nom «Savoia» ve de l'antic territori de Sapaudia (del llatí Sapaudia, vers 354), que significa "bosc de pins" o "terra d'arbres", del gal sapo- avet (dial. sap) i «vidiā», «bosc», de «vidu»- «arbre, bosc» (cf. v. irlandès «fid, fedo», «bosc»; v. bretó «guid, gwez», «arbres»). Es comparen els noms de les persones gals «Sapauidus, Sapaudus» i el gal·lès «sybwydd», «pi».Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance 2003 El nom evolucionà a Sabaudia, Sabogla. Es fa menció al final del de la Sapaudia a les Res Gestae d'Ammià Marcel·lí, i en el a la Notitia Dignitatum i a la Chronica Gallica de 511.Site Sabaudia.org, Qu'est-ce que la Savoie ? Hi ha testimoni del nom en llatí medieval del Savogia, ager Savogensis, fins a Saboia, Savogia i Savoie, producte de l'evolució fonètica regular.Informacions de Henry Suter, a Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, 2006.

Geografia miniatura|esquerra|El relleu de Savoia La Savoia forma un «bloc sòlid, una mena de tronc d'arbre allargat de Nord a Sud sobre 145 km} i inflat d'est a oest més d'un centenar, sobre una superfície un xic superior a 10.000 km²».Raoul Blanchard, «La Savoie. Tableau géographique», p. 25, en col·lectiu, 1959, Mémorial de Savoie, Presses des imprimeries réunis de Chambéry Aquest territori compacte ofereix paisatges variats, marcats per l'empremta alpina, dels Prealps, les terres baixes i els Alps nevats, connectades per grans valls intra-alpines. Aquestes últimes són l'origen del tall interprovincial. Limita amb el llac Léman al nord, el massís de la Chartreuse, al sud-oest, els rius Roine i Guiers, a l'oest, els municipis de Les Marches i Le Pont-de-Beauvoisin, al sud, fronterers amb el Delfinat, i d'est a sud la cresta dels alps: el massís del Chablais, massís del Mont Blanc, col del Petit-Saint-Bernard, col de l'Iseran, col del Mont-Cenis, massís de les Arves i Belledonne.

Hom pot distingir quatre tipus de regions naturals a la Savoia:J.-J. Vernier, a Département de la Savoie. Étude historique et géographique (p.10, coll. Monographie des Villes et Villages de France, Res Universis, 1896), hi indica quatre espais geològics : «L'estructura geològica de la Savoia és força simple a grans línies. Hom hi distingeix quatre regions ben marcades d'oest a est : el Jura; els Prealps; la parada dels Alps, i la regió apina (dissenyant l'espai entre el mur dels Alps i la frontera italiana).» En primer lloc, provinent de França, el rerepaís alpí (Rerepaís savoià, Chautagne) constituït de plecs jurassians, precedint una plana formada per les molasses jurassianes (Val du Bourget i llac del Bourget, Val d'Yenne, Albanais, Semine, baix genevois). Un riu, el Roine, creua aquest paisatge monòton. Se li uneixen diversos rius, encaixats dins el relleu,Vegeu els ponts suspesos de l'Abîme sobre el Chéran i de Caille sobre Les Usses. com, al Sud, el Guiers, després el Fier i el seu afluent el Chéran, més al nord, Les Usses. Després, procedents dels prealps francesos amb els massissos autònoms, d'alçària mitjana, separats entre ells per cluses i els Alps pel sillon alpin. De Nord a Sud, el Chablais ; els Bornes ; les Aravis ; les Bauges .Paul Guiconnet les descriu com : «els Prealps són una simfonia en tres colors: blancs calcaris, pins negres i pastures verdes» p.26 a Paul Guichonnet, Maurice Morel, Henri Menabrea, Émile Vesco, 1947, Visages de la Savoie, éditions Horizons de France, coll. les Provinciales, 210 p., Paris. Hi ha nombroses rius tallant les vessants muntanyenques: les Dranses al Chablais; el Giffre; el Borne al massís homònim; el Chéran i el Guiers. Aquests massissos són separats per grans valls transversals, a vegades anomenats en llibres antics "vestibuls de muntanyes":Paul Vidal de la Blache, 1903, Tableau de la géographie de la France, p.378, édition de La Table Ronde, 2000. la vall de l'Arve de Chamonix a Ginebra, anomenada Faucigny i la cluse de Cluses; el Genevois puntua per la cluse d'Annecy i el seu llac, les cluses de Faverges i d'Ugine abans de reunir-se a la Comba de Savoia, part integrant del sillon alpin, on desemboca la vall de l'Isèra, anomenada Tarentaise; a aquesta última se li uneix l'Arc procedent de la Maurienne; al final, el sillon continua pel Dalfinat i se li uneix per la cluse de Chambéry. Finalment, els Alpes, grans massissos cristal·lins, que es poden dividir en subgrups : massís del Mont Blanc, massís del Beaufortain, massís de la Lauzière i Vanoise.

Pel que als rius, el principal curs d'aigua és el Roine, que desemboca a la Mediterrània. El Guiers, al rerepaís savoià, s'uneix al Roine vora Saint-Genix-sur-Guiers; l'Isèra travessa la Tarentaise i la Savoie Ducal, després s'uneix al Roine i els seus afluents són el doron de Bozel, l'Arly i el doron de Beaufort. L'Arc travessa tota la Maurienne abans d'unir-se a l'Isèra a Aiton. L'Arve travessa la Faucigny i s'uneix al Roine a 1 kilomètre abans d'arribar al llac Léman. La Leysse travessa Chambéry fins al Llac del Bourget i s'uneix al Roine a Chanaz. I el Gelon neix a Mont Gilbert, travesse La Rochette, flueix al llarg de la vall del Gelon per a unir-se al riu Isèra vora de Bourgneuf.

Demografia D'acord amb les dades de l'INSEE, la Savoia tenia milions d'habitants el 2007.Informacions le Dauphiné libéré/INSEE.

Evolució demogràfica del ducat de Savoia de 1776 a l'Annexió Territori 1776 1790 1801 1822 1838 1848 1858 Ducat de Savoia

Demografia de la Savoia després de l'Annexió Territori 1861 1911 1946 1975 1990 1999 2007 Savoia Alta Savoia País de Savoia

Histograma de l'evolució demogràfic des de 1776:

La densitat del territori és de hab/km² amb una forta diferència entre el departement de la Savoia ( hab / km²) i l'Alta Savoia ( hab / km²).

Urbanització La Savoia comparteix l'espai econòmic i demogràfic del sillon alpin,Web del Sillon alpin situat entre Grenoble/Valença i Ginebra. La urbanització ha arribat a un estadi de desenvolupament gairebé màxim a causa del relleu de la zona. El teixit urbà es localitza principalment als fons de les grans valls alpines (el sillon) i intra-alpines (Maurienne, Tarentaise, vall de l'Arve).

La taxa d'urbanització és superior al 70%.

Les àrees urbanes savoianes són:Poblacions legals 2007 per a les regions i els departements Àrea urbana Població(2006) 1 GinebraSuïssa-Annemasse 2 Annecy 3 Chambéry 4 Thonon-les-Bains 5 Cluses 6 Sallanches-Chamonix-Mont Blanc 7 Aix-les-Bains 8 Albertville 9 Rumilly 10 Bourg-Saint-Maurice 11 Saint-Jean-de-Maurienne

Història La història de Savoia correspon al lloc que ocupen les províncies de Maurienne, lloc de naixement de la Casa de Savoia en el , així com les de Savoia Ducal, la Tarentaise, el Chablais, el Faucigny i el Genevois a Europa.

El territori forma una veritable cruïlla estratègica europea, la clau de la qual consisteix en el control dels ports de muntanya, els amos de la Sapàudia van obtenir el títol ducal el 1416, convertint les seves possessions en el ducat de Savoia. Amb la seva estratègia política, els Savoia ampliaren el seu territori per a formar els estats de Savoia, i el seu poder al si de les cases reials d'Europa augmentaren amb l'adquisició del títol de rei de Sicília de 1713 a 1720, i posteriorment el de rei de Sardenya el 1720.

+ Organització provincial del ducat de Savoia Província Data d'integració al Ducat de Savoia Capital històrica 20 px Savoia ducal Inici s. XI Montmélian, després Chambéry 20 px Maurienne Inici s. XI Saint-Jean-de-Maurienne 20 px Tarentaise Inici s. XI Moûtiers 20 px Genevois 1401 Annecy 20 px Faucigny 1355 Cluses després Bonneville 20 px Chablais Inici s. XI Thonon-les-Bains

Arran del Tractat de Torí de 1860, el ducat de Savoia fou "reunit" o annexat a la França, que la va dividir en dos departaments: la Savoia i l'Alta Savoia.La divisió departamental ja havia estat experimentada al curs de les invasions napoleòniques amb el Departament del Mont-Blanc entre 1792 i 1815 amb cap a Chambéry, després el de Léman, entre 1798 i 1815, amb Ginebra. Aquesta organització fou instaurada parcialment després de la restauració sarda el 1815 i confirmada arran l'annexió.

Vegeu també Nacionalisme savoià

Referències

Bibliografia Valéry d'Amboise, Dictionnaire d'Amboise Pays de Savoie, éd. d'Amboise, 1re éd.1988, 2e éd. 1989, 5e éd. 1993 Association pour le développement de l'Université de Savoie, Réalités des pays de Savoie, éd. Adus, 1986 J.J Vernier, Département de la Savoie, Étude historique et géographique, coll. Monographie des Villes et Villages de France, éd. Res Universis, 1896 et 1993

Enllaços externs

Institucionals Departament de Savoia Històrics Els Arxius departamentals dels Països de Savoia Turístics i culturals Fundació Facim, Acció cultural a muntanya Observatori de la Biodiversitat Savoia