La identitat de gènere és la percepció que una persona té sobre el seu propi gènere a partir del sistema de categorització de la societat. En la majoria de societats hi ha una divisió bàsica de gènere binària entre homes i dones, però en algunes tenen també un tercer gènere o més. Generalment, aquest es pot classificar en home, dona, gènere fluid o no-binari.Sexual Orientation and Gender Expression in Social Work Practice, edited by Deana F. Morrow and Lori Messinger (2006, ), page 8: "Gender identity refers to an individual's personal sense of identity as masculine or feminine, or some combination thereof." Es pot correspondre amb el gènere assignat en néixer o en pot diferir. En el primer cas, es parla de persones cisgènere, mentre que el segon és el cas de les persones trans.
Totes les societats tenen un sistema de categorització de gèneres, que és la base de la formació de la identitat social d'una persona en relació amb altres membres de la societat.V. M. Moghadam, Patriarchy and the politics of gender in modernising societies, in International Sociology, 1992: "All societies have gender systems." En la majoria de societats, hi ha una divisió bàsica entre els atributs assignats a homes i a dones, un binarisme de gènere al qual la majoria de la població s'adhereix i que inclou certes expectatives sobre la masculinitat i la feminitat en tots els aspectes del sexe i el gènere: sexe, identitat de gènere i expressió de gènere. Algunes persones no s'identifiquen amb alguns o amb cap dels aspectes considerats propis del seu sexe; en aquest cas es poden anomenar transgènere o no-binàries.For example, "transvestites [who do not identify with the dress assigned to their sex] existed in almost all societies." (G. O. MacKenzie, Transgender Nation (1994, ), page 43.) — "There are records of males and females crossing over throughout history and in virtually every culture. It is simply a naturally occurring part of all societies." (Charles Zastrow, Introduction to Social Work and Social Welfare: Empowering People (2013, ), page 234, quoting the North Alabama Gender Center.) Algunes societats també tenen categories per a un tercer gènere.
La identitat de gènere es forma, per norma general, al voltant dels tres anys. Un cop passada aquesta edat, és molt difícil de canviar; i si s'intenta fer pot aparèixer disfòria de gènere. S'ha proposat que tant factors biològics com socials influeixen en la seva formació.
No s'ha de confondre amb identitat sexual (la percepció que la persona té d'ella mateixa quant a la seva sexualitat) ni amb orientació sexual (la inclinació sexual envers les persones d'un sexe o gènere determinats).
Edat de formació L'estudi d'aquest tema és complex, perquè la manca de llenguatge en els infants sovint força els investigadors a recórrer suposicions. Tot i així, hi ha diverses teories sobre com i quan es forma la identitat de gènere.Boles, 2013. Pages 101-102. John Money va suggerir que els infants començaven a ser conscients del gènere i donar-li importància dels divuit mesos als dos anys; Lawrence Kohlberg afirma que la identitat de gènere no es forma fins als tres anys, una teoria àmpliament acceptada.A few authorities say it forms between ages 3-4 rather than precisely at age 3, e.g. George J. Bryjak and Michael P. Soraka, Sociology: Cultural Diversity in a Changing World (ed. Karen Hanson), Allyn & Bacon, 1997; 209-245 En aquest moment, els infants tenen la capacitat de fer afirmacions fermes sobre els gènere i tendeixen a triar activitats i joguines que es consideren apropiades pel seu gènere (com nines per les nenes i eines pels nens), tot i que sense comprendre totalment les implicacions que això té.Christopher Bates Doob, Social Inequality and Social Stratification in US Society Passats els tres anys, la identitat de gènere és molt difícil de canviar, i els intents de canviar-la poden resultar en disfòria de gènere.E. Coleman, Developmental stages of the coming out process, in Journal of homosexuality, 1982: "Core gender and sex-role identities are well-formed by the age of 3 (Money & Ehrhardt, 1972). This is believed because attempts to reassign gender identity after age 3 result in further gender dysphoria." La identitat de gènere continua formant-se fins que l'infant arriba a la joventut.J. A. Kleeman, The establishment of core gender identity in normal girls. I.(a) Introduction;(b) Development of the ego capacity to differentiate, in the Archives of Sexual Behavior, 1971: "Though gender identity formation continues into young adulthood and core gender identity establishment extends into the fourth year and possibly longer, core gender identity is fairly firmly formed by age 3[.]"Stein MT, Zucker KJ, Dixon SD. December, 1997. "Gender Identity", The Nurse Practitioner. Vo. 22, No. 12, P. 104
Martin i Ruble conceptualitzen aquest procés de desenvolupament en tres etapes:
Els nadons i infants aprenen una sèrie de característiques determinades, que són aspectes socialitzats del gènere. Entre els cinc i set anys, la identitat es consolida i esdevé rígida. Després d'aquest "pic de rigidesa", la fluïdesa retorna i els rols de gènere definits socialment es relaxen una mica.
Barbara Newmann ho divideix en quatre parts:
Comprensió del concepte de gènere. Aprenentatge dels rols de gènere, dels estàndards i els estereotips. Identificació amb els pares. Formació d'una preferència de gènere.
Factors que influeixen en la formació Innata o adquirida Tot i que la formació de la identitat de gènere no es comprèn del tot, s'han proposat molts factors que influeixen en el seu desenvolupament. Destaca el debat psicològic de fins a quin punt està determinada per factors socials i de l'entorn o per factors innats i biològics. La teoria més acceptada defensa que ambdós factors hi tenen un paper important.
D'una banda, els factors biològics que influeixen la identitat de gènere inclouen els nivells hormonals d'abans i després del naixement.Effects of male sex hormones on gender identity, sexual behavior, and cognitive function, Zhong Nan Da Xue Xue Bao, Yi Xue Ban (Journal of Central South University, Medical Sciences), April 2006, 31(2):149-61 Si bé la genètica també influeix la identitat de gènere, no la determina de manera inflexible.Susan Golombok, Robyn Fivush, Gender Development (1994, ), page 44: "When assigned and raised as boys, these genetic girls adopt a male gender identity and role, showing that a Y chromosome is not necessary for gender development to proceed in a male direction."
D'altra banda, els factors socials es basen en les idees sobre els rols de gènere que expressen la família, les figures d'autoritat, els mitjans de comunicació i altres persones influents en la vida d'un infant. Quan són educats per persones que segueixen estrictament els rols de gènere típics, estan més predisposats a actuar de la mateixa manera, adherint-se al comportament estereotípic del seu gènere. El llenguatge també hi té el seu paper: els infants, mentre adquireixen una llengua, aprenen a separar característiques masculines i femenines i, de manera inconscient, adapten el seu comportament a aquests rols predeterminats.Williams, Michael, "Cultural Identity, Language Identity, Gender Identity", "The English Academy of South Africa", 2011 La teoria de l'aprenentatge social defensa que els infants desenvolupen encara més la seva identitat de gènere observant i imitant comportaments lligats al gènere, i després sent castigats o premiats per comportar-se d'aquesta manera.Myers, David G. (2008). Psychology. New York: Worth.
El psicòleg John Money va ser una figura clau en les primeres investigacions sobre la identitat de gènere, i va crear aquest terme "per descriure el sentiment intern d'una persona en veure's home o dona." No estava d'acord amb la línia de pensament anterior, que defensava que el gènere estava determinat només per factors biològics. Ell afirmava que els infants neixen com un full en blanc i que els pares poden decidir el gènere dels seus fills. En la seva opinió, si uns pares eduquessin el seu fill com si fos del sexe oposat, l'infant creuria que havien nascut en aquell sexe i actuaria en conseqüència. Segons deia, l'educació tenia més pes que els factors biològics.
Un exemple conegut sobre aquest debat és el cas de David Reimer. De petit, Reimer va passar per una circumcisió fallida i com a resultat va perdre els seus genitals masculins. John Money va convèncer els seus pares perquè l'eduquessin com una nena. Reimer va créixer com una nena, vestint-se amb roba femenina i envoltat de joguines típicament femenines, però ell no es veia a ell mateix com una nena. Després d'intentar suïcidar-se als 13 anys, van explicar-li que havia nascut amb genitals masculins i va operar-se per reconstruir-los. Aquesta reacció contradeia la hipòtesi de Money que la biologia no té res a veure amb la identitat de gènere.
Tot i així, la majoria encara no s'atrevia a contradir la teoria de Money. Milton Diamond, un científic, va ser un dels pocs que va mostrar obertament el seu desacord amb els seus arguments. Diamond havia col·laborat en una investigació utilitzant rates embarassades i havia conclòs que les hormones tenien un paper molt important en el comportament dels diferents sexes. Els investigadors injectaven testosterona a la rata embarassada perquè passés a la sang de la cria. Les femelles que naixien tenien genitals que semblaven masculins. També es comportaven com a rates mascle i fins i tot intentaven copular amb altres rates femella, provant que la biologia té una gran importància en el comportament animal.
Factors biològics Hi ha diversos factors biològics anteriors al naixement, incloent els gens i les hormones, que poden afectar la identitat de gènere. La teoria bioquímica de la identitat de gènere suggereix que les persones adquireixen les seves identitats de gènere mitjançant aquests factors, i no la socialització.
Les influències hormonals també són complexes. Les hormones que determinen el sexe es produeixen al principi del desenvolupament del fetus, i si s'alteren els nivells hormonals prenatals, la progressió fenotípica també podria resultar alterada.Lynda Birke, In Pursuit Of Difference, scientific studies of women and men, in The Gender and Science Reader, page 310 En aquest cas, la predisposició natural del cervell cap un sexe podria no concordar amb la genètica del fetus o els seus òrgans sexuals externs.
Les hormones podrien afectar les diferències entre les habilitats espacials, la memòria i l'agressivitat en els homes i les dones; l'exposició prenatal a les hormones afecta la manera com més tard l'hipotàlem regula la segregació hormonal, ja que "les hormones sexuals femenines normalment segueixen un cicle mensual, mentre que les masculines no segueixen cap patró."Lynda Birke suggests that during the early stage of fetal development, specific hormones will enter the brain and “permanently affect how the hypothalamus works. As before, high levels of hormones known as androgens will stop the hypothalamus from ever organizing hormone cycles. If there are low levels, then it will be cyclic.” This early influence on brain determines the different frequency of hormone secretion later in male or female’s life. “Obviously, women's sex hormones usually follow a monthly cycle,” while “men's sex hormones do not follow such a pattern.”
Persones intersexuals