L'islandès és un idioma flexiu en què els sintagmes nominals tenen quatre casos: nominatiu, acusatiu, datiu i genitiu. Els substantius poden tenir un dels tres gèneres gramaticals: masculí, femení o neutre. Els substantius, alguns numerals, els adjectius i els pronoms són declinables en quatre casos, en singular i en plural.
Morfologia La morfologia islandesa conserva gran part de l'estructura del germànic antic. Els substantius es declinen en cas, gènere i nombre, els adjectius en cas, gènere, nombre i comparació. Hi ha només dues declinacions per als adjectius: feble i forta. L'islandès té només l'article definit. Els verbs es conjuguen en temps, mode, persona, nombre i veu. Hi ha tres veus: activa, passiva i mitjana, això no obstant es pot qüestionar si la veu mitjana és una veu o simplement una classe independent de verbs. Hi ha dos temps: passat i present, per desenvolupar-los hi ha un cert nombre de construccions auxiliars.
Substantius Els substantius islandesos són semblants al nòrdic antic, tant en forma com en inflexió. Es declinen en els quatre casos ja mencionats, i varien en gènere i nombre. Hi ha dues declinacions principals per a cada gènere: substantius forts i febles. Hi ha també força declinacions diferents. Heus aquí un exemple de les declinacions regulars en els tres gèneres:
nombre cas masculí femení neutre singular nom. hattur borg glas ac. hatt borg glas dat. hatti borg glasi gen. hatts borgar glass plural nom. hattar borgir glös ac. hatta borgir glös dat. höttum borgum glösum gen. hatta borga glasa
El gènere d'un substantiu es pot reconèixer per la terminació: Substantius masculins: acaben sovint en -ur, -i, -ll o -nn Substantius femenins: -a, -ing o -un Substantius neutres: si l'última lletra de la paraula té un accent agut (´) és generalment neutre.
Hi ha alguns substantius, com leikfimi (gimnàsia), que no són declinables.
Articles L'islandès no té articles indefinits (un, una, uns, unes) i l'article definit (el, la, els, les) s'uneix al final de la paraula. La següent taula mostra les formes habituals de sufixació de l'article definit:
Sense article Article definit masculí femení neutre masculí femení neutre sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. sing. plu. -ur -ar -0 -ir -0 -0 -urinn -arnir -0in -irnar -0ið -0in -i -inn -ll -a -ur -llinn -an -urnar -nn -nninn
L'exemple següent mostra tres substantius - un de cada gènere - sense i amb l'article determinat: Masculí: sófi (un sofà) --> sófinn (el sofà) Femení: taska (una bossa) --> taskan (la bossa) Neutre: heimilisfang (una adreça) --> heimilisfangið (l'adreça)
Pronoms Personals Heus aquí la taula on es detallen els pronoms personals:
cas 1a persona 2a persona 3a persona singular nom. ég þú hann hún það hán ac. mig þig hann hana það hán dat. mér þér honum henni því háni gen. mín þín hans hennar þess háns plural nom. við þið þeir þær þau ac. okkur ykkur þá þær þau dat. okkur ykkur þeim gen. okkar ykkar þeirra
La tercera persona del plural té tots tres gèneres. En referir-se a un grup de persones en què hi ha homes i dones s'empra la forma neutra. Com en francès, el pronom normalment va davant del verb.
Ég heiti Magnús --> Em dic Magnús
L'ordre de la frase pot invertir-se. En aquest cas, com en totes les llengües germàniques (tret de l'anglès modern), el verb ha d'ocupar obligatòriament el segon lloc:
Magnús heiti ég --> Magnús, em dic
Reflexius L'islandès té un pronom reflexiu el funcionament del qual és molt semblant al del pronom alemany sich.
cas pronom ac. sig dat. sér gen. sín
Per exemple:
hann þvær sér --> ell es renta hún klæðir sig --> ella es vesteix
El pronom reflexiu no té ni nominatiu ni tampoc fa diferència de gènere i nombre.
Possessius Heus aquí la taula amb els pronoms possessius d'un sol posseïdor:
cas 1a persona 2a persona 3a persona singular nom. minn mín mitt þinn þín þitt sinn sín sitt ac. minn mína mitt þinn þína þitt sinn sína sitt dat. mínum minni mínu þínum þinni þínu sínum sinni sínu gen. míns minnar míns þíns þinnar þíns síns sinnar síns plural nom. mínir mínar mín þínir þínar þín sínir sínar sín ac. mína mínar mín þína þínar þín sína sínar sín dat. mínum mínum mínum þínum þínum þínum sínum sínum sínum gen. minna minna minna þinna þinna þinna sinna sinna sinna
Les tres columnes per a cada persona representen masculí, femení i neutre, respectivament.
Demostratius Aquesta és la declinació dels demostratius en islandès:
cas þessi sá hinn singular nom. þessi þessi þetta sá sú það hinn hin hitt/hið ac. þennan þessa þetta þann þá það hinn hina hitt/hið dat. þessum þessari þessu þeim þeirri því hinum hinni hinu gen. þessa þessarar þessa þess þeirrar þess hins hinnar hins plural nom. þessir þessar þessi þeir þær þau hinir hinar hin ac. þessa þessar þessi þá þær þau hina hinar hin dat. þessum þessum þessum þeim þeim þeim hinum hinum hinum gen. þessara þessara þessara þeirra þeirra þeirra hinna hinna hinna
Les tres columnes representen masculí, femení i neutre, respectivament.
Indefinits Hi ha entre quinze i vint indefinits. A tall d'exemple aquí es presenta la declinació d'enginn (ningú):
ningú cas Masculí Femení Neutre singular nom. enginn (engi) engin (engi) ekkert (ekki) ac. engan (öng(v)an) enga (öng(v)a) ekkert (ekki) dat. engum (öng(v)um) engri (öngri) engu (öng(v)u) gen. einskis (einkis) engrar (öngrar) einskis (einkis) plural nom. engir (öng(v)ir) engar (öng(v)ar) engin (engi) ac. enga (öng(v)a) engar (öng(v)ar) engin (engi) dat. engum (öng(v)um) gen. engra (öngra)
Aquest és probablement el pronom islandès més estrany, però cal destacar que mai no se'n faria un mal ús si es fes servir les primeres formes. Les formes entre parèntesis o bé són dialectalismes o bé arcaismes, i es fan servir únicament en composicions poètiques. Hi ha, també, una forma fossilitzada, einugi, que és el cas datiu singular del gènere neutre.
Numerals El tret més característic dels numerals és que de l'u al quatre es declinen segons els respectius casos i gèneres:
u masculí femení neutrenominatiueinneineittacusatiueinneinaeittdatiueinumeinnieinugenitiueinseinnareins dos, dues masculí femení neutrenominatiutveirtværtvöacusatiutvotværtvödatiutveimurgenitiutveggja tres masculí femení neutrenominatiuþrírþrjárþrjúacusatiuþrjáþrjárþrjúdatiuþremurgenitiuþriggja quatre masculí femení neutrenominatiufjórirfjórarfjöguracusatiufjórafjórarfjögurdatiufjórumgenitiufjögurra
Els altres nombres no es declinen:
cincfimmdinounítján sissexvinttuttugu setsjövint-i-ututtugu og einn vuitáttatrentaþrjátíu nouníuquarantafjörutíu deutíucinquantafimmtíu onzeellefuseixantasextíu dotzetólfsetantasjötíu tretzeþrettánvuitantaáttatíu catorzefjórtánnorantaníutíu quinzefimmtáncent(eitt) hundrað setzesextánmil(eitt) þúsund dissetsautjánun milió||(ein) miljón |- | divuit||átján||zero'''núll
Categoria:Gramàtica per llengua