Lassassinat de Robert F. Kennedy, senador dels Estats Units i germà del president dels Estats Units John F. Kennedy, tingué lloc poc després de la mitjanit del 5 de juny de 1968 a Los Angeles, a l'estat de Califòrnia. Poc abans de l'atemptat, Kennedy es trobava amb els seus seguidors celebrant la victòria a les eleccions primàries de l'estat de Califòrnia, realitzades en plena cursa electoral per decidir qui havia de ser el candidat demòcrata a les eleccions presidencials del mes de novembre d'aquell mateix any. Kennedy fou tirotejat mentre caminava per la cuina de l'Hotel Ambassador, on es trobava seguint els resultats. Les lesions produïdes per l'atemptat foren suficientment greus per provocar la seva mort, que ocorregué al The Good Samaritan Hospital vint-i-sis hores més tard. Sirhan Sirhan, un immigrant d'origen palestí de 24 anys, fou declarat culpable de l'assassinat de Kennedy i condemnat a mort, sentència que fou posteriorment commutada per la cadena perpètua.
La capella ardent del cos de Kennedy s'instal·là a Nova York, concretament a la catedral St. Patrick, la qual cosa permeté que fos visitada per un gran nombre de persones durant els dos dies que precediren a un multitudinari funeral. El seu cos es troba enterrat prop del seu germà John al Cementiri Nacional d'Arlington. La seva mort suposà un augment de la protecció dels candidats presidencials per part del Servei Secret dels Estats Units. Hubert Humphrey, vicepresident sortint, fou nomenat candidat demòcrata a la presidència, tot i que finalment fou derrotat per Richard Nixon.
D'igual manera que la mort del seu germà, l'assassinat de Robert Kennedy i les circumstàncies que l'envolten han donat peu a un gran nombre d'hipòtesis i teories conspiratòries. Actualment encara és un dels dos únics senadors estatunidencs assassinats (l'altre fou Huey Long).
Antecedents miniatura|Robert Kennedy en plena campanya electoral a Los Angeles miniatura|Robert Kennedy amb Martin Luther King
La carrera política de Kennedy va estar molt lligada a la del seu germà John. El gener de 1961 fou nomenat Fiscal General dels Estats Units, càrrec que ocupà fins al 3 de setembre de 1964, quan dimití per presentar-se a les eleccions per senador. Després de guanyar la contesa electoral, Robert Kennedy prengué possessió del càrrec de senador per l'estat de Nova York el 3 de gener de 1965.
La cursa presidencial de 1968 fou enterbolida per una legislatura complicada del president Lyndon B. Johnson. Als carrers hi regnava un creixent malestar social, amb aldarulls a les principals ciutats del país. Aquestes problemàtiques, que afectaven les classes socials més baixes de la població, dugueren a Johnson a introduir un seguit de lleis per mitigar els efectes de la pobresa i la discriminació. De totes maneres, molts analistes asseguren que en el rerefons polític hi havia una creixent oposició a la cruent Guerra del Vietnam i al recent assassinat de Martin Luther King a Memphis. Precisament, la mort de Martin Luther King provocà un esclat social de caràcter ètnic l'abril de 1968 que afectà a més de 100 ciutats d'arreu del país.
Preveient la fragilitat política del president Johnson, Kennedy es llançà a la nominació presidencial del partit demòcrata el 16 de març de 1968, quatre dies després que els primers resultats a les primàries del partit haguessin suposat un important revés pel president Johnson, que tan sols havia guanyat per 7 punts a l'estat de Nou Hampshire davant un candidat gairebé desconegut. Dues setmanes més tard, el 31 de març, Johnson anuncià que renunciava a la reelecció, la qual cosa provocà l'aparició de múltiples candidats que esperaven la renúncia de Johnson per presentar-se. El vicepresident Hubert Humphrey, per exemple, anuncià la seva candidatura poc després. La cita amb les urnes a Califòrnia va estar precedida per la victòria de Kennedy als estats d'Indiana i Nebraska i les derrotes a Pennsilvània, Massachusetts i Oregon (aquesta darrera produïda el 28 de maig, una setmana abans del seu assassinat), la qual cosa convertí el resultat a Califòrnia com a clau per a la designació. Abans que s'obrissin les urnes, Kennedy tenia 393 delegats davant dels 561 de Humphrey.
Assassinat miniatura|Robert F. Kennedy va dissenyar una campanya de proximitat amb els electors i seguidors, per la qual cosa la proximitat amb la gent era habitual. miniatura|L'Hotel Ambassador fou l'escenari de l'assassinat de Robert F. Kennedy, qui l'havia designat com a quarter electoral de les eleccions primàries a Califòrnia.
Quatre hores després del tancament dels col·legis electorals a tot l'estat de Califòrnia, Kennedy proclamà la seva victòria; passaven aproximadament uns 10 minuts de la mitjanit, i els simpatitzants de la campanya celebraven els resultats a la sala de ball de l'Hotel Ambassador, al districte de Wilshire de Los Angeles, habilitat com a quarter electoral. Als anys 60, el govern dels EUA proporcionava protecció pels presidents però no pas als candidats presidencials, per la qual cosa Kennedy només comptava amb la pròpia seguretat personal privada, formada per un antic agent de l'FBI, William Barry, i per dos guardaespatlles no oficials, antics atletes professionals. Des que presentà la seva candidatura, Kennedy dissenyà una campanya basada en la proximitat amb la ciutadania, en la qual el contacte amb la gent, les abraçades amb constants sacsejades de mà i altres mostres d'afecte eren molt habituals.
miniatura|esquerra|La fotografia de Boris Yaro, periodista de Los Angeles Times, en la qual es veu el cos de Robert F. Kennedy ferit immediatament després del tiroteig. La persona agenollada al seu costat és Juan Romero, de 17 anys, que li estava donant la mà quan van començar els trets.
La nit de les eleccions a Califòrnia l'equip de campanya planejà que, un cop se sabessin els resultats, Kennedy caminaria a través de la sala de ball de l'hotel un cop acabat el seu discurs per reunir-se amb una altra congregació de seguidors que es trobarien en un altre racó de l'hotel. Tanmateix, a causa del retard en l'aparició del candidat, els periodistes exigiren que es prioritzés la roda de premsa del guanyador després del discurs. Com a conseqüència, l'ajudant de campanya Fred Dutton decidí que Kennedy no es trobés amb els altres seguidors, sinó que passés a través de la cuina i el rebost de l'hotel i es reunís amb els periodistes. Quan Kennedy acabà el discurs, seguí el recorregut planejat inicialment, fins que William Barry l'aturà i li notificà que el programa havia estat modificat. En aquell moment, Barry i Dutton començaren a obrir una escletxa entre la multitud de gent aplegada per facilitar que Kennedy arribés a les portes de la sala de ball de l'hotel i enfilés cap a la cuina Tot i així, Kennedy es va veure ràpidament rodejat i atrapat per la multitud, quedant-se tan sols amb la companyia del maître de l'hotel, Karl Uecker, que l'acompanyà cap a la cuina per una porta secundària.
Uecker volia portar Kennedy a la cuina a través d'una porta doble que s'obria empenyent cap endins. El maître l'agafà ben fort pel canell, però no podia evitar les estrebades provocades per la quantitat de gent que volia saludar-lo. Tots dos estaven seguits de prop pel guardaespatlles del senador. Uecker i Kennedy passaren la porta, però el guardaespatlles que els seguia es quedà endarrerit a causa del seu moviment; en aquell moment el senador i el maître arribaren a un espai en el qual s'havia format un estret passadís entre una màquina de gel recolzada contra una paret a la dreta i una taula de planxar situada a l'esquerra. Kennedy es girà cap a l'esquerra per saludar a Juan Romero, un jove d'origen mexicà que treballava a l'hotel i que es trobava amb molts companys de feina que volien saludar al senador aprofitant que passava per allà. En aquell instant, Sirhan Bishara Sirhan, que es trobava amagat just al darrere d'una pila de safates, ajupit al costat de la màquina de gel, cridà «Kennedy, fill de puta!» i començà a disparar al senador des d'una distància pròxima al metre i mig. En veure l'arma, Kennedy aixecà els braços, la qual cosa facilità que la primera bala li entrés per l'aixella, li perforés l'espatlla i es quedés retinguda a la base del coll. Aleshores, Sirhan aconseguí apropar-se més a la seva víctima i disparà dos trets contra Kennedy, que havia girat cap a l'esquerra. Un dels projectils se li incrustà a la part posterior del cap i provocà la caiguda del senador, mentre que l'altre li entrà per l'esquena i li feu un orifici de sortida al cap. Després que Kennedy caigués a terra, Sirhan tingué temps per seguir amenaçant i fins i tot ferir al redactor dels discursos de Kennedy, Paul Schorade, fins que el cap de seguretat, Bill Barry, aconseguí reduir-lo colpejant-lo dues vegades a la cara, mentre les altres persones que es trobaven prop del senador –com el mateix maître Uecker, Edward Minasian, l'escriptor George Plimpton, el decatleta campió olímpic Rafer Johnson i el jugador de futbol americà Rosey Grier– aprofitaven per immobilitzar Sirhan contra la taula de planxar i desarmar-lo. Tot i així, Sirhan, aprofitant el desconcert general, aconseguí alliberar-se i tornà a agafar el revòlver, però com que ja havia disparat totes les bales de la recambra ràpidament va poder ser retingut de nou. Quan tot estigué sota control, Barry anà fins on es trobava el cos encara en vida de Kennedy i li col·locà la seva jaqueta sota el cap. En declaracions posteriors, Barry narrà que immediatament fou conscient que l'arma usada era un revòlver del .22 (un calibre petit), per la qual cosa els seus primers pensaments foren que les ferides no serien gaire greus. Malgrat aquest primer pensament, en observar les ferides al cap del senador s'adonà que la situació seria crítica. Periodistes i fotògrafs acreditats per a la campanya contribuïren al caos amb el seu intent de fer fotografies i conèixer l'estat de Kennedy. Per a la història ha quedat el relat d'un locutor d'una ràdio local atrapat al bell mig del tiroteig. Abans que Kennedy fos evacuat, l'assistent Juan Romero bressà el cap del senador col·locant-li un rosari a la seva mà. Mentre Romero li subjectava el cap, Keneddy preguntà si tothom estava bé o i si hi havia altres ferits; el cambrer li respongué afirmativament. L'escena fou captada de prop pels fotògrafs Bill Eppridge i Boris Yaro de la revista Life i de Los Angeles Times, i es convertí en la imatge icònica de l'assassinat.
Ethel Kennedy, esposa del senador i embarassada de l'onzè fill de la parella, es trobava fora de l'escenari del crim, i ràpidament fou alertada de l'atac i acompanyada al costat del seu marit, on li abrigà el cap, moment en el qual Kennedy semblà reconèixer-la. Després d'uns minuts, l'equip mèdic s'endugué Kennedy en llitera, tot i la negativa del senador expressada amb un lleuger xiuxiueig, preludi de la pèrdua de coneixement. Kennedy fou traslladat d'urgència al Central Receiving Hospital, situat a poc més d'un quilòmetre i mig del lloc dels fets, on arribà en estat d'extrema gravetat, tot i que encara presentava signes vitals. L'equip mèdic de l'hospital li realitzà un massatge cardíac per fer front a una possible aturada. Un cop superada la crisi, un membre de l'equip mèdic deixà a Ethel Kennedy un fonendoscopi per tal que pogués escoltar els batecs del cor del seu marit.
Després dels primers auxilis al Central Receiving Hospital, Kennedy fou traslladat al The Good Samaritan Hospital, on fou intervingut. A les 2:22 de la matinada, el secretari de premsa de campanya, Frank Mankiewicz, anuncià que en cinc o deu minuts Kennedy seria operat i que es preveia que la intervenció durés entre quaranta-cinc minuts i una hora.