miniatura|100px|catió tert-butil, mostrant la seva geometria de carbo-hidrats, plana. Un carbocatió és un àtom de carboni carregat positivament. L'àtom de carboni carregat és un "sextet", és a dir, que només té 6 electrons en la seva capa de valència en lloc dels vuit que asseguren la màxima estabilitat i per això els carbocations són molt reactius.
Història Els carbocations van ser descoberts l'any 1891, per G. MerlingChem. Ber. 24, 3108 1891 qui agregà brom a tropilidè i escalfà el producte obtingut, C₇H₇Br. Doering i KnoxThe Cycloheptatrienylium (Tropylium) Ion W. Von E.Doering and L. H. Knox J. Am. Chem. Soc.; 1954; 76(12) pp 3203 - 3206; van mostrar que era bromur de tropili (cicloheptatrienili).
Els carbocations són intermediaris reactius en moltes reaccions orgàniques.
Propietats miniatura|Ordre d'estabilitat d'exemples de carbocations d'alquilterciaris (III), secundaris (II), i primaris (I). Un carbocatió, donada la seva càrrega positiva és un electròfil. En química orgànica, un carbocatió acostuma a ser l'objectiu de l'atac d'un nucleòfil, com els ions OH- o ions d'halogen.
Els carbocations es classifiquen com primaris, secundaris, o terciaris, segons el nombre d'àtoms de carboni units a l'àtom ionitzat.
Vegeu també Carbanió
Referències
Categoria:Química orgànica