miniatura|Gos llop txecoslovac El gos llop és el resultat d'un encreuament entre un gos (Canis lupus familiaris) i un llop (Canis lupus). Als Estats Units es considera que un gos llop té algun avantpassat llop amb una limitació de cinc generacions, més enllà se'l considera només un gos. Protectora de gossos llop, amb una fitxa completa i altres informacions sobre aquests mestissos Aquesta denominació inclou també les races de gossos que se'n diuen, com els de Saarloo o els italians (vegeu les races de gos llop).
Sovint se'ls anomena híbrids de gos i llop o simplement híbrids de llop, però la denominació no és correcta, ja que avui dia se sap que el gos és una varietat de llop, que són per tant una sola espècie, i que la descendència d'aquestes dues races té plena capacitat de reproducció, motiu pel qual i per definició, no pot ser un híbrid. Les mescles de gossos amb altres cànids a vegades dona problemes de fertilitat i de salut en la descendència després d'algunes generacions.Doris Feddersen-Petersen, Hundepsychologie (Psicologia del gos), 4. Auflage, 2004, Franck-Kosmos-Verlag 2004
Història miniatura|Gossos llop, il·lustració de The Menageries: Quadrupeds, Described and Drawn from Living Subjects de W. Ogilby, 1829The Menageries: Quadrupeds, Described and Drawn from Living Subjects a l'Internet Archive miniatura|esquerra|Esquelet d'un gos llop al Museu Nacional d'Història Natural de París.
Com que el gos és una subespècie del llop, és difícil determinar amb total certesa que les restes de mestissos de gossos llop d'època prehistòrica no siguin restes de llops o dels primers gossos domesticats.
Existeixen diversos estudis sobre els orígens del gos domèstic http://achv.wordpress.com/2009/09/04/els-origens-de-la-domesticacio-del-gos-de-nou-en-entredit Els orígens de la domesticació del gos - Blog d'història de la veterinàriaArticle de la BBC News sobre els estudis per a descobrir l'origen dels gossos "Del llop al gos, l'evolució dels gossos" article de la National Geographic Society "La història del gos" i de com alguns llops van passar a viure amb els homes i a ser domesticats i "transformats" en gossos, tot i que no hi ha un acord a escala internacional, encara que molts dels estudis es basin en l'ADN mitocondrial (el rastre genètic que passa de mares a filles), tots coincideixen que en fa més de 10.000 anys.
Segons Danny Walker i George Frison, l'anàlisi de diversos cranis de cànids trobats en alguns jaciments arqueològics de l'estat de Wyoming (EUA), cranis amb una antiguitat que deu rondar els 10.000 anys, ha demostrat que els gossos amerindis domesticats es van anar barrejant al llarg del temps i repetidament amb llops autòctons creant una mena de raça heterogènia de gossos llop domesticats, de moment no s'ha pogut precisar ni les dates exactes ni la zona concreta en la qual es practicaven aquests mètodes de cria.Danny N. Walker i George C. Frison, Studies on Amerindian dogs, 3: Prehistoric wolf/dog hybrids from the northwestern plains ("Estudis sobre els gossos amerindis, 3: Híbrids de gos llop de les praderies del nord-oest prehistòrics"). Journal of Archaeological Science (vol. 9, rev. 2), 1982. S'han trobat casos similars a Europa, on sembla que gossos, llops i gossos llops, tots domesticats i convivint amb els humans, haurien participat en les caceres de mamuts i en els àpats posteriors, i que haurien estat enterrats de forma ritual junt amb els humans.Gossos, llops i híbrids domesticats podrien haver compartit els mamuts amb els humans Marion Schwartz, A History of Dogs in the Early Americas (La història del gos a l'Amèrica Precolombina). Yale University Press, 1997. .
La doctora Linda Manzanilla, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, va dirigir una investigació multidisciplinària a la zona de Teotihuacan (prop de l'actual Ciutat de Mèxic) entre el 1992 i el 1996. Arran de les excavacions es va trobar, entre d'altres, les restes de 455 cànids que convivien amb els habitants de la zona. Pertanyents a diferents èpoques (des de l'any 250 al 1500, però majoritàriament d'entre el 600 i el 950), 20 d'ells es van considerar d'una altra raça o espècie i es van analitzar a fons: es va arribar a la conclusió que es tractava de mestissos de gos i llop, probablement descendents de l'encreuament de gossos comuns mesoamericans (una raça trobada arreu de Centreamèrica, amb una estructura i característiques estàndards) i de llops mexicans (canis lupus bailey). Es creu que aquests encreuaments van ser provocats pels mateixos humans, amb finalitats rituals i religioses, igual que avui dia encara es creuen femelles de gos amb coiots a Mèxic. També es va proposar que els animals representats en algunes pintures murals podrien ser gossos llops i no estranys coiots, xacals o alguna subespècie de cànid desapareguda.Resum d'una conferència sobre els resultats de l'equip de Linda Manzanilla a Durham (EUA) el 2002
Descripció
L'aparença d'un gos llop depèn de la raça de gos i la raça de llop dels seus progenitors. La mida, la forma, el pelatge, l'aspecte en general poden ser molt variats i són difícils de classificar, igual que passa amb els gossos mestissos descendents de dues o més races. Les variacions són molt diverses i per a arribar a aconseguir una raça "estable" (amb una morfologia ben definida i uns estàndards concrets) s'han de seleccionar els individus durant diverses generacions. Cal tenir en compte que els encreuaments més habituals entre gossos i llops solen ser amb subespècies de llops de zones fredes del centre o del nord d'Europa, d'Àsia i de Nord-amèrica (subespècies a les fotos: llop de la tundra, llop de Mackenzie i llop rus), que són més grans, robustos i més peluts que els llops de zones càlides i àrides (subespècies a les fotos: llop àrab, llop italià i llop mexicà):Races de llops
En general, la majoria de gossos llop, sobretot en les primeres generacions després de l'encreuament, tenen l'aspecte extern d'un llop amb unes quantes variacions heretades dels progenitors gossos: normalment el pèl adquireix tonalitats més diverses, pot perdre part del camuflatge del pelatge dels llops (vegeu: cripsi), i pot esdevenir menys abundant (especialment en zones com les orelles), poden aparèixer taques de colors, la forma del crani, la posició i la forma de la cua, la corpulència (més "prims" que un llop els que estan barrejats amb gossos de tipus estilitzat, com els caniches o els llebrers, i més "amples" i amb major corpulència els que s'han mesclat amb molosos o gossos similars, com el pastor alemany), la mida dels peus (més curts) i l'aparició d'esperons a les potes del darrere (els llops i d'altres cànids no en tenen), entre d'altres. En canvi, solen mantenir la gran dentadura del llop. El comportament sol ser similar al dels llops, però si estan en llibertat o semi llibertat acostumen a formar grups més grans, com els gossos i no com els llops, que són més solitaris per naturalesa, i acostumen a tenir menys recel dels humans que els llops.L'híbrid de gos i llop. Ressenya d'un animal controvertit
Confusió És habitual que es confonguin algunes races de gossos d'aparença similar a la dels llops amb els gossos llops."La propietat de gossos llop al Regne Unit" Departament de Medi Ambient, Alimentació i Afers Rurals del Govern del Regne Unit. Entre els "no entesos" és fàcil pensar que els gossos amb una aparença més primitiva, com els akita inu, els Keeshond i d'altres races poc conegudes o poc freqüents es confonguin amb un gos llop. La majoria d'aquestes races pertanyen al grup de gossos de tipus nòrdic anomenats "Spitz". Les fotografies següents mostren algunes d'aquestes races:
Salut Els encreuaments premeditats entre gossos i llops amb la finalitat de crear noves races (com el gos llop italià, el txecoslovac o fins i tot el Sulimov, un encreuament entre gos i xacal) s'han fet principalment pels següents motius:
Millorar l'adaptació al medi (un cas molt clar és el Lupo Italiano o gos llop italià). Optimitzar les capacitats i habilitats naturals dels gossos de treball (possiblement el més destacat és el Sulimov que, segons el seu creador i el personal d'Aeroflot, supera de llarg les capacitats olfactives dels gossos normals, fins i tot les del Bloodhound)Sulimov dogs at work Millorar la salut, la resistència i la longevitat (si és possible) dels gossos de treball, ja que la manca de selecció natural i els alts nivells de consanguinitat (entre d'altres factors) en algunes races han provocat una degeneració dels gossos amb pedigrí. Això també s'està fent mitjançant el creuament d'algunes races més perjudicades, com el pastor alemany amb línies de cria de treball d'altres races properes (com el pastor belga de la varietat malinois).Malinois alemany Vegeu també: Heterosi. La cria indiscriminada de mestissos de gos i llop als EUA es basa més en criteris de "modes" i "tendències", amb el fet de tenir un "animal exòtic" a casa, i no té res a veure amb els motius anteriors.
Els gossos llops acostumen a ser animals sans, sense problemes de salut destacables. Als Estats Units, on es creu que hi ha una població de més de 300.000 individus «domèstics», i en l'àmbit veterinari, els únics dubtes que han sorgit són l'efectivitat de les vacunacions (especialment la de la ràbia). Un altre factor a tenir en compte és l'alimentació: els llops mengen carn i ocasionalment verdures i fruits, tot cru, mentre que els gosso domèstics habitualment s'alimenten amb productes elaborats, alguns experts recomanen que se'ls alimenti amb productes crus, com a mínim al 50%.Capítol especial de "El encantador de perros" sobre els gossos llop dels EUA (Temporada 7, Capítol 2)
Caràcter i comportament miniatura|Mestís de gos i llop, que recorda un pastor alemany, juga a pilota.
Tant el caràcter com el comportament d'aquests animals és, d'entrada, imprevisible: Com que no se sap quins trets genètics dominaran en l'individu, no se sap per tant, si el seu caràcter serà més proper al del llop o al del gos. Com a norma general, depèn del percentatge de gos i de llop que tinguin, per exemple, el fill d'un gos llop (al 50% entre ambdues races) i d'un gos, essent només un 25% llop, serà segurament molt proper als altres gossos de races similars (si l'ascendència és de pastor, tindrà majoritàriament el comportament i el caràcter d'un gos de pastor), tot i que fins a la tercera generació (12,5% de llop) o la quarta (6,25% de llop) no es pot assegurar amb certesa que el comportament propi del llop no sorgirà com a dominant en l'individu.
El desenvolupament del llop durant la seva vida és força diferent del gos, per exemple, creixen força fins als 2 o 3 anys de vida, amb una crescuda important fins a l'any (aprox.) i una crescuda progressiva fins als dos anys i mig o tres (apreciable a simple vista), en canvi el gos fa una gran crescuda fins a una edat d'entre 10 i 14 mesos aproximadament (depenent de la raça i la mida) i, tot i que continua creixent fins a l'any i mig o dos, quasi no s'aprecien els canvis. El caràcter i el comportament van estretament lligats a aquest creixement físic: el gos (depenent sempre del grup al qual pertanyen, si són molosos o gossos de pastor, ...) acostuma a tenir un comportament de cadell fins als 8 - 12 mesos, a partir d'aquí entra en l'adolescència fins als dos anys aproximadament i després ja es comporta com un gos adult, pel que fa al llop té un desenvolupament similar, però a partir de l'adolescència comença a tornar-se agressiu i destructiu amb l'entorn si no se li permet tenir una vida salvatge.
La problemàtica als Estats Units