miniatura|El dísablót, per August Malmström. El blót és el sacrifici que es fa als déus i als elfs en el paganisme nòrdic.
Etimologia Es creu que el nom deriva de l'acció de sacrificar, que es deia blóta en nòrdic antic, blŏtan en gòtic, blōtan en anglès antic i blŏzan o pluozan en l'alt alemany antic. El significat més antic del mot sembla "convocar amb encanteris" i el filòleg noruec Sophus Bugge suggerí el 1879 que estaria relacionat amb la paraula llatina flamen (derivada d'una de més antiga, flădmen). Ambdues podrien tenir llur origen en la paraula protoindoeuropea bhlād(s)men.Blota a Svensk etymologisk ordbok per Elof Hellquist (1922).
El nom d'aquesta activitat pot haver donat continuïtat a les paraules angleses to bless (beneir), de bloþisojan (marcar amb sang) o blood, paraula derivada del protogermànic blodam (sang).
Ritus i creences El verb blóta significa "adorar amb sacrifici". El sacrifici sovint consistia en animals, sobretot porcs i cavalls. La carn e cuinava en grans forns de terra amb pedres escalfades, tant a l'interior com a l'exterior dels habitatges. Es considerava que la sang contenia poders especials i s'hi esquitxava les estàtues dels déus, les parets i els participants.
Era un moment sagrat, en què la gent es reunia al voltant de marmites per menjar amb els déus i els elfs. La beguda es passava entre els participants i era beneïda. Generalment es bevia cervesa o hidromel, però els nobles també bevien vi importat.
L'antiga oració era til árs ok friðar (per un bon any i pau). Demanaven fertilitat, bona salut, bona vida, pau i harmonia entre la gent i els déus.
Dates per als blóts El blót de la tardor es duia a terme a mitjan octubre, era el gran blót del solstici d'hivern o Yule. El fosc hivern era un temps molt dur per als escandinaus, i consideraven que es necessitaven emprendre actes especials per ajudar la natura que passés el període crític. Freyr era el déu més important en aquests blóts, i el "pernil de Nadal" (en temps pagans era un porc sacrificat en honor de Freyr) és encara una tradició important i molt conservada a Escandinàvia. El blót d'estiu es duia a terme a l'abril a l'equinocci vernal i era en honor d'Odin. S'acostumava a beure per la victòria i per la guerra i era un blót celebrat previ a les dates en què els vikings partien en expedicions o a la guerra.
Per als primers anglosaxons era generalment celebrat al novembre i es coneixia com a blótmónað, com el menciona el següent passatge en anglès antic:
Llocs L'edifici on tenien lloc els blóts es diu hov i hi ha molts llocs el nom dels quals deriven d'aquest nom, per exemple a Escània, Östergötland i Västergötland. En el procés de cristianitzar el paisatge les esglésies es construïen sobre aquests hovs i les excavacions d'esglésies medievals com l'església de Mære a Trøndelag i la de Gamla Uppsala en donen testimoni.
Hi havia també altres llocs sagrats anomenats Hörgr (altar de sacrificis), Ve (lloc sagrat), Lund (bosc sacrat) i Haug (monticle). Les lleis cristianes prohibiren aquestes adoracions. miniatura|Un sacerdot (goði) guia la gent en un sacrifici a Thor, en aquesta pintura de J.L. Lund. Noruega Mære L'Snorri Sturluson narra la trobada entre els camperols de Trøndelag i el rei Haakon el Bo, una reunió que finí en una disputa religiosa centrada al voltant d'un blót. Haakon havia estat criat en la cort anglesa cristiana i havia tornat per reclamar el tron del seu pare Harald I de Noruega i intentava cristianitzar el país. Tot i el fet que els camperols l'havien escollit al Thing, s'oposaven a les seves idees religioses.
Durant aquesta cerimònia el rei també havia de participar-hi, tot i ésser cristià, i calia que begués de l'hidromel que era ofert i consagrat a Odin, Njörðr i Freyr. Els camperols també volien que en mengés, de la carn, però ell només mirà per sobre de l'ansa de la marmita i mantingué un drap de lli entre la boca i la carn. Els camperols no quedaren satisfets amb un rei que no participava per complet en un blót. A causa d'això fou seriosament humiliat i després es convertí a l'antiga fe. La tradició narra que fou sepultat amb un ritual pagà.
Suècia Gotland La Gutasaga narra els blóts a Gotland a la mar Bàltica:
Trollkyrka Al bosc de Tiveden, Suècia, en la tradició local hi ha un poema que descriu el que sembla haver estat un dels últims grans blóts celebrats a la muntanya de Trollkyrka, potser fins a temps tan tardans com el . A més a més, mostra com els grangers de la zona coneixen molt bé com es realitza el ritual.
Cal destacar que la lletra diu que la sang és esquitxada en els participants i que la millor part es dona als esperits, on els participants mengen el que en queda. Això és comparable amb el bót de Mære, Noruega. La informació que es fa servir nou tipus de fusta per encendre el foc només es troba en aquest poema, però s'ajusta molt bé al significat màgic que s'atribuïa al nombre nou en la mitologia nòrdica, quelcom que es va poder obviar en les fonts medievals quan recollien informació sobre els blóts.
Referències
Categoria:Mitologia nòrdica