La Resistència a la Catalunya del Nord va ser el moviment clandestí que lluità contra els ocupants alemanys i el col·laboracionista Govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial a la Catalunya del Nord.

Història La Resistència Francesa va ser un conjunt d'iniciatives, amb actors molt diversos que, amb un objectiu genèric comú («alliberar França de l'ocupació alemanya») tenien objectius propis diversos i formes de lluita variades. A la Catalunya del Nord, diversos col·lectius -de vegades per separat, altres en cooperació- treballaren per la causa: els comunistes, presents als FTPF; els socialistes, vinculats a la SFIO; militars francesosLa gran majoria dels Resistents eren civils, encara que alguns militars, capturats al començament de la guerra i evadits del captiveri alemany, o desmobilitzats pel govern de Vichy, s'incorporaren a la lluita clandestina. En general, però, els militars que volgueren reprendre la lluita després de la desfeta del 1940 s'estimaren més passar a la França Lliure, via Londres o via les colònies franceses, per reincorporar-se a unitats regulars de l'exèrcit. evadits dels alemanys o desmobilitzats; els republicans exiliats, vinculats a vegades als «Guerrilleros españoles». Els matisos ideològics o estratègics en les motivacions d'aquests col·lectius es manifestaren en les seves actuacions: si els militars s'estimaven més marxar de la França ocupada per incorporar-se a unitats regulars de la zona lliure, els comunistes, per contra, creien que s'havien de quedar a França per preparar l'Alçament Popular, i per això no eren favorables a les xarxes d'evasió i si ho eren a la constitució de maquis. D'altres col·laboraven en les evasions per raons humanitàries (ajudar jueus perseguits, per exemple) o pràctiques (socórrer pilots abatuts i permetre'ls reincorporar-se a la lluita); uns començaren el 1943 a preparar el terreny per facilitar les invasions aliades; i finalment hi hagué els que esperaven l'Alliberament per beneficiar-se'n d'alguna forma. Pel caràcter fronterer de la regió, que de sempre havia permès l'existència d'un cert contraban, tingueren un pes especial les xarxes d'evasió que feien passar aviadors aliats abatuts i presoners evadits –sobretot– la frontera amb Espanya.

miniatura|La França de Vichy, o "Zona Lliure", fins al novembre del 1942 El Departament dels Pirineus Orientals, al fons de tot de la zona controlada per Vichy, no tingué una ocupació alemanya efectiva fins al 12 de novembre del 1942. El 1944 hi havia 10.000 soldats alemanys destinats a la regió; entre els fets més sagnants que la seva ocupació comportà en destaca la massacre i destrucció de Vallmanya de l'agost del 1944. A més de l'actuació col·laboracionista de les autoritats locals (més entusiasta o més passiva depenent de cada cas), les tasques repressores de la dissidència –amb la persecució de la Resistència en primer lloc– foren assumides també pels francesos del «Service d'Ordre Légionnair»El Servei d'Ordre Legionari va ser una organització militar i de xoc creada pel govern de Vichy. El seu jurament deia "...je jure de lutter contre la démocratie, la lèpre juive et la dissidence gaulliste" i va ser implantat a tot el sud de França el desembre del 1941. L'antecessor ideològic del SOL havia estat la Légion Française des Combattants, un moviment originalment format per ex-combatents i que tenia per pròposit "la regeneració espiritual de França"; a Perpinyà s'hi havia constituït el novembre del 1940 com a Legió de Combatents dels Pirineus Orientals i se n'encomanà la presidència al coronel Jacques-Joseph Ruffiandis -de Mosset-, que en acabar la guerra fou jutjat, condemnat i empresonat pel fet. Al gener del 1943, el SOL va ser substituït per la Milice française, que es distingí especialment per les seves actuacions violentes; en acabar la guerra, els components d'aquesta van ser jutjats i, en molts casos, executats. de primeres i la «Milice Française» a partir del 1943.

Els inicis Es considera que la Resistència al Rosselló s'inicià al juliol del 1940, quan l'estudiant de Secundària Pierre Solanes –de quinze anys– va fer un full clandestí cridant a la resistència. Ben aviat, a causa de la posició privilegiada del departament en una zona fronterera amb dos països no combatents es constituïren grups d'evasió al Rosselló, al Vallespir, al Conflent, a l'Alta Cerdanya... que entroncaven amb les grans xarxes en l'àmbit francès. Aquestes filades recollien belgues i francesos (especialment) que volien incorporar-se als seus exèrcits nacionals a l'exili (els Francesos Lliures a l'Àfrica del Nord), i aviadors anglesos i americans abatuts sobre Europa. També altres exiliats provaren les rutes d'evasió, com jueus d'arreu que volien fugir de la persecució nazi, joves nord-catalans que volien escapar-se del Servei de Treball Obligatori (STO)…

Les xarxes d'evasió miniatura|Primera estela als evadits, col·locada el 1946 al pic de Fontfreda (Ceret)Un altre monument als evadits, més modern que el del pic de la Fontfreda, es pot veure a Dorres (Alta Cerdanya) Per raó d'aquesta situació fronterera, diverses fileres d'evasió d'àmbit francès, més d'altres d'específiques del sud del país, tingueren representació a la Catalunya del Nord. Algunes d'aquestes foren: «Brutus» (on participà Pierre Gineste), «Bougogne» i «Travaux ruraux» (a les tres anteriors treballà François Dabouzi, que també intervingué amb Lucette Pla-Justafré, futura alcaldessa d'Illa, en la xarxa «Gallia-Kasanga»); «Ajax», «Ak-Ak», «Alexandre-Edouard», «Cotre», el grup de Dorres, «Hi-Hi», «Louis Brun» (on col·laborava Joan Olibó), «Maillol», «Martin» (de qual formà part Josep Pallach), «Maurice» i «Alibi» (que dirigia en Jean-Louis Vigier), «Pat O'Leary» (on ajudava el berguedà Josep Ester), «Picot», «Rail» (de ferroviaris, i d'on era membre el malaguanyat Michel Carola), «Sainte Jeanne» (que fundaren el 1941 Abdon Robert Casso i el professor René HorteAmbdós Casso i Horte eren de Vallmanya, població que els donà un suport decidit. Quan els alemanys desmantellaren la xarxa, deportaren diversos habitants del poble en el que seria un dels pròlegs de la massacre del 1944. Horte, la dona del qual fou deportada pels alemanys, seria alcalde de Vallmanya després de l'Alliberament. per a evacuar exiliats belgues), «Tramontane»...

Una gran varietat de complicitats locals permeté que els evadits travessessin la frontera de moltes i curioses formes. Entre altres, es podria esmentar una xarxa en col·laboració amb els mateixos duaners i gendarmes que havien d'impedir les evasions, amb ferroviaris que transportaven d'estranquis els evadits, el viatge en vaixells de pesca o la constitució d'una filera eclesiàstica on participava el rector de la Tor de Querol Joan Jacoupy en col·laboració amb la militant d'esquerres Elisa Berjoan.

Grups independents fins a la unificació del 1943 Inicialment i fins al març del 1943, quan es constituí el «Mouvements Unis de la Résistance» (M.U.R.), la lluita clandestina als Pirineus Orientals, xarxes a banda, va estar formada per diversos grups totalment independents –filials de grans grups nacionals–, que inicialment es distingiren per la publicació i distribució de pamflets i butlletins (tracts en francès), per a més endavant passar a altres menes de lluita (sabotatges i altres accions directes):

Combat va ser la primera organització. Sorgí el 1941 de la fusió del «Mouvement de libération nationale» i del «Liberté». Als P.O. va ser organitzada i dirigida per Marceau Gitard i tenia tres responsables de zona: el comandant a la reserva Ricart, a Perpinyà, Pierre Mau a Ceret i Elna i Marcel Clos pel Conflent i el rerepaís. El militant anarquista André Respaut (el 1943 deportat a Buchewald) col·laborà en la distribució del butlletí del moviment, Combat.

Franc-Tireur sorgí al setembre del 1941, branca de l'organització nacional fundada a Lió el novembre del 1940, i inicialment es dedicà únicament a la difusió del butlletí de l'organització. En ser arrestat i deportat el responsable departamental François PaulinFrançois Paulin era director dels magatzems "Lapasserie" de la plaça de la Llotja de Perpinyà el maig del 1942, el reemplaçà en Joseph Pomarola que també seria detingut i deportat més tard.

Libération, nascuda en l'àmbit estatal a Clermont-Ferrand a l'abril del 1941, obrí una delegació als P.O. a començament del 1942. Dirigida per Joan Olibó al començament, al 27 de juliol del 1942 passà a portar-lo Joseph RousNo confondre el Joseph Rous resistent amb el seu homònim Joseph Rous (Prada de Conflent, 1881 - Acs, 1974), diputat del 1932 al 1942 i un dels 80 de Vichy. fins que aquest fou arrestat el 23 de maig del 1943 (i deportat al març de l'any següent). El succeí Marcel Maynéris.

Front National va ser un moviment vinculat al clandestí Partit Comunista. La seva actuació nord-catalana començà al cap d'any del 1941 amb la distribució pública del butlletí Front National. El moviment no prengué volada fins al maig següent, quan el dirigien Charles Robert, André SolaAndré Solà va ser arrestat i deportat a Alemanya a finals de març del 1944 i Joseph Crouzières. El moviment tenia també una branca armada, els Francs-Tireur et Partisans français, presents al Departament a partir del desembre del 1942. El 1943, membres dels FTPF estarien en l'origen de diversos maquis que es formarien als Pirineus Orientals (vegeu més avall).

LOrganisation de la Résistance de l'Armée (O.R.A.) es constituí al 10 d'agost del 1943, i la dirigia el comandant Puig.

El 14 de juliol del 1942 Una de les diverses formes que prengué l'acció resistent va ser la distribució de fulls volanders i butlletins clandestins (tracts), i cadascun dels principals grups de resistència en publicava els seus, que es distribuïen de forma clandestina. Al juliol del 1942 una iniciativa puntual, originada a Londres i secundada pels grans moviments nacionals de la Resistència, tingué repercussió a escala local amb la difusió de butlletins de Combat, Franc-Tireur i Libération encoratjant la població a celebrar la Festa Nacional del 14 de juliol, suprimida pel Govern de Vichy. Vora 300 persones s'aplegaren a la plaça Aragó de Perpinyà, totes lluint una escarapel·la blanca, blanca i vermella al trau. Gilbert Brutus, que va ser interrogat per la policia a causa de la manifestació explicaria posteriorment:

miniatura|Divisió zonal de la Resistència francesa

Els Moviments Units de Resistència