L'ocell de tempesta cendrós (Hydrobates homochroa) és un ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae). D'hàbits pelàgics cria a cavitats naturals, a illes properes a Califòrnia, dispersant-se després a la llarga de la costa del Pacífic, des del nord de Califòrnia cap al sud fins al centre de Baixa Califòrnia.
Descripció i ecologia miniatura|L'ou.|esquerra|185x185pxAquest és un ocell de tempesta petit, de color marró uniformement negre amb una cua bifurcada, que s'assembla molt a l'ocell de tempesta negre (H. melania), però és més petit i té un estil de vol d'aleteig més ràpid, amb l'elevació només horitzontal al cos abans de començar el descens (altres ocell de tempesta de la mateixa àrea de distribució tenen un impuls ascendent més acusat).
És un ocell gregari al mar, que s'alimenta de nit de cefalòpodes, peixos (especialment els mictòfids d'aigües profundes, que pugen a la superfície del mar a la nit) i krill eufàusiid com ara Thysanoessa spinifera, que també pul·lulen a la superfície. També assisteixen als vaixells de pesca per les restes de peix que alliberen quan recullen les xarxes.
L'ocell de tempesta cendrós nia en caus de roca a les illes costaneres i torna al niu per la nit. L'espècie té un cicle de reproducció llarg, pon ous al maig i les cries emplomen a l'octubre, tot i que el moment varia molt, més que en la majoria dels altres ocell de tempesta; algunes parelles poden tenir un pollet ja mig crescut quan altres parelles encara ponen. Com en moltes altres ocells marins, les parelles mostren fidelitat tant a la parella com al lloc, aparellant-se amb la mateixa parella durant molts anys i niant al mateix cau, tot i que les parelles passen la vida fora de la temporada de cria separades les unes de les altres, i tot i que molts individus poden semblar competir pels caus a les colònies de nidificació. Un canvi de parella sol estar associat a un canvi de lloc de nidificació.
L'ocell de tempesta cendrós és un ocell longeu; un individu anellat ha viscut almenys trenta-un anys.
Distribució, estat i amenaces L'ocell de tempesta cendrós es reprodueixen a 17 illes del Pacífic nord-est, principalment davant la costa de Califòrnia, però incloent-hi alguns llocs davant la costa del nord-oest de Mèxic. La meitat de la població mundial nia a les illes Farallon, prop de San Francisco. Altres illes de cria inclouen les vuit illes del Canal de Califòrnia i una petita població a les illes Coronados de Mèxic. La Cova dels Bats, al costat nord de l'illa de Santa Cruz, al sud de Califòrnia, té la colònia de nidificació més gran de l'ocell de tempesta cendrós del món, amb més de 100 nius. Fora de la temporada de cria, es creu que la distribució és més ampla, i s'alimenta en el corrent de Califòrnia, però no fa grans migracions i no s'estén tan lluny com altres espècies de ocell de tempesta. A principis de la tardor, es poden veure grans estols a la badia de Monterey. Els ocells no es desplacen terra endins a una distància significativa, excepte quan hi ha tempesta; per exemple, un albirament al comtat de San Mateo, Califòrnia, va ser considerat "inusual" per un naturalista experimentat.
S'estima que la població mundial és d'uns 10.000 ocells, 8.000 dels quals són reproductors, i que la població de Farallon va disminuir en un terç entre 1972 i 1992. L'ocell de tempesta cendrós està designat com a espècie en perill a Califòrnia. Està amenaçat per la depredació del gavià occidental (Larus occidentalis) i el mussol de lloriguera (Athene cunicularia), la il·luminació dels vaixells de pesca, els depredadors introduïts com les rates i els gats ferals, i la contaminació. La majoria de les illes on cria estan cobertes per algun grau de protecció.
L'escalfament global podria tenir un impacte profund en l'ocell de tempesta cendrós. Els canvis futurs a les aigües costaneres de Califòrnia a causa de l'escalfament global podrien donar com a resultat aigües més càlides i menys productives, cosa que significaria que hi hauria menys aliment disponible. A més, l'acidificació dels oceans pot provocar una disminució de les espècies de crustacis a causa dels efectes que l'excés de CO₂ tindrà sobre les closques dels animals. L'augment del nivell del mar també amenaçarà certs llocs de nidificació que estarien situats massa a prop de l'aigua.
Taxonomia i etimologia L'ocell de tempesta cendrós va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg estatunidenc Elliott Coues l'any 1864 amb el nom binomial Cymochorea homochroa i la localitat tipus "Illes Farallon, Califòrnia".
El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'Oceanodroma.
El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies d'Oceanodroma van ser transferides a Hydrobates, inclòs l'ocell de tempesta cendrós, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs
Tant el nom comú com el científic provenen del grec antic, homochroa significa “de color uniforme” que deriva de «όμοια/(h)omoia», “igual” i «χρώμα/chroma», “color”.
Referències
Categoria:Hydrobates