miniatura|Pelúsion a la Via Maris (violeta), costa mediterrània. També apareixen la Ruta dels Reis (en vermell), i d'altres rutes comercials del . Pelúsion o Pelusi fou una ciutat d'Egipte, al Delta del Nil, uns 30 km al sud-est de la moderna Port Saïd. El seu nom egipci fou Peromi (o Per-Omi) i Senu (o Sena), i els grecs li van dir Pelúsion, d'on el llatí Pelusium. Els coptes li van dir Mud o Moun (Per-mud o Peremoun). Els hebreus l'anomenaren Sin (arameu Seyan); el nom àrab és Tell al-Farama (derivat del nom copte Paramoun) i proper hi ha el llogaret de Balouza derivat de Pelúsion. Fou la ciutat més important de l'est del Baix Egipte, i era a la branca més oriental del Nil, coneguda per Ostium Pelusiacum. L'antiga ciutat era a uns quants km a l'interior i avui és més propera a la costa. Produïa lli però la ciutat acomplia funcions de fortalesa fronterera i com a tal fou teatre de diverses batalles.
Heròdot diu que el faraó Psamètic I (664 aC-610 aC) va donar terres als mercenaris jònics i caris, sota la ciutat de Bubastis, a la branca Pelusiaca del riu; no obstant no està provat que l'establiment dels mercenaris fos la ciutat de Pelúsion, ja que no s'ha trobat cap resta del . No obstant els perses van conquerir la ciutat al segle següent (Heròdot esmenta el fet) i tampoc s'han trobar restes.
El rei Senaquerib (720 aC-715 aC) va arribar davant les muralles de Peromi, però es va retirar; en la seva retirada els egipcis els van atacar i derrotar. El 525 aC es va lliurar davant la ciutat la batalla en la que les forces de Cambises II de Pèrsia van derrotar el faraó i el rei persa va entrar a la ciutat sense lluita. El 373 aC el sàtrapa Farnabazos II de Frígia es va presentar amb la flota davant Peromi però es va retirar sense atacar-la davant les mesures preses pel faraó Nectabeu que va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables; l'expedició naval fou un desastre. El 369 aC la ciutat fou conquerida pels perses, rendint-se a la guarnició egípcia i a cinc mil mercenaris grecs, poc després què les forces del rei Nectabeu haguessin estat completament derrotades. El 333 aC va entrar a Pelúsion el rei macedoni Alexandre el Gran, sense lluita, i hi va instal·lar una guarnició; a la mort d'Alexandre el general Ptolemeu es va apoderar del govern d'Egipte i en va esdevenir faraó (Ptolemeu I Soter). El 321 aC el cos d'Alexandre fou portat a Pelúsion. El 173 aC Antíoc IV Epifanes va derrotar Ptolemeu VI Filomètor sota les muralles de la ciutat, i la va conservar després d'abandonar la resta d'Egipte, però més tard (en època no establerta) va retornar als làgides. El 55 aC Marc Antoni, llavors general a les ordres del procònsol Gabinius, va derrotar els egipcis prop de la ciutat i la va ocupar però va respectar la vida dels seus habitants. El 48 aC Cleòpatra fou a la ciutat dirigint un exèrcit d'egipcis i mercenaris siris i àrabs contra el seu germà i marit Ptolemeu XII Auletes. El mateix any (28 de setembre) fou assassinat a la ciutat Gneu Pompeu, que derrotat a Farsàlia havia fugit allí buscant la protecció del faraó Ptolemeu, que fou qui el va fer matar i el va enviar embalsamat a Juli Cèsar quan aquest hi va arribar l'octubre. El 31 aC després de la batalla d'Àccium, August es va presentar a Pelúsion, i el governador Seleuc li va obrir les portes. La ciutat fou visitada per diversos emperadors, entre ells Titus (70), Hadrià (130-131), i Septimi Sever (199-200). El 501 la ciutat fou seriosament damnada pels perses. El 524 va patir una plaga i des de llavors fou coneguda principalment pel seu nom copte, Peremoun. El 618 Pelúsion fou atacada i després conquerida temporalment pels perses dirigits per Khusraw.
El 640 fou ocupada per Amr ben al-Ash després d'una forta resistència, i la seva caiguda va portar la Conquesta musulmana d'Egipte, del que Amr fou el primer governador. Al fou centre de comerç dels jueus (els radhanites). El 1171 fou arrasada per Balduí I de Jerusalem, que va morir enverinat en menjar un peix local. El 1169 encara és esmentat un atac del rei Amauri I de Jerusalem, però després no torna a ser esmentada.
La ciutat fou excavada per Jacques Cledal el 1910. El 1982 va iniciar excavacions Mohammed Abd El-Maksoud. El 1991, Tell el-Farama i els llocs propers com Tell el-Makhzan i Kanais, considerats parts de la «Gran Pelúsion», foren repartits en concessions a equips egipcis, canadencs, suïssos i britànics; Ahmed el-Tabai va descobrir un amfiteatre i Mohammed Abd el-Samie una església romana d'Orient a Tell el-Makhzan.
Referències
Bibliografia
Categoria:Baix Egipte Categoria:Fortaleses de l'antic Egipte