La teoria de repulsió de parells d'electrons de la capa de valència, teoria RPECV simplificada, o teoria VSEPR per les seves sigles en anglès (Valence Shell Electron Pair Repulsion theory) és una teoria de la química que hom empra per predir la geometria molecular a partir de les repulsions electroestàtiques entre els parells d'electrons que formen els enllaços covalents o que ocupen un orbital no enllaçant.

Història La primera idea respecte de la relació entre la geometria molecular i els parells d'electrons de valència, tant els que formen enllaç com els que no, es deu a Nevil Vincent Sidgwick i Herbert Powell de la Universitat d'Oxford, que la presentaren el 1940 a les conferències Bakerian. La novetat de la seva idea fou que descobriren la importància dels parells d'electrons que no formen enllaços en la geometria molecular, ja que produeixen repulsions amb els parells d'electrons que formen enllaços i, també amb altres parells electrons que no formen enllaços. Posteriorment, el 1957 Ronald James Gillespie i Ronald Sydney Nyholm del University College London, ampliaren la proposta inicial i construïren una teoria, no quantitativa, que permetia assignar, d'una forma força simple, la geometria correcte d'una molècula.

Teoria Steric No.Geometria bàsica0 parellsno enllaçants1 parell no enllaçant2 parells no enllaçants3 parells no enllaçants2 110px|Lineal Lineal 3 110px|Triangular Triangular 110px|Angular Angular 4 110px|Tetraèdrica Tetraèdrica 110px|Piràmide triangular Piràmide triangular 110px|Angular Angular 5 110px|Bipiràmide triangular Bipiràmide triangular 110px|En forma de balancí En formade balancí 110px|En forma de T En forma de T 110px|Lineal Lineal6 110px|Octaèdrica Octaèdrica 110px|Piràmide quadrangular Piràmide quadrangular 110px|Quadrada Quadrada 7 110px|Bipiràmide pentagonal Bipiràmide pentagonal 110px|Piràmide pentagonal Piràmide pentagonal 8 Antiprisma quadrat Tipus de MolèculaForma:Disposició electrònica: (incloent parelles solitàries, mostrades en groc pàl·lid)Geometria (excloent les parelles solitàries)ExemplesAX₂E0Linealenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX2E0-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Linear-3D-balls.png|100x100pxBeCl₂, CO₂AX₂E1Angularenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX2E1-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Bent-3D-balls.png|100x100px, SO₂, O₃, CCl₂AX₂E₂Angularenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX2E2-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Bent-3D-balls.png|100x100pxH₂O, OF₂AX₂E₃Linealenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX2E3-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Linear-3D-balls.png|100x100pxXeF₂, , XeCl₂AX₃E0Trigonal planaenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX3E0-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Trigonal-3D-balls.png|100x100pxBF₃, , , , SO₃AX₃E1Piramidal trigonalenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX3E1-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Pyramidal-3D-balls.png|100x100pxNH₃, PCl₃AX₃E₂Forma de Tenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX3E2-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:T-shaped-3D-balls.png|100x100pxClF₃, BrF₃AX4E0Tetraèdricaenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX4E0-3D-balls.png|101x101pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Tetrahedral-3D-balls.png|105x105pxCH4, , , , XeO4AX4E1De balancí o Disfenoideenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX4E1-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Seesaw-3D-balls.png|100x100pxSF4AX4E₂Quadrada planaenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX4E2-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Square-planar-3D-balls.png|100x100pxXeF4AX5E0Bipiramidal trigonalenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Trigonal-bipyramidal-3D-balls.png|114x114pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Trigonal-bipyramidal-3D-balls.png|114x114pxPCl5AX5E1 Piramidal quadradaenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX5E1-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Square-pyramidal-3D-balls.png|100x100pxClF5, BrF5, XeOF4AX5E₂Plana pentagonalenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX5E2-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Pentagonal-planar-3D-balls.png|100x100pxAX6E0Octaèdricaenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX6E0-3D-balls.png|106x106pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Octahedral-3D-balls.png|104x104pxSF6AX6E1Piramidal pentagonalenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX6E1-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Pentagonal-pyramidal-3D-balls.png|100x100px, AX7E0Piramidal pentagonalenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX7E0-3D-balls.png|101x101pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Pentagonal-bipyramidal-3D-balls.png|100x100pxIF7AX8E0Antiprismàtica quadradaenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:AX8E0-3D-balls.png|100x100pxenllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Square-antiprismatic-3D-balls.png|100x100px, XeF82- , (NO)₂XeF8

La teoria RPECV es fonamenta en les següents regles:

Els parells d'electrons tendeixen a fer mínimes les repulsions. Les geometries bàsiques són: Nombre de coordinació dos és lineal. Nombre de coordinació tres és triangular. Nombre de coordinació quatre és tetraèdrica. Nombre de coordinació cinc és bipiramidal triangular. Nombre de coordinació sis és octaèdrica. La importància de les repulsions segueix el següent ordre: Parella no enllaçant-Parella no enllaçant > Parella no enllaçant-Parella enllaçant > Parella enllaçant-Parella enllaçant. Si hi ha presents parells d'electrons no enllaçants, els angles d'enllaç són menors que els que prediu la regla 1. Els parells no enllaçants se situen en la posició més ample, per exemple, la posició equatorial en el cas que la geometria sigui de bipiràmide trigonal. Els enllaços dobles ocupen més espai que els simples. Els parells que enllacen amb àtoms electronegatius ocupen menys espai que els dels substituents més electropositius. Si l'àtom central pertany al 3r període o els que estan per sota d'ell a la taula periòdica, existeixen dues possibilitats: Si els substituents són àtoms d'oxigen o halògens, s'apliquen les regles anteriors. Si els substituents són menys electronegatius que els halògens, la parella no enllaçant ocupa un orbital no enllaçant s, i l'enllaç es produirà mitjançant els orbitals p amb angles d'enllaç propers a 90°.

En tots els casos la geometria dels parells d'electrons enllaçants i no enllaçants és la bàsica (regla 1). Quant a la geometria de la molècula cal considerar només els àtoms. Com a exemples hi ha la molècula d'amoníac, NH₃, amb un parell no enllaçant que té geometria de piràmide triangular; la molècula d'aigua, H₂O, amb dos parells no enllaçants i amb geometria angular; o el pentaclorur de fòsfor, PCl₅, amb cap parella no enllaçant i amb geometria de bipiràmide triangular.

El mètode AXE esquerra|120px|miniatura|Geometria de l'amoníac, NH₃, una molècula AX₃E El mètode de AXE és el sistema de recompte d'electrons que s'utilitza en la teoria RPECV. Es tracta d'assignar subíndexs a la fórmula general AXxEe. La A representa l'àtom central i sempre té subíndex 1, perquè a la molècula només hi ha un àtom central. La x representa el nombre d'enllaços sigma entre els àtoms substituents exteriors, X, i l'àtom central. Els enllaços covalents múltiples (dobles o triples) no es tenen en compte. La e representa el nombre de parells d'electrons no enllaçants, E, al voltant de l'àtom central, A. La suma x + e, conegut com el nombre estèric, s'associa amb el nombre total d'orbitals híbrids utilitzats per la teoria d'enllaç de valència. D'acord amb el nombre estèric i a la distribució de X i de E, es poden fer les prediccions de la geometria de la molècula. Així la molècula d'amoníac, NH₃, té un àtom central, el N; tres enllaços sigma, un en cada hidrogen, H, per tant x=3; i també té una parella d'electrons no enllaçants (a partir de la teoria de l'octet de Lewis), o sigui e=1. Hom pot escriure doncs que la molècula NH₃ ve representada per AX₃E i, segons la taula té una geometria de piràmide triangular.

Referències

Categoria:Teories de la química