The Rocky Horror Show és un musical britànic que s'estrenà a Londres el 19 de juny de 1973. Va ser escrit per Richard O'Brien i desenvolupat per O'Brien amb col·laboració del director teatral australià Jim Sharman. Va ocupar la vuitena posició en una enquesta a la BBC Radio 2 sobre quin era el musical essencial britànic.Nation's Number One Essential Musical from a BBC website El 1975 va ser adaptada al cinema amb el títol The Rocky Horror Picture Show.
Història L'èxit de Jim Sharman amb la producció original australiana de Jesus Christ Superstar va fer que se'l convidés a dirigir la posada en escena a Londres, i va ser durant l'estada de Superstar que va conèixer Richard O'Brien, que havia interpretat Herodes en una representació. O'Brien volia interpretar-lo a l'estil d'Elvis, però abandonà Superstar quan els productors li demanaren que ballés claqué. Mentre que es trobava sense feina, O'Brien començà a treballar en un nou musical rock amb el títol provisional de Rock Horroar.
Mentre que treballaven junts al Royal Court's Theatre Upstairs en una producció de The Unseen Hand de Sam Shepard, O'Brien li interpretà alguna de les cançons que havia escrit i començaren a esbossar el concepte de l'espectacle. Sharman portà alguns amics australians, com Nell Campbell, a.k.a. 'Little Nell, o el dissenyador de producció Brian Thomson (que havia dissenyat les seves produccions de Hair i Superstar. La dissenyadora de vestuari Sue Blane i el director musical Richard Hartley també formaren part de l'equip creatiu original. El productor Michael White aportà 1.000 lliures al projecte després d'escoltar una cinta en la que O'Brien cantava la cançó «Science Fiction». Entre les col·laboracions curioses a l'espectacle hi ha la del Hammersmith Hospital, que donà bates, guants i màscares mèdiques; o el St. Mary's Hospital, que deixà el seu instrumental mèdic.
El musical va començar els assaigs amb el títol They Came from Denton High, que va ser modificat just abans de les prèvies a suggeriment de Sharman pel de The Rocky Horror Show.Thomson, Brian, ed. (1979) The Rocky Horror Scrapbook. New York: Star Fleet Productions, Inc. 6.
Després de dues prèvies, The Rocky Horror Show s'estrenà el 19 de juny de 1973 al Theatre Upstairs, de només 63 butaques, on va quedar al cartell fins al 20 de juliol. El teatre estava dirigit pel Royal Court com un espai per a treballs nous, que comptava només amb 60 butaques. El veterà productor teatral Michael White va produir l'obra i Pete Moss en va ser el director musical. La producció va obtenir un èxit crític i comercial. Entre els espectadors de la nit de l'estrena es trobava Vincent Price, que va riure molt i va donar una ovació dret al final de l'espectacle. El productor discogràfic Jonathan King la va veure la segona nit i va acordar fer l'àlbum de la banda sonora original durant un cap de setmana llarg sota el segell UK Records. King va participar molt a la promoció original del show que va cofinançar.
La producció va passar al Classic Cinema del Kings Road del 14 d'agost al 20 d'octubre de 1973, un local amb 270 seients que havia d'enderrocar-se. Canvià de nou al Kings Road Theatre, un cinema convertit de 350 seients, del 3 de novembre de 1973 al 31 de març de 1979, amb diversos canvis al repartiment, fins que els plans de demolició del teatre provocaren un nou canvi. The Rocky Horror Show es va traslladar al Comedy Theatre de 820 seients, situat a Panton Street al West End, el districte teatral de Londres, on es representà entre el 6 d'abril de 1979 i el 13 de setembre de 1980, tancant la seva estada inicial de 2.960 representacions. Després de produccions ocasionals a l'inici dels anys 80, l'obra va tenir un revival al Theatre Royal Hanley el 1984, i des de llavors es representa regularment al Regne Unit.Harding, James. (1987) The Rocky Horror Show Book. London: Sidgwick & Jackson Ltd. 101.
El productor americà Lou Adler, quedàva tan impressionat que a la mateixa nit on l'havia vist va concloure un acord amb el productor Michael White per portar l'obra als Estats Units; on s'estrenaria el 24 de març de 1974 al teatre Roxy de Los Angeles.
Sinopsi miniatura I Acte L'Acomodadora d'un cinema presenta la pel·lícula amb una cançó («Science Fiction/Double Feature»).
Després d'assistir al casament de Ralph Hapshatt i Betty Munroe, Brad Majors confessa el seu amor per Janet Weiss («Dammit, Janet!») i els dos es prometen. El Narrador apareix per explicar que Brad i Janet ds'han anat de Denton per visitar el seu antic professor de ciències, mentre que condueixen enmig d'una tempesta. Durant el camí el cotxe punxa una roda, i Brad i Janet es veuen obligats a caminar sota la pluja cercant un telèfon a un vell castell («Over at the Frankenstein Place»).
El Narrador explica que Brad i Janet se senten «aprensius i incòmodes», però han d'acceptar qualsevol ajuda que se'ls ofereixi. Quan arriben són rebuts per Riff Raff, el majordom geperut.Se'n va per cercar el seu amo, Brad i Janet comencen a intentar secar-se. Riff Raff torna amb Magenta, la minyona i germana de Riff Raff, i amb Columbia, la «groupie» de Frank N. Furter. En aquest moment arriba Frank N. Furter, un científic boig bisexual. Es presenta com un «Dolç Travesti de Transexual, Transilvania», i convida Brad i Janet al seu laboratori («Sweet Transvestite»). Magenta i Columbia parlen breument sobre un desafortunat noi de les comandes anomenat Eddie. Llavors Riff Raff, Magenta i Columbia fan el principal número de ball del show. «Time Warp».
Brad i Janet entren al laboratori, on Frank 'n' Furter els dona unes bates. Frank anuncia que ha descobert el secret de la mateixa vida. Mostra la seva creació, un home ros i ben fet anomenat Rocky Horror, que porta a la vida. Mentre que li treuen les venes, Rocky es preocupa per la seva situació («The Sword of Damocles»). Further admira el físic de Rocky cantant un tribut als constructors de muscles («I Can Make You a Man»). De cop i volta s'obre una nevera de Coca-Cola al laboratori i apareix l'anterior amant d'en Frank, tot ple de cicatrius de cirurgia. Eddie (ara una mena de zombie, car Frank li ha retirat un tros de cervell) contempla la seva existència i vol la seva antiga vida («Hot Patootie - Bless My Soul»). Frank s'espanta, llença Eddie de tornada a la màquina, i el mata amb una destral. Frank diu a Rocky (el receptor del tros de cervell) que el prefereix a ell que Eddie («I Can Make You a Man» (Reprise)). Brad i Janet són portats a habitacions separades per passar la nit.
II Acte El narrador explica que Brad i Janet potser no estan segurs. Janet gaudeix dels avanços de Brad al seu fosc dormitori, abans d'adonar-se que en realitat és en Frank disfressat. Aquest, convenç Janet que no hi ha cap crim en el plaer, i quan ella li demana que no li digui res a Brad, tornen a posar-s'hi. L'escena canvia al dormitori de Brad, on Brad fot Janet abans d'adonar-se'n que de nou es tracta d'en Frank disfressat. Frank promet que no li dirà res a Janet, però quan hi tornen, Riff Raff els interromp pel monitor de TV dient-los que Rocky ha fugit. Janet busca Brad pel laboratori, i descobreix que en Rocky s'hi amaga. Buscant pel monitor, Janet descobreix Brad al llit amb Frank, i sedueix Rocky («Touch-a-Touch-a-Touch-a-Touch Me»). Mentre que miren el monitor cercant Rocky, la resta descobreixen que Janet s'ho ha fet amb ell, i Brad es mostra dolgut («Once in a While»). Riff Raff adverteix Frank N. Furter que hi ha un nou visitant al castell: el Dr. Everett Scott, el tutor de ciències amb cadira de rodes que Brad i Janet volien visitar.
Columbia porta el Dr. Scott és portat al laborator, i Frank N. Furter l'acusa i Brad d'intentar investigar el seu castell. Dr. Scott assegura que hi ha anat en recerca d'Eddie, el seu nebot («Eddie»). Frank N. Furter mostra el cadàver d'Eddie al grup i fa servir un aparell per mantenir immòbils els tres visitants i una rebel Colúmbia a terra («Planet Shmanet Janet»); els habitants del castell es revelen com a extraterrestres comandats per Frank, que abandonà la seva missió per tal de fabricar-se en Rocky. Magenta insisteix que volen tornar al seu planeta; però Frank se l'ho nega, i declara la seva intenció de muntar un xou.
Sota la influència de Frank, Columbia, Rocky, Brad, i Janet interpreten un número vestits amb llenceria («Rose Tint My World»). Després, Frank els encoratja a perdre qualsevol inhibició i a rendir-se als seus instints, resultant en una orgia («Don't Dream It- Be It») abans de ser interromputs per Frank, que encapçala el final («Wild and Untamed Thing»). Però el show acaba bruscament quan Riff Raff i Magenta entren amb uniformes espacials i portant pistoles de raigs. Riff Raff proclama que usurpa l'autoritat de Frank i que se'n tornen al seu planeta. Frank fa un darrer prec per tenir la simpatia de Riff Raff, i intenta fer-li entendre el seu desig de passar la resta de la seva vida tenint sexe amb tothom («I'm Going Home»). Riff Raff, però, no s'immuta i la seva pistola abat Columbia, Frank i Rocky abans d'ordenar Brad, Janet i el Dr. Scott que se'n vagin.
El trio fuig, mentre que el castell marxa a l'espai, confusos sobre el que els acaba de passar («Superheroes»). Mentre que el show acaba, la Usherette torna per cantar «Science Fiction - Double Feature (Reprise)."
Cançons originals
I Acte Science Fiction/Double Feature Dammit, Janet! Over at the Frankenstein Place The Time Warp Sweet Transvestite The Sword of Damocles I Can Make You a Man "Hot Patootie - Bless My Soul" I Can Make You a Man (Reprise)
II Acte Touch-a, Touch-a, Touch-a, Touch Me Once in a While Eddie's Teddy Planet Schmanet Janet Rose Tint My World Don't Dream It, Be It Wild and Untamed Thing I'm Going Home Superheroes Science Fiction/Double Feature (Reprise)
Repartiment original de Londres Patricia Quinn com Usherette/Magenta Julie Covington† com Janet Weiss (substituïda per Belinda Sinclair) Christopher Malcolm com Brad Majors Jonathan Adams com El Narrador Richard O'Brien com Riff Raff Little Nell com Columbia Tim Curry com Frank N. Furter Rayner Bourton com Rocky Paddy O'Hagan com Eddie/Dr. Everett Scott
† Tot i que Belinda Sinclair apareix a l'Enregistrament del Repartiment Original de Londres, Julie Covington va ser la primera a interpretar la Janet, però abandonà l'espectacle poc després a causa d'un accident.
Produccions Produccions als Estats Units Producció de Los Angeles 1974 Després de només dues prèvies, The Rocky Horror Show va estrenar-se als Estats Units al The Roxy Theatre de Los Angeles, un teatre de 500 seients, el 21 de març de 1974. El director Jim Sharman i diversos membres de l'equip repetiren la seva tasca des de Londres, mentre que Tim Curry era l'únic membre del repartiment en repetir el seu paper. Meat Loaf s'zfegeix al repartiment com a Eddie/Dr. Scott, Kim Milford com Rocky, Boni Enten com Columbia, i Jamie Donnelly com a Magenta/Usherette Trixie. Bill Miller i Abigale Haness interpretaven Brad i Janet. Entre els candidats al nou càsting hi havia John Travolta, Richard Gere, Chris Sarandon, Greg Evigan i Jeff Conaway. L'espectacle comptava amb una producció més elaborada en escenografia, vestuari i efectes especials, així com amb uns tètrics acomodadors que premeditadament seien el públic en seients equivocats, creant així altercats entre els presents i una anarquia general que preparava mentalment l'espectador per a l'espectacle. Tim Curry i Meat Loaf van abandonar el repartiment el setembre de 1974 per començar l'enregistrament de la banda sonora de la pel·lícula, i van ser substituïts per Paul Jabara i Alan Martin. The Rocky Horror Show va tancar al Roxy Theatre el 5 de gener de 1975, abans de traslladar-se a Broadway.
Producció original de Broadway