Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Governador de Fars Quan el seu pare fou assassinat en el camí a la cort de Tamerlà (7 de gener de 1394) el seu avi li va concedir els governs del seu pare, el Fars amb seu a Siraz. Durant uns anys va exercir el poder sense gaires problemes; fou cridat algunes vegades a la cort de Tamerlà i sempre hi va anar atenent les peticions del seu avi.
Segons Minorsky, Muhammad Sultan havia estat nomenat governador de Fars i el 1396 va veure ampliada la seva jurisdicció a Khuzistan i Luristanarticle Lur-i Kucik, pàg 49, a la part inferior de la primera columna on se cita a Muhàmmad Sultan, possible confusió per Pir Muhàmmad Sultan però com se sap que el govern del Fars havia estat concedit el 1394 a Pir Muhammad ibn Umar Shaykh i que aquest el va exercir (en el seu primer període de govern) fins al 1401, cal pensar que es tractaria d'una confusió entre Muhammad Sultan (Muhammad Sultan ibn Jahangir) i Pir Muhammad Sultan (Pir Muhammad ibn Umar Shaykh).
Caiguda en desgracia A començaments del 1401 el governador de Damasc fou atacat pels amirs txerkessos i finalment fou derrotat i el seu govern confiat al txerkès Djakam Shaykh al-Makhudi, mentre que al-Badjasi fou executat el 31 de març del 1401; Tamerlà es va tornar a acostar a la ciutat, sense ocupar-la, i seguidament va passar a Bagdad, domini dels djalayàrides, que fou atacada per segona vegada i saquejada, essent massacrada una part de la població. Pir Muhàmmad fou cridat per participar en aquest atac però en aquell moment estava malalt i no hi va anar; el seu avi ho va malinterpretar i li va arrabassar el govern del Fars que va donar al seu germà Rustam o Rustem ibn Umar Shaykh que només tenia uns 13 anys. Però després va participar lleialment a la campanya d'Anatòlia i el Caucas estant present a la batalla d'Ankara del 1402.
Restauració a Fars El 1403 li va retornar el govern de Fars, donant llavors a Rustem el govern d'Esfahan. A un tercer germà, Iskandar ibn Umar Shaykh, li fou donat (hivern del 1403 al 1404) el govern de Hamadan, Nihawand i Lur-i Kucik del que va prendre possessió a la primavera del 1404.
A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405, Pir Muhàmmad va conservar aquest govern, aparentment amb preeminència sobre els seus germans. Devia ser a l'abril quan es va convocar una reunió d'amirs i notables, però no hi havia acord: uns demanaven formar un estat amb un diploma d'investidura del califa abbàssida del Caire; uns altres proposaven sotmetre’s a Muhammad Umar del Takhi-i-Hulagu (L'Azerbaidjan i l'Iraq Ajamnita era governat per la branca de Mihran Shah, el qual tenia deu fills dos dels quals (Abu Bakr i Muhammad Umar) tot seguit van començar a disputar entre ells); uns tercers proposaven proclamar rei emperador a Miran Xah. Però Pir Muhammad va imposar el seu criteri: com que era fill de Melket Agha, que en segones noces s'havia casat amb Xah Rukh, va proposar reconèixer a aquest com a emperador.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 39. Pir Muhàmmad en nom de la família va enviar una submissió al seu oncle Xah-Rukh que governava el Gran Khorasan amb seu a Herat. Al govern del Fars, Pir Muhammad va fer alguns canvis: Abd al-Rahman Iltxikdai (governador o daroga de Yadz) i Sultan Mahmud (daroga d'Abarkuh) van rebre robes d'honor i foren substituïts per Malik Isxetberdar i Timur Velik als quals van entregar les claus i els tresors locals sense cap oposició. Foren admesos a la cort de Siraz entre els principals amirs. Va nomenar un nou visir, un home de conducte irreprotxable. Ideku Barles havia rebutjar reiteradament reconèixer la primacia de Fars sobre la província i va enviar una delegació sense millor resultat que les altres vegades.Ibid, pàgs 42, 43
Conflictes entre els fills de Miran Xah El conflicte entre els dos germans fills de Miran Xah, tocava la zona de Hamadan i Nihavand. Iskandar d'Hamadan (i Nihawand) va enviar un missatge on informava de que Muhammad Umar (els prínceps li deien nomes Umar) després de matar a l'amir Jahan Xah havia expulsat dels seus dominis al seu pare Miran Xah (que en la darrera notícia tenia residència a Sultaniya); com que Miran Xah havia de passar pels territoris d'Hamadan per anar al Khurasan, per evitar problemes suggeria que ell mateix abandonaria Hamadan i aniria a través d'Isgfahan i Fars a la cort del seu germà gran i preguntava els llocs adients per fer les parades del camí. Pir Muhammad li va contestar que la seva marxa d'Hamadan podia comportar un conflicte amb l'Azerbaidjan i que era millor que restés a la seva capital esperant que Muhammad Umar no fes cap acció que portés un conflicte. Però Iskandar no va escoltar el consell i va seguir avançant cap a Fars; els amirs d'Iskandar, assabentats del que passava, es van amotinar i la meitat van abandonar a Iskandar i uns quants van passar al servei de Muhammad Umar i altres se’n van anar amb Miran Xah. Iskandar es va dirigir llavors a Esfahan, on va poder estar un mes, sortint després cap a Siraz a la cort del seu germà gran.Ibid, pàgs 44 a 47 Just als dos dies d'arribar es va saber que Abu Bakr havia estat fet presoner pel seu germà Muhammad Umar i aquest marxava ara contra les províncies de Hamadan, Esfahan (ambdues part de l'Iraq Ajamita) i probablement Fars. Iskandar i Pir Muhammad que eren a Siraz, van acordar aturar al seu cosí a Esfahan, governada per Rustem. Pir Muhammad va concedir el govern de Yadz a Iskandar que hi va enviar a Bikesi Sultan i ell va marxar en persona a Esfahan.
L'exèrcit de Muhammad Umar va arribar a Hamadan, i Rustem d'Esfahan hi va enviar un negociador de nom Hajji Musafir Umar, ben acollit per Muhammad Umar; es va acordar la pau, retornant enrere l'atacant.Ibid, pàgs 47, 48
Primera campanya de Kirman Aquesta retirada va tranquil·litzar als tres germans. Iskandar va poder anar a Yadz; Rustem va romandre a Esfahan (on va descobrir una suposada conspiració de l'amir Said Barles i el va fer cegar i empresonar) i Pir Muhammad va sortir de Siraz i per la regió de Xabankara es va dirigir al Kirman per sotmetre la província. Iskandar va reunir tropes a Yadz i es va unir al seu germà; va dirigir l'avantguarda i va derrotar a les tropes del Kirman que li van presentar batalla. Aleshores tot Kirman va quedar espantat, i només el governador de la ciutat de Kerman (Kirman), nakib Nakim al-Din Nimet Allah, va gosar a sortir i negociar la pau. Mentre es negociava, no obstant, tota la rodalia de Kerman fou devastada. Finalment es va signar el tractat i Ideku Barles va enviar valuosos regals a Pir Muhammad que va retornar a Siraz. També Iskandar va retornar a Yadz.
Trencament amb Rustem L'estiu del 1405 a Esfahan l'amir Said Barles que havia estat empresonat i cegat per Rustem, acusat de conspirar, va poder escapar de la presó (mercès a que havia conservat part de la visió en un ull) i es va presentar a Siraz on Pir Muhammad va decidir acollir-lo, cosa que va provocar un deteriorament de les relacions amb el seu germà Rustem que regals i cartes no van aconseguir evitar.Ibid, pàgs 48 a 50
Aliança amb Muhammad Umar Mentre Muhammad Umar havia anat de Maragha cap a Hamadan on el governador Arxiun li va dir que no podria resistir a Abu Bakr i que valia mes demanar ajut a Pir Muhammad de Fars. Passant per Esfahan s'hi va afegir Rustem: va suggerir demanar ajut als seus dos germans però mentre aquest ajut es concretava, aprofitant que el campament d'Abu Bakr estava amb poques forces, va ecomanar atacar-lo per sorpresa. I així es va fer. Rustem va sortir d'Esfahan per anar a Siraz on fou molt ben rebut pel seu germà. Els tres germans Pir Muhammad, Rustem i Iskandar, fills d'Umar Xaikh van estar d'acord en combatre a Abu Bakr. Rustem d'Esfahan va retornar a la seva capital, i acompanyat d'Umar, va fer una incursió sorpresa que va ocupar i saquejar el campament d'Abu Bakr a Sauk Bulak i es van emportar a Sultan Bakht Begum, l'esposa de Miran Xah, i molt de botí, mentre els comandants del campament, Tavakul Barles i altres amirs estaven ocupats bevent; borratxos van perseguir als atacants en la ruta Sari (Iran)-Kamix-Rayy i els van arribar a atrapar i enfrontar, però com que els atacants del campament eren mes nombrosos que els perseguidors, no van tenir gaires problemes en seguir el camí amb tot el que havien saquejat. Després Muhammad Umar va anar a Siraz on també fou molt ben rebut. Al final del hivern les tropes dels tres germans estaven altre cop a punt i es van reunir a Jurbakhan (Jerbadekan).Ibid, pàgs 66, 67, 68
Al saber de l'aliança de Muhammad Umar amb els seus tres cosins (Pir Muhammad de Fars, Rustem d'Esfahan i Iskandar ara de Yadz), Abu Bakr va marxar en persona cap al sud, deixant el govern de Tabriz en mans de Muhammad Dawati i Zain al-Din Kazwiní; es va dirigir a Sultaniya (saquejant tot al seu pas fins i tot una caravana) i d'allí a Jurbakhan (Jerbadekan) on va acampar abans d'arribar a Esfahan (1406)Ibid, pàg. 64
Conflicte amb Abu Bakr Les tropes dels tres fills d'Umar Xaikh, a les que s'havia unit Muhammad Umar (fill de Miran Xah), també havien arribat a la zona. Els dos exèrcits estaven a no gaire distància un de l'altre. Estant allí Abu Bakr va saber que l'amir Bistam Jagir, l'aliat de Xaikh Ibrahim de Xirvan, s'havia apoderat de Tabriz (Bistam Jagir es va presentar a Tabriz, el governador Muhammad Dawati, que no estava en capacitat per resistir, li va enviar un delegat i es va acordar la rendició).Ibid, pàg. 108
Davant la situació a Tabriz, Abu Bakr va enviar un missatge als tres prínceps (els seus cosins) i va retornar a l'Azerbaidjan. Els tres prínceps disposaven entre tots de 50.000 homes, i comptaven que Abu Bakr era ara un errant: havia perdut Tabriz i tenia relacions conflictives amb el seu pare i la seva mare; per tant van decidir perseguir-lo.Ibid, pàg 64 Abu Bakr va acampar al sud de Sultaniya a un lloc anomenat Guruk Arghun.
Batalla de Derguzin Com que la situació a Tabriz anava evolucionant, Abu Bakr va canviar de plans i va tornar a marxar en direcció a Esfahan. Els dos exercits es van trobar a la rodalia de Derguzin en un lloc anomenat Kharbereh.Ibid, pàgs 64 a 66 La batalla de Derguzin o Kharbereh es va perllongar tot el dia, causant quatre mil morts o ferits greus; a la nit es va aturar però al dia següent es va reprendre i Abu Bakr, amb un atac amb les tropes d'elit cap al centre de Pir Muhammad, va aconseguir la victòria. L'exèrcit derrotat va fugir corrent cap a Esfahan. Abu Bakr i les seves forces van descansar uns dies en els quals va fer matar alguns amirs propis, entre els quals Umar Taban, acusat de no haver lluitat amb ganes i de ser enemic secret seu. Això va provocar la segona deserció de Husayn Barles i alguns altres amirs, que es va refugiar a Esfahan.
Batalla d'Esfahan (primavera de 1406)