fou un dels més importants novel·listes en llengua àrab del .
Biografia Fill d'una família d'origen saudita, però nascut a Amman, va viure a Bagdad, on era cap de redacció d'una revista especialitzada en temes econòmics. La seva primera obra, Els arbres i l'assassinat de Marzuc, publicada el 1973, va ser molt ben acollida i des d'aleshores es dedicà exclusivament a l'ofici d'escriure, abandonant la seva feina al Ministeri del Petroli a Damasc i traslladant-se a Beirut per treballar-hi com a periodista. Al llarg de la dècada dels 80 es va dedicar exclusivament a la literatura. Entre 1981 i 1986 va viure a l'exili a Boulogne-Billancourt, França. Després es va traslladar amb la seva família a Damasc, Síria, on hi va viure fins a la seva mort.
Ha publicat, entre d'altres, A l'est de la Mediterrània i Història d'una ciutat: una infantesa a Amman.
El 1992 li va ser atorgat el premi literari Soldà Oweis, el més prestigiós de la literatura escrita en àrab.
Gran coneixedor del món de la indústria del petroli, a la seva obra va criticar als empresaris que l'administraven i als polítics a qui servien. Va ser molt conegut i reconegut per les seves paròdies crítiques a les classes dominants de l'Orient mitjà, especialment a les de l'Aràbia Saudita, país que l'any 1999 va censurar la seva pentalogia Múdun al-milh (Ciutats de sal).
Selecció d'obres A l'est de la Mediterrània, publ. en castellà: Els Arbres i l'assassinat de Marzuq L'Autor i la residència Bon temps Ciutats de sal: la pèrdua, publ. en castellà: Els Finals Història d'amor incrèdula Història d'una ciutat: una infantesa a Amman, publ. en català: El Llaç del temps passat Llargues carreres Memòria pel futur Un Món sense mapes La Nostàlgia de l'absència Orient mitjà Terra de foscor Un Viatge de la llum
Referències
Categoria:Escriptors en àrab Categoria:Persones d'Amman Categoria:Alumnes de la Universitat de Belgrad Categoria:Morts a Damasc Categoria:Saudites Categoria:Escriptors asiàtics Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX