Muhàmmad Sultan ibn Jahangir (1375 - 13 de març de 1403) fou un príncep timúrida fill de Jahangir ibn Timur i net de Tamerlà. La seva mare era la notable princesa genguiskànida (per via materna) Sevin Beg, coneguda com a Khan Zade.
Infantesa Tenia com un any quan el seu pare va morir i Khan Zade, seguint el costum, va entregar al nadó per a ser criat per la germana gran de Tamerlà, Kutlugh Turkhan Agha. Vers el 1382 Khanzada es va casar en segones noces amb Miran Xah, amb el qual va tenir a Khalil Sultan i a Beghisi Sultan (o Bikisi Sultan), que fou la neta preferida de Tamerlà (els dos foren criats a la cort del seu avi) i després fou l'esposa de Iskandar ibn Úmar Xaykh.
El hivern del 1380 va tornar a l'obediència Ali Beg fill d'Arghun Shah (dels Ja'un-i Qurban). Una filla o germana d'Ali BegEsmentada com a Khand Sultan fou promesa a Muhammad Sultan que tenia uns 5 anys.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, II, 29
Juventut El 1386 quan Tamerlà va conquerir Tabriz als jalayírides, va donar el govern de la ciutat a Muhammad Sultan que tenia uns 11 anys.Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi El 1388, seguint el precepte de l'Alcorà de que els homes s'havien de casar per tenir fills i multiplicar-se, Tamerlà va ordenar una festa massiva als Baghui Beitgh (Jardins del Paradís) en la qual els seus fills i nets i oficials es casarien: Umar Xaikh, Xah Rukh (timúrida) (fills), Muhammad Sultan i Pir Muhammad (fills de Jahangir) almenys, van rebre esposes, a les que les cròniques atribueixen una fabulosa bellesa.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 2
Primeres batalles El 1391 en l'expedició contra Toktamish, Timur va enviar per endavant exploradors. Un d'aquests fou el seu net Muhammad Sultan, que ho va demanar i fou enviat a explorar la darrera setmana d'abril al front d'un contingent dels anomenats Mangalai (Exploradors o Corredors). En la batalla de Kunduzcha, on després hi va haver la ciutat d'Orenburg, que es va lliurar el 19-20-21 de juny, Muhammad Sultan va tenir el comandament del centre.Ibid El 15 de juny de 1392 Timur va iniciar la campanya anomenada dels Cinc Anys (que després es va completar en quatre); l'1 de juliol de 1392 es va posar malalt però va intentar aguantar. Va descampar però al arribar a Juidez es va agreujar. Va cridar a les dames i parents i al net Muhammad Sultan a la seva tenda ja que esperava morir aviat; Muhammad Sultan dirigia l'avantguarda de l'exèrcit i ja havia creuat el Jihun i va haver de tornar enrere. Els metges no sabien que tenia i ho van provar tot sense èxit, si bé un metge de Bukharà, que utilitzava els mètodes d'Avicenna, sembla que fou qui va aconseguir salvar-lo. A la nit del 14 al 15 de juliol (anomenada nit de les patents) va començar a recuperar-se. Muhammad Sultan fou enviat altre cop a dirigir l'avantguarda.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 17 El 1393 l'avantguarda dirigida per Pir Muhammad ibn Umar Shaykh i Muhammad Sultan i l'amir Shaikh Ali Bahadur va arribar a Qazwin, al governador de la qual, Shah Suar, van derrotar i el van enviar a Timur. D'alli l'avantguarda es va dirigir a Sultaniya, on el governador Ak Txeghi havia mort i Isnaf Shah el seu naib havia agafat el govern al seu lloc; quan van arribar les forces timúrides Isnaf Shah va abandonar el govern i va fugir i la ciutat fou ocupada sense lluita; els dos prínceps hi van estar 8 dies i després van sortir en direcció a Bagdad.Ibid., III, 21
Quan van entrar al Kurdistan van rebre un correu de Timur que els ordenava anar cap a Geb Shumal, per lo que van tirar enrere i es van apoderar del castell de Sankar on es van aprovisionar. El dia que marxaven van rebre un correu que els ordenava sotmetre a tots els caps kurds i si algun refusava, assolar i saquejar el seu territori; seguint les ordres van anar a Shebtxal i més enllà de la muntanya de Bistun on els amirs Sevinjik Bahadur, Timur Khoja (fill d'Ak Bugha) i Mubashir Bahadur es van separar amb un cos d'exèrcit per anar profundament al país kurd. Els dos prínceps en canvi van anar a través del pas de Derbent Tashi Khatun en direcció a Akhlat. Abans d'arribar, un notable local els va anar a rebre i es va oferir com a guia. Muhammad Sultan el va rebre amb els braços oberts i li va donar diversos honors i el va enviar al davant acompanyat de Shaikh Ali Bahadur com a cap dels mangalai (exploradors). El sobirà local, Ibrahim Shah, va rebre a Shaikh Ali Bahadur, es va sotmetre i va enviar el seu fill Sultan Shah als dos prínceps amb diversos regals. Muhammad Sultan va cridar a Shaikh Ali Bahadur per tornar, deixant a Ibrahim Shah al poder a Akhlat. A la tornada el guia que acompanyava a Shaikh Ali, que esperava que en cas de conflicte obtindria una posició important, sentint-se frustrat, va decidir matar a l'amir; quan van parar a menjar el va agafar a traïció i el va matar d'un cop de ganivet; els homes de Shaikh Ali Bahadur van agafar a l'assassí i el van matar allà mateix i després van cremar el cos. Van baixar després cap al Luristan i el van creuar i els dos prínceps es van reunir amb l'exèrcit imperial de Tamerlà a la rodalia de Shushtar.Ibid, III, 22
Campanyes al Kurdistan, l'Iraq i Diyar Bakr Després de la conquesta de Fars, Tamerlà es va dirigir a Esfahan (finals de maig o principis de juny) on el príncep Muhammad Sultan, que ja hi havia arribat, el va rebre i li va donar un banquet.Ibid., III, 27 Tot seguit fou enviat al Kurdistan, a la comarca de Derbent; allí va matar un nombre considerable d'enemics (com a exemple uns set-cents guerrers kurds foren apressats i tirats des de dalt d'una muntanya). A partir d'aquell moment la resistència fou molt escassa. Assegurada tota la zona el príncep va tornar per Derbent Tashi Khatun (o Demur Kapi) i va arribar a Bagdad on va poder saludar al seu avi Tamerlà. Se'l va designar com a governador de Wasit i el seu districte, on Muhammad Sultan va anar des de Bagdad.Ibid., III, 31 El desembre el príncep va sortir de Wasit cap a Harbi, havent establert les lleis de Genguis Kan al districte i haver imposat la obediència als caps de tribu i prínceps, matant molts àrabs sobretot als que atacaven caravanes de pelegrins, i saquejant els seus territoris.Ibid., III, 34 En la tornada van passar pel Diyarbakir i Muix. Van arribar a la regió d'Awnik (juny de 1394) i Tamerlà va enviar a Muhammad Sultan a conquerir la fortalesa defensada per Mazar (Misr) fill de Kara Mehmed kara koyunlu. Després d'un llarg setge la fortalesa es va rendir (8 d'agost de 1394).Ibid., III, 44
Campanyes de Kiptxak i Fars El 1395 va participar en la segona expedició contra Toktamish.Justin Marozzi, Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World El juliol del 1396 Tamerlà el va enviar a Fars, primer amb l'amir Jahan Xah Bahadur però després hi va afegir al príncep Rustem. Aquell hivern (1396 a 1397) Muhammad Sultan va tenir el seu primer fill mascle, que es va dir Muhammad Jahangir (el naixement fou a Samarcanda).Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 65 Muhammad Sultan al Fars va sotmetre tota la costa del golf Pèrsic fins Hormuz: va seguir la via de Darabjirdi, després Tarum o Tarim (Fars), acompanyat de Jahan Xah i Saif al-Din Barles, però aquest es va haver de quedar malalt a Kerbal. Va arribar a Hormuz exterminant a tots els que se li oposaven i allí se li va unir el príncep Rustem procedent de Kazerun i Fal. A més altres amirs havien sotmès diversos governants locals: l'amir Jalal Ahmad havia sotmès a Gehrom i Lar; l'amir Ideku Barles havia enfilat cap a Kirman i la província de Kigh i Makran, que va saquejar fins a la plana de Dasht Ali. Reunits tots a Hormuz van conquerir set fortaleses comercials. El rei d'Hormuz, Muhammad Shah, es va haver de refugiar a Gehrom i va demanar la pau que li fou acordada mitjançant un tribut anyal de 600.000 dinars. Ideku i el seu germà es van quedar a Jiroft per controlar qualsevol intent de revolta. El príncep aleshores va tornar a Siraz i d'alli al país que Yazdi anomena Khurestan i deu ser Khuzestan. Hajji Saif al-Din Barles, recuperat, es va dirigir a la cort via Yadz. Quan Muhammad Sultan tornava a la cort, un personatge que l'acompanyava anomenat Jamal al-Din al-Firukuí el va intentar matar però no li va sortir be i només el va ferir lleument; l'assassí va fugir cap a les muntanyes i va caure per un precipici i es va matar; els servidors del príncep que el perseguien, van trobar el cadàver i li van tallar el cap que van portar a Muhammad Sultan. El príncep va seguir el seu camí a la cort i després de passar per Burudjird i Hamadan, va anar cap a Rayy i el Khurasan (província mongola) en direcció a SamarcandaIbid., III, 68 Va arribar a Xahrisabz on es va trobar amb el seu avi, arribada que fou motiu d'una festa. Després van tornar junts cap a Samarcanda on també va anar la princesa Khan Zade que venia de Tabriz i que fou rebuda per Muhammad Sultan anant després a presentar els respectes a l'emperador al palau de Bagh Bulen proper a Samarcanda
Governador d'Andijan El 1396 el seu oncle Miran Xah fou nomenat governador de Pèrsia occidental i l'Azerbaidjan (el tron o corona d'Hulagu o Takhi-i-Hulagu), i Khan Zade se'n va anar a residir a Tabriz o Sultaniyya. Muhàmmad Sultan va mantenir contacte estret amb la cort; tant si ja estava a Samarcanda com si hi va anar algunes vegades (com va fer la seva mare Khan Zade) devia ser allí per exemple per la boda de la filla de Khan Zade (que era la seva germanastre) Beghisi Sultan, que es va casar el 1397 amb Iskandar ibn Úmar Xaykh, i per la del mateix Tamerlà amb Tukhal Khanum, filla de Khidr Khoja Oghlan de Mogolistan (desembre de 1397); Muhammad Sultan fou nomenat governador de la frontera del Mogolistan (Vall de Fergana) amb seu a Andijan i se li va encarregar de construir una fortalesa a Akhira (Achira); Com oficials principals de Muhammad Sultan, Tamerlà va designar a Birdi Beg (fill de Sar Bugha), Hajji Saif al-Din Barles, Kodadad Husayni i Shams al-Din Abas amb 40.000 cavallers que van venir per la zona de Mont Kulan i es van establir a Akhira.Ibid., III, 70 El 1399 es va fer càrrec a Andijan del presoner Sarang Khan, governant de Multan, que li fou enviat carregat de cadenes.Ibid., IV, 33 El maig del 1399 va arribar Muhammad Sultan des d'Andijan per fer els honors al seu avi.Ibid., IV, 34 Com a successor designat el seu nom fou llegit a la pregaria del divendres i constava a les monedes. Quan Tamerlà va marxar per l'anomenada Campanya de Set Anys, li va deixar el govern de Samarcanda i pel govern d'Andijan va nomenar un altre net, Iskandar ibn Umar Shaykh.
Governador de Samarcanda i Transoxiana El 1399 Khan Zade i Miran Xah es van enfrontar, sembla que en ser ella acusada falsament d'alguns actes immorals; la princesa va anar a veure a Tamerlà i va presentar una sèrie de queixes sobre la moralitat del seu marit, al que va denunciar a més de no complir els seus deures de governant i no obeir les ordes paternes, dedicant-se només als plaers personals; Tamerlà va fer una investigació (finals del 1399) i va destituir a Miran Xah executant alguns dels seus cortesans. En endavant Khan Zade va viure separada del seu marit a la cort de Tamerlà, i no va perdre el contacte amb el seu fill, que ara tenia el govern de Samarcanda.