Tobna (en àrab Tubna) fou una antiga ciutat de la moderna Algèria a 4 km al sud de l'actual Barika, a la part oriental del Chott Hoda, entre aquest i les muntanyes Bélezma als Aurès. Estava regada pel uadi Bitam. Avui es troba en ruïnes i queden les restes del recinte de 950 x 930 metres i restes de la fortalesa romana d'Orient.
Història Fou l'antiga Tobuna o Tubonis.Itinéraire historique et descriptif de l'Algérie: comprenant le Tell et le Sahara, per Louis Piesse. Hachette, 1862. Page 427 o Thubunae construïda pels romans i que va esdevenir municipi sota Septimi Sever; estava dotada de ciutadella que la defensava dels atacs de nòmades. Als Itineraris figura a un dia de marxa de Makkara, un dia de Ngawus, 2 dies d'al-Ghadir. 2 dies de Msila, 2 dies de Biskra i 5 de Bighay. El 427 hi va estar el comte Bonifaci es va trobar amb Sant Agustí. Sota els bizantins fou cap de districte i van construir una gran fortalesa.
No se sap quan fou conquerida pels àrabs però va haver de ser als primers anys del . Del al X, sota les dinasties de la zona, va tenir una importància estratègica destacada; tenia una guarnició o djund i les fortificacions foren reforçades per muralles; sota el governador califal Úmar ibn Hafs (768-771) fou assetjada pel berber kharigita dels kutama Abu-KurraRecherches sur l'origine et les migrations des principales tribus de l'Afrique septentrionale et particulièrement de l'Algérie, per Antoine-Ernest-Hippolyte Carette, Imprimerie impériale, 1853. pàg. 364 però la ciutat va resistir.;Histoire de l'Afrique du Nord. Des origines à 1830 per Charles-André Julien, 1994, pàg. 866 el 795 fou nomenat governador del Zab pel califa, amb seu a Tobna, i poc després va esclatar una revolta a l'Ifríqiya (octubre del 799) en la qual Tammam ibn Tamim at-Tamimí, governador de Tunis i membre d'un clan tamimita (els Malik ibn Zayd Manat) però hostil al clan tamimita d'Ibrahim, es va revoltar contra el governador Muhàmmad ibn Muqàtil al-Akkí (797-799) que residia a Kairuan, i el va enderrocar ocupant el seu lloc (799-800); Ibrahim va sortir de Tobna amb les seves forces en ajut del governador enderrocat però quan va aconseguir restaurar-lo no va obtenir l'aprovació del califa, el qual, per raons de política interna, va convidar a Ibrahim ocupar ell mateix el lloc de governador i, a canvi d'un arranjament financer, el 9 de juliol del 800 Harun ar-Raixid li va conferir la condició d'emir hereditari d'Ifríqiya.L'Émirat aghlabide 184-296, 800-909, histoire politique per Mohamed Talbi, Librairie d'Amérique et d'Orient, 1966
Després del domini aglàbida, va passar als fatimites vers 909 i després, quan el califa fatimita va marxar cap a Egipte, fou part del domini zírida.Grands personnages de l'histoire ancienne de l'Algérie: des origines à 1830, PEr Djamel Souidi. Editions du Tell, 2005. Els zírides la van perdre més tard davant els hammàdides. Al-Bakrí l'esmenta com la vila més important entre Kairuan i Sigilmasa; tenia un carrer comercial i diversos barris fora de les muralles, un cementiri, jardins i hortes ben regades; s'hi cultivava el cotó. Però durant la disputa pel Magreb amb els omeies de Còrdova, la ciutat de Msila fou la més beneficiada i Torbna en va quedar com a dependència. A mitjan l'arribada dels Banu Hilal va afectar la seva prosperitat. Segons Ibn Khaldun la ciutat fou arruïnada pels hilàlides igual que Msila, i tota la regió arrasada i assolada. Tobna no es va poder refer i Biskra va ocupar el seu lloc.
Referències
Categoria:Ciutats d'Algèria