El partit de 100 punts de Wilt Chamberlain, definit per la National Basketball Association com un dels millors partits d'aquesta entitat,Bork, p. 33-35 fou un partit de temporada regular entre Philadelphia Warriors i els New York Knicks que es disputà el 2 de març de 1962 al Hersheypark Arena de Hershey, a l'estat de Pennsilvània dels Estats Units d'Amèrica.
Els Warriors van guanyar el partit per 169-147 (sense cap pròrroga), establint el que llavors seria el rècord de més punts entre els dos equips, amb 316. El partit és recordat especialment, però, pel rècord NBA de 100 punts anotats pel pivot dels Warriors Wilt Chamberlain. L'espectacular actuació de Chamberlain encara el manté en el primer lloc del rànquing de punts anotats en un sol partit; aquell mateix dia, però, Chamberlain va batre 5 rècords més de l'NBA, dels quals 4 encara es mantenen avui en dia.
Com que Chamberlain va batre molts rècords durant la temporada 1961-62, inicialment no es va donar gaire importància als seus 100 punts. Això no obstant, amb el temps aquell partit ha esdevingut el seu moment més recordat.
Pròleg Just abans del partit Wilt Chamberlain, el pivot estrella dels Warriors, estava tenint una ratxa d'anotació mai vista. Ja havia anotat 60 o més punts 15 vegades (rècord) durant la seva carrera. El 8 de desembre de 1961, en un partit de tres pròrrogues contra Los Angeles Lakers, va establir un nou rècord de l'NBA anotant 78 punts, batent així el previ de 71 punts que havia aconseguit Elgin Baylor. El comentarista dels Lakers Chick Hearn sovint explicava que, després del partit, va preguntar a Baylor si li molestava que Chamberlain hagués batut el seu rècord disposant de 15 minuts més que ell (a causa de les tres pròrrogues); Baylor va contestar que no li preocupava en absolut perquè «algun dia aquest home n'anotarà 100».
Tres mesos més tard, el partit entre els Warriors i els Knicks despertava poc interès: era un partit de finals de temporada sense gaire transcendència. Chamberlain va passar la nit anterior a Nova York de festa acompanyat per una dona. Sense haver dormit i patint ressaca, va pujar al tren cap a Filadèlfia a les 8 del matí, es va trobar amb uns quants amics a l'estació de tren d'aquesta ciutat i dinà amb ells; gairebé perdé l'autobús cap a Hershey. La resta de jugadors també s'ho prenien sense gaire interès: el jugador dels Warriors York Larese digué que «el repte més gran de la meva vida fou veure aquella cosa. No hi havia cap mena d'emoció pel partit entre els Knicks i els Warriors a Hershey. La xocolata era més emocionant».
El jugador dels Warriors Tom Meschery va fer un comentari sobre com d'apagat estava el Hersheypark Arena: «el fet és que el propietari dels Warriors i un promotor local van fer un pacte: van posar un gimnàs a la nostra disposició per tal que poguéssim practicar-hi de franc; a canvi, havíem de jugar tres partits de la temporada en aquell lloc abandonat de la mà de Déu… el poble de Hershey el van construir al voltant d'una enorme fàbrica de xocolata, i tot el d'allí estava impregnat de l'olor de xocolata. Era pràcticament impossible quedar-se dintre l'edifici perquè la gent es marejava. Jo només somiava en abandonar el lloc el més ràpid possible».
El divendres del partit tan sols 4.124 espectadors van pagar per veure'l i, a més, en part va ser per poder veure els jugadors de l'equip de futbol americà local, els Philadelphia Eagles, que jugaven un partit-espectacle de bàsquet contra els seus col·legues, els Baltimore Colts, abans del partit de l'NBA. Els rivals dels Warriors tenien problemes de jugadors: el seu pivot titular Phil Jordon estava lesionat; l'inexpert pivot de reserva, Darrall Imhoff, va haver de jugar contra el millor anotador, Wilt Chamberlain. Imhoff, efectivament, va tenir molts problemes per defensar Chamberlain i, quan faltaven 46 segons per acabar el partit, fou expulsat per 5 faltes personals.
Crònica del partit Primers 42 minuts Els Warriors de Chamberlain van dominar els Knicks des de bon principi. Pocs minuts després de començar, els Warriors ja guanyaven per 19-3, i el seu pivot estrella ja havia anotat 13 punts. Al final del primer quart, la diferència era de 42-26 i, seguint amb la tònica, Chamberlain ja havia anotat 23 punts.Bork, p. 33-35 Imhoff s'hagué d'asseure ben aviat a la banqueta amb problemes de faltes. A la mitja part els Knicks van aconseguir retallar una mica de desavantatge, fins a un resultat de 79-68. Al minut 24 Chamberlain duia anotats 41 punts. De totes maneres, com que ja havia anotat 60 punts o més en 15 ocasions prèviament els seus companys no hi veien res d'especial: «sovint entrava als vestidors amb 30 o 35 punts, per la qual cosa 41 punts no semblaven per tant», explicà més tard Chamberlain. L'entrenador dels Warriors, Frank McGuire, va donar ordres als seus homes de passar pilotes al pivot: «en Wilt sempre està obert, així que passeu-li la pilota».
Aquesta simple tàctica es va mostrar imparable. Ben aviat el pivot va superar la barrera dels 50 punts, fent que l'speaker del pavelló, Dave Zinkoff, aixequés els ànims de l'adormit públic. Tampoc li va afectar gaire que fos repetidament defensat per tres o fins i tot quatre jugadors dels Knicks, que no s'estaven de fer faltes dures sobre el pivot per intentar desconcentrar-lo. McGuire s'arribà a enfadar i va demanar als àrbitres que xiulessin més faltes, però de totes maneres els rivals no el podien parar.Cherry 2004, p. 109-115. Chamberlain va anotar 28 punts més que dugueren als Warriors a estar dinou punts amunt (125-106) al final del tercer quart; el seu compte personal se situava llavors a 69 punts, encara nou per sota del seu màxim fins al moment. El pivot dels Knicks Dave Budd, que s'alternava en el joc amb un Imhoff carregat de faltes, va comentar posteriorment que la resistència era simplement inútil: «no li podies jugar convencionalment perquè era molt gran. L'única cosa que podies intentar era posar-te per davant seu perquè no rebés —en aquest cas li passarien per dalt– o bé deixar-li rebre la pilota on ell volgués i intentar aguantar-lo i forçar-lo a fer un parell de passades extra –l'home pesava 300 o 270 lliures, així que tampoc era fàcil». Darrall Imhoff també va dir més tard que «[Chamberlain] ens va rebentar la cistella. Ni tan sols podíem fer-hi res fent-li marcatges de cinc jugadors». Chamberlain inicialment pensava que possiblement batria un rècord de tirs lliures, però declarà que a finals del tercer quart es va adonar que podia batre el seu rècord d'anotació de 73 punts (en un partit de 48 minuts) o el de 78 punts (en un partit amb triple pròrroga).
Quedava 7:51 per jugar del quart quart quan Chamberlain va anotar el seu 79è punt, batent el seu propi rècord i fent que el públic entrés en frenesia. Els 4.124 espectadors cridaven «passeu-li a Wilt! Passeu-li a Wilt!». Els Warriors de cop s'adonaren que podien fer història: li passaven la pilota a Chamberlain a cada atac. Al Attles va comentar posteriorment: «volíem que Wilt aconseguís aquest rècord, perquè a tots ens queia bé». El mateix Attles va fer, per exemple, una fàcil passada a Chamberlain que li permeté fer una safata fàcil, anotant així els seus punts 88 i 89 cinc minuts abans de la fi. Cal remarcar també que el base dels Warriors Guy Rodgers va acabar el partit amb 20 assistències.
Darrers frenètics minuts Segons els testimonis presents al partit, aquest esdevingué una farsa. Els Knicks, preocupats per la humiliació que suposaria que Chamberlain anotés 100 punts contra ells, no paraven de fer faltes a qualsevol jugador rival excepte el pivot, forçant-los així a tirar tirs lliures i mantenir la pilota lluny de les mans de Chamberlain. És a dir, jugaven al contrari del que faria qualsevol equip estant per darrere al marcador: en comptes d'intentar recuperar el desavantatge es deixaven anotar molts punts fàcilment. L'entrenador dels Warriors, Frank McGuire, va optar per canviar els quatre jugadors titulars que acompanyaven Chamberlain (els alers Tom Meschery i Al Attles i els basses Guy Rodgers i Paul Arizin) pels jugadors reserves (Joe Ruklick, York Larese, Ed Conlin i Ted Luckenbill). La seva intenció era fer falta als jugadors dels Knicks per poder recuperar la pilota després dels tirs lliures i passar-la a Chamberlain. Així, doncs, els dos equips van passar els últims minuts del partit fent-se faltes mútuament.
S'expressaren diferents opinions respecte a aquest tema. L'aler dels Warriors Tom Meschery digué que «el rival [Nova York] no esdevindria pas part de la història. Durant els últims minuts l'entrenador els ordenà de fer falta a qualsevol qui tingués la pilota; qualsevol excepte Chamberlain. Així doncs, havíem de sacar i passar-li directament la pilota a ell». En canvi, el jugadors dels Knicks Richie Guerin, que aquella nit va anotar 39 punts, culpà els Warriors queixant-se que «[els Warriors] van usar tota mena de mitjans per fer arribar la pilota a Chamberlain. Allò ja no tenia res a veure amb el bàsquet». En qualsevol cas, els Warriors van finalitzar el partit amb 25 faltes personals, i els Knicks amb 32, els de Nova York, a més, van perdre Imhoff i Naulls per acumulació de sis faltes.
Chamberlain va admetre més tard haver sentit vergonya per la manera com es van desenvolupar els minuts finals del partit. No respongué a la pregunta sobre les tàctiques de faltes dels dos equips, però admeté que va tirar a cistella d'una manera excessiva per intentar arribar als 100 punts, intentant molts tirs que en una altra situació segurament no hauria intentat. Va comentar que, en els seus millors partits, les seves estadístiques reflectirien uns 50 o 60 punts anotats amb un percentatge del voltant del 75 per cent de tirs encertats, mentre que aquell dia es va quedar al 57 per cent. Guerin, qui felicità efusivament a Chamberlain, va dir que si el partit s'hagués jugat d'una manera normal Chamberlain hauria acabat 15 o 20 punts per sota els 100.Pluto 1992.
Quan faltaven 2:45 minuts Chamberlain ja duia 94 punts, i després d'anotar un tir en suspensió i una safata es plantà als 98 amb menys d'un minut per jugar. Amb cinc jugadors defensant-lo, se situà al pal baix de la zona. Ruklick passà la pilota a Rodgers, i aquest la passà al pivot, que es trobava prop de cistella, però Chamberlain fallà. El seu company Luckenbill va capturar el rebot ofensiu, tornà a entregar l'esfèrica al pivot, que fallà de nou. Luckenbill tornà a agafar el rebot, però aquest cop la passà a Ruklick, que en comptes d'intentar una safata fàcil llançà una passada per dalt a Chamberlain. En aquest moment quedaven 46 segons: Chamberlain es lliurà dels cinc defenses dels Knicks, saltà i encistellà la pilota, arribant així a la marca de cent punts. Els testimonis oculars de la històrica cistella difereixen en si Chamberlain simplement feu una safata o l'esmaixà fent un alley-oop. En qualsevol cas, el públic va esclatar d'alegria i més de 200 espectadors envaïren la pista intentant tocar l'heroi de la nit. Ruklick, l'autor de la passada, corregué ràpidament cap a la taula d'anotadors per assegurar-se que l'havien comptabilitzat com l'autor de l'assistència.
Final del partit